I doncs és clar que existeixen els
miracles…
Al menys per a la mosca dins l’aigua
Que, sense saber d’on ni perquè
Es troba de cop salvada
Quan amb un cartronet
Li faig una bona barcassa.
I si doncs hi ha miracles
Per a la mosca ofegada
Per què no n’hi ha d’haver
Per a nosaltres
Tan terrenals com l’alada?
Jo sóc un déu per a ella
Si és que són ells qui fan miracles,
I així tots som déus
Quan podem ajudar els altres.
Però tan així som,
Que també en som diables.
No hay comentarios:
Publicar un comentario