Coneixíem
JOHN ZORN per un disc que teníem de MASADA. Era tan personal i diferent que ens
va interessar molt des del primer moment. Vem anar a aquell concert amb molta
curiositat, perquè el ZORN agafava músics de la ciutat on tocava, i feia una
mena d’Orquestra del Caos, que si tenies sort podia ser molt divertida. Presentava
un espectacle que es deia ‘The Art Of
Memory’, i havia reclutat gent del Taller de Músics de Barcelona, si no
recordo malament. Abans, però, tocava FRED FRITH, un dels fundadors de HENRY
COW, que venia amb un trio d’improvisació composat pel MIKE PATTON i l’IKUE
MORI. No sé com va ser que la gent va saber que venia PATTON, i molts fans de
FAITH NO MORE ens van presentar al concert. I pobres, crec que no van entendre
res de res. El trio de FRITH improvisava sobretot amb noises molt foscos,
creant un ambient opressiu i decadent, el PATTON només va fer crits i sorolls
amb la veu, en general a través d’un megàfon. Es veia clar de què anaven, però
la gent li demanaven que cantés! (vaig passar vergonya aliena). Va ser un
concert totalment experimental i fosc. Quan va acabar, el Miguel, un dels nois
que currava a l’Apolo i també amb la Fura, ens va veure, i ens va dir que
anéssim al backstage. Vem entrar dins per saludar el Migue, però allà ens vem
topar amb el PATTON, i vem engegar una conversa de dues hores o més! Ell tenia
mil ganes de xerrar, i l’Ant i jo flipàvem de poder estar amb ell. Vaig pensar
que quan començaria el ZORN se n’aniria, però no. Engegàvem una conversa rere
l’altra, i finalment ens vem perdre tot el concert. El primer que vaig fer va ser
parlar-li de MATAVACAS, ja que també era un projecte experimental fora de tota
onda. A ell li va interessar molt, i ens va explicar que tenia una banda
paral·lela a FNM, MR BUNGGLE, que potser ens agradaria (i tenia raó). Jo li
vaig dir que nosaltres també teníem els GÀRGOLA i que justament acabàvem de
treure tot el ‘KING FOR A DAY…’ per
diversió. El seu comentari va ser: ‘seguro
que lo tocáis mejor que nosotros’, hahaha.., amb el seu espanyol macarrònic, ja ens hagués agradat! Total,
que va passar tot el concert del ZORN (i era llarg), i nosaltres no ens vem
moure del mateix lloc xerrant pels descosits. Aquella porta de backstage no es va obrir per
a ningú més, i mira que hi havia fans de PATTON que ho haguessin donat tot per
estar un moment amb ell, cada cop que s’obria veiem les ordes desesperades,
però no van deixar entrar ningú, i nosaltres vem poder fer una bona i llarga tertúlia amb ell. Finalment em va signar l’entrada dedicada a GÀRGOLA, i
gairebé ens van fer fora a tots tres, perquè ja tancaven la sala, hahaha.
No hay comentarios:
Publicar un comentario