Un estel negre
brilla enmig de l’Univers
Ha pujat levitant
sobre un núvol d’ànimes
Amor, dolor, tristor
i desconsol
Han seguit l’estel
fins a la fi del món
L'estel negre em crida
des de l’Univers
Un fil prim de
teranyina ens uneix
El fil vibra, el fil
no es trenca,
Xucla
sentiments
I la seva llum
augmenta.
Em sento orfe de llum
Malgrat el fil que
penja,
M’enfonso dins el més
fosc
d’aquest mar de
llàgrimes negres.
Amor i dolor han creat un buit al cor
En la foscor puc trobar
la calma
Quan aquest forat
negre sense horitzó
És capaç de crear una
nova galàxia
Estimo l’estel negre
que em dóna llum
Estimo l’estel negre
que s’ha perdut
Enyoro aquest estel
màgic
Ara en llibertat
Penso el moment de
ser al seu costat.
Per a David Jones Bowie en el dia de la seva mort, 11 de gener de 2016
No hay comentarios:
Publicar un comentario