martes, 23 de abril de 2024

Quadern de Bitàcola nº 123 - FAITH NO MORE + L SEVEN, Zeleste, Barcelona, 14.12.92


Uff! 'Concertàs'!! FAITH NO MORE era dels grups que ens tenia més enganxats, junt amb SUICIDAL  TENDENCIES, i per ells fèiem el que fos per veure’ls. Aquell concert l’esperàvem molt! Van començar, però, les L7, que van sortir totes ratllades (amb sentit literal), i van fer un concert molt guapo per escalfar la nit. Van molar (tenien ritmes molt STOOGES), i ho vaig passar bé amb elles! Després, el bolo de FNM va ser suprem! També ho vem gravar en k7, i escoltar fins l’infinit! Quan van sortir, la gent va embogir. Van començar amb un tema del seu darrer disc ‘ANGEL DUST’ amb tota la mala llet. I van continuar fent un repàs de tots els seus àlbums, que cada cop eren millors, i com que no hi havia ni un tema que no ens molés, ho vem passar més que genial de principi a fi! El PATTON estava super pallasso tota l’estona, movent-se d’una banda a l’altra, i la banda sonava perfecta (la il·lusió devia fer-hi molt, sent ZELESTE), almenys des de primera fila. Aquell dia vaig flipar moltíssim amb RODDY BOTTUM (teclats), sempre m’havia fixat molt en els ritmes de baix/bateria, perquè son més que fantàstics, i també amb la veu, és clar, però potser no tant en els teclats. I vaig flipar molt amb ell, de fet era qui els donava aquell so tan especial. Tots els músics de FNM eren fantàstics, tot el que feien cada un m’agradava, i sobretot les composicions, amb aquelles pujades i baixades perfectes. Eren suprems per mi! No m’ho podia passar millor! I el BILLY GOULD (baixista) em va tirar la pua! Com anècdota recordaré que en mig del tema ‘Take this bottle’ algú va tirar una samarreta a l’escenari, que el PATTON de seguida es va posar sobre la seva, i llavors va dir ‘quiero más ropa!’, i li va caure una pluja de vint o trenta samarretes que el tio es va anar posat una sobre l’altra, hahaha.. En un altre tema va convidar una fan de primera fila a pujar a l’escenari, i ella no s’ho podia creure i li deia ‘te amo’ o ‘me gustas’ i ell li va respondre, ‘pero si yo como mierda!’, i ella va dir, ‘es igual!’ hahaha... Va ser dels concerts que em causaven ‘mono’ per dies. 





No hay comentarios:

Publicar un comentario