Quadern de Bitàcola nº 142-143-144-145-146 - DEEP PURPLE + GÀRGOLA, Plaça de Toros de Mostoles, Madrid, 4.9.96 + Camp de Futbol del Madrigal, Villarreal-Castelló, 6.9.96 + Feria de Muestras de IFAGRA, Granada, 7.9.96 + Campo de Futbol de Salamanca, 8.9.96 + Coliseum de A Coruña, 10.9.96

Doctor MUSIC va ser la segona promotora que va respondre al disc de GÀRGOLA, i ens va oferir la Gira de DEEP PURPLE per Espanya. Va ser un ‘subidon’ suprem quan em va trucar el Jordi Garcia per dir-m’ho. Realment teníem la banda abandonada, des del ‘PERFECT STRANGERS’ (84) el Vicius no s’havia comprat més discos de DP, per això encara em va sorprendre més quan ens ho van proposar. En aquella gira presentaven el ‘PURPENDICULAR’, que acabaven de treure, i acabaríem coneixent de veure’ls durant cinc dies. Allò va ser una oportunitat d’or per GÀRGOLA. Sabíem el que era sonar bé pel Bikini, però el so d’aquella gira ho va superar. Teníem 10.000 vats a l’escenari, només per nosaltres! Va ser una passada! Els PURPLE ens van donar tot el que un grup teloner pot desitjar, bon tracte, bon escenari, bon so, i fins i tot ens van deixar el seu tècnic d’escenari, ja que el nostre, JOSEP MARTÍNEZ, ‘La Bèstia’, no coneixia aquella taula programable tan moderna que portaven. I l’ANTON IGNORANT, el nostre tècnic de sala, ens va fer sonar de collons, segons la gent del públic. Va ser una passada de gira. El primer dia, a Móstoles, després del nostre bolo, el JOHN LORD i l’IAN PAICE van venir al camerí a agrair-nos com havíem engegat el festival. No ens ho podíem creure! La cosa començava molt bé! Cada dia vem gaudir del nostre bolo, i després baixàvem a primera fila a veure el seu, i jo flipava sobretot amb el bis, que era el ‘Highway Star’, i m’agafava un ‘subidon’. I quan acabaven, ens trobàvem amb ells per celebrar-ho. ROGER GLOVER va venir a veure’ns cada dia des de la banda, amb un whisky a la mà, i cada cop que ens trobava pels passadissos ens estimava molt. També amb STEVE MORSE vem tenir molt bon rotllo. Tots eren molt amables i agradables. Amb qui menys vem xerrar va ser amb IAN GILLAN, que estava com més apartat. Però vem acabar aquella gira estimant DEEP PURPLE, perquè eren unes bellíssimes persones! Podria explicar mil i una anècdotes, però no acabaria mai. Potser en una altra ocasió.