Pensant en les Maldives després del Tsunami (gener/2005)

Carrers plens de sang

criden desesperats,

ulls suplicants

veuen la mort al costat

boques obertes

un gos inflat surant,

a l’altra banda un altre borda

mentre el va veient passar

tot és un mar d’aigua,

d’aquell terreny tan assecat

ara els rius en baixen

plens de mort i soledat

una petja enmig del fang

revela un cos ara distant

que es podreix en el no res

d’aquell paisatge delirant

no hi ha salvació per a ningú,

del que abans havia estat

ja no en queda res de res

i els pocs que s’han salvat

no se’n sortiran mai més

aquella illa se n’ha anat

xuclada cap a dins del mar.