Resulta que la mateixa empresa promotora de la gira d’STAIND, Iguapop, també muntava a l’AZKENA Rock Festival. Ho vem saber de casualitat, quan en acabar el bolo de LILITH de Madrid, el jefe de tècnics es queixava perquè havia de marxar cap a l’AZQUENA pel bolo d’IGGY POP. Nosaltres vem obrir el ulls, i li vem dir que gratament també hi aniríem, i ell va contestar que si hi anàvem ens hi invitava! Quin doble subidon! I així, després de descansar unes hores de dos dies estressants, marxàvem cap a Vitoria-Gasteiz per anar de festival! Quan vem arribar al recinte, vem passar per la taquilla per anar a buscar les invitacions. Però allà no trobaven res. Li vem dir a la noia que ens havia convidat Iguapop, però tampoc hi havia res, li vem donar el nom de la persona (que ara no recordo), i continuava sense trobar res al nostre nom. Llavors l’Ant i jo vem recordar que ens havia passat el mateix quan havíem anat d’invitats al concert de KING CRIMSON a Múrcia, i li vem dir que ho busqués de part d’IGGY POP, i sí, hi havia un sobre de la seva part a nom de LILITH! Com l’altre cop, encara vem estar més contents! I com que l’IGGY tocava tard, vem poder veure THE CRAMPS, pur R’n’R, i alguna banda més que no recordo. IGGY POP venia amb THE STOOGES, feia trenta anys que no tocaven junts, i van sortir a matar. Ell boig com sempre, no va parar de moure's, va convidar la gent a pujar l’escenari, però hi havia una barana altíssima que no vaig poder saltar, no recordo si algú la va saltar, suposo que aquell repertori només d’STOOGES el tornava més salvatge encara. No va parar! La banda havia envellit d’aspecte, però no tant de canya, i malgrat que no era el mateix que trenta anys enrere, van fer un concert fantàstic! Vem estar botant sense parar de principi a fi. Va ser molt divertit i ho vem passar molt bé! Malgrat que jo el prefereixo veure els grups en llocs més reduïts. I en acabar, poc més vem durar al festival, portàvem tres dies de tralla sense parar, amb l’estrès dels bolos de LILITH, els centenars de quilòmetres amunt i avall, el no menjar ni dormir bé... I vem fer els cinc-cents quilòmetres que ens separaven del nostre llit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario