L’espiral va brunzir altra vegada amb tota la força abans de refredar-se. Totes les sotragades li anaven mostrant lentament una mena de peces, que ell, assegut davant la fossa, evidenciava mentre s’evaporaven. De sobte, s’havia procurat, ben orgullós, una erecció molt desitjada. Llavors es va deixar caure, interessadament, cap a la ignorància, com en una tomba on sentia el contacte amb els cucs, que volien ajudar-lo finalment a abraçar les respostes, quan aquestes encara no devien pas ni haver sortit de la seva mirada.
Immediatament, va separar la pelvis per estar més
còmode sota terra. Va estar a punt de quedar-se fora, li calia una força més
carregada que d’habitud. Llavors va tancar els ulls esperant sentir-se dins del
laberint, i uns segons després va aconseguir aquella excitació que tant l’alertava
i, alhora, l’irritava. I llavors va tornar a obrir-los, encara excitat, sentint
una certa vergonya que dividia el seu esperit. Es va estirar al mateix lloc,
com la gent que es mor il·luminada i que ningú no coneix. I va intentar fugir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario