El poeta ja torna a
cantar
El seu cant és una
joia
Sentint-lo prop de la
mar
Sàvies paraules l’envolten.
Quin gran goig veure’l
ballar
Amb els dits sobre la
guitarra.
Quina gratitud poder
escoltar
els seus cants de
matinada.
L’orgull inconscient
Li arrenca pell i ossos,
Però també aquest
orgull
Li torna a acoblar
els trossos
D’aquest cos que ara
li minva.
Jeu al jaç on va
jaure el poeta
L’últim d’usar la
caseta
Abans d'arribar el
temps de glaç
I copsant encara el
seu dolor al ventre
Invoquem l’Univers que
no li deixi empremta,
Que els ‘deus’ el
salvin ràpid
Que el seu cos torni
a brillar
Enigmàtic
Que els seus mots ens
omplin les oïdes
Que el puguem gaudir de
nit i de dia
Fins d’aquí als seus
cent anys!
Can Riba, Cadaqués
Nit del 13 d’octubre
de 2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario