Ja no ha tornat a cridar.
Pel que respecte la meva topada amb la vella mort, tan maleïdament romàntica, aquella pèrdua em va alliçonar des del principi de la criminal manifestació d'aquell desordre, d'aquelles lleis dictades i tramades com una teranyina que cal respectar, malgrat siguin tan desagradables. I vaig preferir considerar aquell bagatge com una mutilació amnèsica, com una divagació blasfèmica, mentre tornava a respirar conscient i m'encaminava cap a la pròpia existència.
DEP Enric RS
Fràgils, com teranyines...muaksss
ResponderEliminar