Els anys 94 i 95 vem estar molt enfeinats amb els nostres propis projectes, per això no vaig anar a tants concerts internacionals. Però cada setmana anàvem o tocàvem en concerts i festivals nacionals. He trobat l’entrada de JUAN PERRO, i la de SUBTERRANEAN KIDS, OBNI, MANIFESTO, etc, però en general mai no guardava les entrades de grups d’aquí. Una sort i una llàstima. Sort perquè serien infinites i no tindria temps en aquesta vida per recordar-les totes, però llàstima per la documentació històrica perduda. De tota manera, tinc apuntats tots els grups amb qui GÀRGOLA vem compartir cartell (després ja no ho vaig fer.. una pena..). A finals del 95 vem presentar el nostre disc en un Arzobispo abarrotat, i a la penya li va molar molt. Això em va donar més confiança a l’hora de buscar concerts importants, i vaig portar el ‘SOMETHING’S BURNING’ a les promotores més conegudes de Barcelona. La primera que va respondre (just una setmana després de deixar-los el disc) va ser La Iguana, que ens van proposar el telonatge de SUPERSUCKERS per al cap de pocs dies. Naturalment vem dir que si. Resulta que teníem l’oportunitat d’estrenar la nova sala Bikini, amb un equip de so d’última generació. Ràpidament ens vem buscar un tècnic, l’ocasió s’ho valia, i ho vem proposar al ‘Gallego’, el tècnic de la FURA dels BAUS, qui també havia sonoritzat KRAB (banda de rock de la Fura on hi tocava l’Ant). Va ser el bolo més potent que havíem fet mai. Sonava tan bé des de dintre l’escenari que feia esgarrifar. El Pollo, un col·lega que estava enmig del públic ens va dir que a cada bombo que feia l’Ant se li enfonsaven les costelles! Va ser brutal! El resultat va ser que GÀRGOLA va sonar infinitament millor que els SUPERSUCKERS, i és que el seu tècnic no dominava gens aquell equip tan modern i no va saber fer-los sonar com calia. Una llàstima, perquè eren molt divertits. Els havíem mig conegut abans dels bolos, quan després de la prova de so ens els vem trobar tot avorrits al camerí. El Vicius ràpidament ho va solucionar, i els va portar un grapat d’herba que van flipar. No es podien creure que els donés tot allò (que en $ devia ser un paston). La qüestió és que al cap de deu minuts ja se’ls havia passat tot l’ensopiment i reien pels descosits. Després, a mig bolo seu, EDDIE SPAGHETI va dir pel micro: 'Thanks to Gàrgola for the grass', hehehe.. I l’endemà la premsa va parlar molt bé de GÀRGOLA! No tinc l'entrada, és clar, per això he buscat el passe de músic, enganxat a la funda del baix i fet pols.
No hay comentarios:
Publicar un comentario