Quadern de Bitàcola nº 140 – DOCTOR MUSIC FESTIVAL, Escalarre, Lleida, 12/13/14. 7.96

El 1996 va ser el primer Festival Doctor Music. Hi havia un cartell tan fantàstic que era impossible de no anar-hi. Estaven programades les grans bèsties del rock, des de DAVID BOWIE, IGGY POP, LOU REED o PATTY SMITH, passant per BLUR, SUEDE, MOBY, NENEH CHERRY, BAD RELIGION o SEPULTURA... I les grans bèsties de l’electrònica com MASSIVE ATTACK o MORCHEEBA, era un cartell espectacular, i es feia en un lloc preciós! Ens acabaven de regalar un R6 (quatre llaunes), dient-nos que feia molts anys que estava parat, i que el podríem usar per fer els 12 km que ens separaven de l’estació, ja que feia uns mesos que estàvem sense cotxe i ens movíem en transport públic. Però nosaltres vem pujar a aquell cotxe vell amb vida interior (li havia crescut alguna planteta al terra), hi vem encabir un matalàs, i vem tirar cap a Escalarre sense pensar-nos-ho. L’Ant i jo ja teníem lloc per dormir. I només arribar al festival, ens vem trobar penya de Martorell (COSMÈTICS, DESPERDICIS...) i el Vicius va poder quedar amb una noia que hi havia anat amb tenda. Tots coberts! El primer concert que recordo va ser el de MANOLO KABEZABOLO, que va congregar bastant gent per ser primera hora de la tarda. Ens l’havíem trobat una estona abans venent ‘pollos’, frenètic amunt i avall. SEPULTURA van estar bestials, com sempre, era el quart cop que els veia. Em va encantar BOWIE i la seva nova banda (era el sisè cop que el veia). Presentaven l’OUTSIDE, que m’agrada molt, i també van fer temes desconeguts del següent disc que trauria, i era tan diferent i electrònic que em va molar molt. I també vaig flipar amb les versions dels èxits antics que feia la nova banda. L’endemà, el bolo de LOU REED va ser tranquil, feia molts anys que no el veia. Aquell era el meu cinquè concert seu. Presentava el ‘SET THE TWILIGHT REELING’ (96), i aquell dia va fer pocs èxits dels vells. L’IGGY, com sempre, va arrasar, i ho vem passar genial o millor! (era la novena vegada que el veia in live). Del darrer dia em va molar la NENEH CHERRY, que va fer una versionaka de l’SCHIZOID MAN de KING CRIMSON (tema que nosaltres també havíem versionejat amb GÀRGOLA). També va molar veure la PATTI SMITH, a qui no havíem vist encara. I els BAD RELIGION, que ja coneixíem en directe. MASSIVE ATTACK van fer un bon bolo, però no van sonar gaire bé, una llàstima! MORCHEEBA, a la carpa, van sonar millor. I bé, i tants i tants d’altres, perquè allò va ser un no parar de fer quilòmetres d’un escenari a l’altre per no perdre’ns res del que volíem. Un super festival!