S'havia quedat per la zona amb una trista necessitat, que creia que podria minimitzar.
La primera cosa que li travessà la ment va fer-lo adonar-se que tenia potencial per arruïnar l'accent del seu pare. S'havia estat fixant en com s'havia de prémer la música per poder explicar-la a tothom. Llavors es va adonar que no portava ni dos dies definint-se, i no gaire amablement, ni evasiu -tot s'ha de dir-.
La projecció de la seva lluita contra les grans conseqüències de la història no eren cap prova de res.
Potser no, que no ho podia fer tot.
No hay comentarios:
Publicar un comentario