Gairebé com una carícia. Així escrivia quan bevia. Sé de què parlo. En lloc de contestar s'ensorrava a treballar amb les paraules, com una part del problema, envoltada d'una bellesa calma. S'havia resignat a ranquejar el trasllat de cada significat, i acudia a desagradables pensaments per desenganxar-se les llàgrimes de l'oblit, tan difícils que li remordien la consciència. Es passava la vida dins d'aquest tràngol insalubre, i sempre tenia alguna recaiguda abans d'acabar el seu article. Però, qui no?
No hay comentarios:
Publicar un comentario