Vem anar
al concert de l’ENO pensant que venia BRIAN ENO, però va resultar ser el seu
germà ROGER. Els de l’Otto Zutz van fer molt bé l’entrada, on només posava ENO,
i es van assegurar un ple absolut, però crec que hi hauríem anat igualment,
perquè coneixíem tota la moguda de música ambiental que hi havia, malgrat que
en aquell moment ja no l’escoltàvem. El concert de Roger ENO va ser molt
ambiental, entrava dins de L’OPAL EVENING PERMORMANCE (concerts on es presentaven artistes d’Opal management), i va ser molt semblant
al que podia haver fet el Brian. Però hi havia tanta gent, i el lloc era tan
poc adient, que gairebé no es podia escoltar res. Recordo que sentia més el
‘cling’ de la màquina registradora que la música, i la gent no parava de
xerrar. Va ser una mica vergonyós i penós per l’artista i pels que ho volíem sentir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario