Al cap de mig any de veure'l a Solsona, tornava IGGY POP, aquest cop a Barcelona, i nosaltres ja érem a primera fila per veure'l. Bé, a primera fila no, perquè vem arribar que ja era ple, i no vem poder passar de tercera fila, però allà ens vem quedar, tornant a gaudir aquell fantàstic concert. Van tornar a presentar l'AMERICAN CAESAR, però també van fer repertori de tots els temps, i vem tornar a ballar pels descosits! En un moment donat, no recordo en quin tema, el tio em va veure i va semblar que em reconeixia, perquè tal com em va veure, va baixar al públic i a cops de micro al cap de la gent es va obrir pas cap a mi!, i quan em va tenir al davant em va fer el segon gran petó! Uff!! Quina passada! Tot amor un altre cop! L’Ant va flipar! I jo encara més! Pell de gallina! El bolo va continuar brutal i ho vem tornar a passar super bé! Quan va acabar el concert, ens vem quedar per allà per si podíem parlar amb els músics. Vem estar amb el baixista HAL CRAGIN, qui em va signar l’entrada, i també força estona xerrant amb ERIC SCHERMERHORN, el guitarra, i jo sense saber qui era ell! Resulta que era un dels guitarres de TIN MACHINE, la banda rockera de BOWIE, i jo no l’havia reconegut! Ell tenia moltes ganes de xerrar, ens va signar les dues entrades, li vaig passar la Demo’93 de GÀRGOLA perquè la hi fes arribar a l‘Iggy. I finalment ens va demanar que el portéssim de marxa. Li vaig preguntar si l’Iggy també vindria, i va dir que no. I com que l'Ant havia d'anar a treballar l'endemà, li vem dir que no, que teníem un llarg camí cap a casa i marxàvem de Barcelona. S’ha de ser burro!! (però el fet que els concerts fossin entre setmana feia que no ens poguéssim entretenir gaire..). Sempre me n’he arrepentit!
No hay comentarios:
Publicar un comentario