Va
arribar un moment en què no trobava concerts de rock que em divertissin o
m’aportessin alguna novetat. M’ho passava millor amb els directes dels grups
techno, sobretot dels hard-tech, perquè era més nou per mi; i si no venia
algú que ens cridés molt l’atenció, ja no anàvem gaire a concerts de rock
internacionals. També estàvem una mica despistats, i potser venia algú
important per nosaltres i no ens n'assabentàvem, vaig tornar a descontrolar entrades i
concerts que no puc recordar (massa farres!). Al LIBERATORE hi vaig anar amb la Judit, l'Issi, el Putu i la Kris
i gent de la Ruïnosa. Tampoc no en tinc entrada, perquè era un segell de tinta al cos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario