Per tota la rocalla
corren veloç i verd maragda
per atraure els ulls
i posseir tothom qui passa.
Elles, tan callades,
tan silencioses,
tan enfeinades,
omplen l’esperit
amb les seves
paraules,
mudes a l’oïda
però fortes i assenyades.
Un secret ancestral
les il.lumina,
i el seu sigil.lós
cant
ens entra pel davant
i pel darrera
per tots els porus de
la pell
ens hi penetra.
I sense saber com ni
perquè
ni ta sols sense
adonar-nos-en
juguem al seu joc
com instruments de
feina
deixant-nos envoltar
de la seva saviera
sense oposar cap
resistència.
Però si s’està atent
arriba el coneixement
I es produeix un
lligam
amb les dues ments.
La sargantana et
parla
I tu l’entens.
No hay comentarios:
Publicar un comentario