Un huracà va fer fugir, en certa mesura, els tràfecs dels pobres, els talls de la llum, les velles clavegueres, el glaç del terror...
Durant un temps de foscos presagis, pragmàtics i mal parits, la convicció ha estat dividida, sotmetent-se al malson d'aquesta realitat.
El judici d'intimitat, la senzilla raó per la qual hi ha un sol lloc al món que dóna nom a gent estranya, la cínica defensa que el fi justifica els mitjans...
Mai no baixen l'aguait aquells intel·lectuals en aparença que haurien hagut d'entendre el somriure dels qui emprenen una cursa particular de falses expectatives.
Una situació incòmoda. Uns casos concrets de silenci i de negació. Tot empitjora per moments. Ningú no pot assegurar el seu futur. Hem arribat fins aquí.
I sense haver de justificar res als ulls del món ens diagnostiquen un punt d'equidistància entre les nostres vides, amb la tensió acumulada de tantes accions delictives.
Com gosen?
No hay comentarios:
Publicar un comentario