Lo de DISMEMBER si que va ser una penjada! Resulta que en un dels viatges que havíem fet a London, visitant les botigues de discos de segona mà, el Vicius s’havia comprar tot de música de grups que no coneixia, entre els quals hi havia DISMEMBER. Quan els vem escoltar vem flipar, però moltíssim! No havia escoltat mai una banda de metal que em flipés més. Els ritmes de bateria em van fer pensar en moments caòtics de KING CRIMSON, alguns solos de guitarra em portaven a L’ALLAN HOLDSWORTH, les composicions eren boníssimes, aquella gent estava fent metal extrem, però molt progressiu! Me n’hi vaig enamorar! Aquell àlbum ens va agradar tant que en vem fer còpies de k7 per a tota la penya metal que teníem, dient-los que allò era DISMEMBER. Així que quan van anunciar aquell bolo, vem córrer a comprar-nos les entrades. I el dia del concert ja érem a primera fila. El cor m’anava a mil, tenia tantes ganes de veure aquell grup en directe! I quan finalment van sortir, quina decepció, al primer compàs ja vaig veure que allò no era el que m’esperava. DISMEMBER eren un grup de death metal, molt dur i extrem, però bastant normal dins del seu estil, o almenys res que destaqués molt. Allò no podia ser el mateix grup del disc que teníem, per molt que haguessin canviat d’un disc al següent, no hi tenien res a veure, com a molt l’extrem del metal nòrdic, però res més. Una decepció de les gegants, i no estaven malament, però jo aquell dia esperava una altra cosa. Després d’allò, vem remirar aquell disc, a dins no hi deia res, ni nom del grup, ni temes, només uns crèdits en un idioma estrany que no podíem traduir. Al principi havíem pensat que es tractava d’un disc de publicitat per a les ràdios, però ara vèiem que algú li havia canviat la funda a la botiga de Londres. Vem passar vuit anys buscant qui podia ser aquell grup, li posàvem a tothom, però ningú no en sabia res, fins que finalment l'any 2000 vem trobar un tio que ens va dir que li recordava un disc que ell tenia, i ens el va passar. Era el CHAOSPHERE (98) de MESHUGGAH. Els havíem trobat!! Finalment podríem escoltar més coses d'aquell fantàstic grup!! Quina felicitat! Al primer compàs ja vem veure que aquells sí que eren els mateixos del nostre estimat disc, que va resultar ser el ‘CONTRADICTIONS COLLAPSE’ (91), el seu primer àlbum, que encara ara m’agrada molt! Diria que a aquell concert hi vem anar convidats per LA FURA DELS BAUS, que en aquell temps tenien un grup de rock, KRAB, on l’Antonio n’era el bateria, i com que no els agradava el Metal, el Miki Espuma ens regalava les seves invitacions. Normalment s’havia de deixar el nom a la porta i no et donaven entrada. Per això no tinc aquesta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario