Milers
de crits
S’enlairen
com un tro
Negre
i roig
D’espès
tresor.
Cossos
que cremen
L’olor
del dolor
La
fam de l’esperança
L’oblit
del rancor…
Les
ànimes ploren
Llàgrimes
de mel
Per
sufocar l’horror
De
tanta barbàrie cruel.
Som
en un món sense parades
Girant
en la sínia del destí
La
sort juga entre nosaltres
Com
un cruel i vil botxí.
No
som res si no som Un
En
un camí sense fi
Mescla
de la nostra existència
Estafada
des del llimb.
No hay comentarios:
Publicar un comentario