Un gest, gairebé una carícia, li va donar vida aquell vespre. La mateixa sensació que tants secrets guerxats l'havien ensorrat antigament. Les paraules li ressonaven a les orelles com part d'alguna cosa sospitosa, però d'una bellesa difícil d'esborrar.
Si s'hagués resignat a les mentides, no sentiria aquell moviment accelerat cap a una mort imminent. Li era força desagradable intentar esbrinar el misteri, havia passat molt de temps i ell sempre anava equivocat.
Love...moolt..
ResponderEliminar