Aquest festival
va ser tota una bogeria! Hi vaig anar amb el Pollo, la Maite de London i l’Uri,
de manera totalment improvisada. A la una del migdia, ells tres arribaven a casa per
recollir-me, i a les sis en punt començava SUICIDAL TENDENCIES, el nostre grup
preferit, a més de sis-cents quilòmetres. Allò va ser un viatge de turrrbo! Per
sort teníem el cotxe del ‘papa Juli’, que volava! Aquell dia, però, també
plovia, i ho feia tot més alarmant. Però nosaltres, a les sis menys cinc minuts
aparcàvem el cotxe i sortíem disparats cap al festival. Els cors ens sortien
per la boca de tant córrer! Mentre passàvem la porta d’entrada va començar la
intruder dels SUICIDAL, i vem fer un darrer sprint que ens va portar a primera
fila just en el moment que començava el primer acord del primer tema! Quin
stress i quin subidon alhora! Ho havíem aconseguit! S.T. van estar brutals, com
sempre, i ho vem passar més que bé. Era el seu moment, cada tema ens molava més
i ens pujava més l’adrenalina! Va ser genial! I mentre esperàvem MOTÖRHEAD al
mateix escenari, va haver-hi el segon diluvi (quan havíem arribat ja estava tot
enfangat). També ho vem passar super bé amb el seu bolo, ballant sense parar,
perquè estàvem xops i fotia un fred que pelava. I també ho vem passar molt bé
amb el bolo dels CRAMPS, super rockeros autèntics, que van fer el seu super show. I
vem anar rulant per tots els escenaris, perquè l’oferta no s’acabava, però els
grups que volíem veure amb més interès eren aquests tres. Quan es va acabar el
festival, la gent havia de sortir del recinte, perquè quedava tancat fins a
l’endemà. Nosaltres, que no havíem previst res i no teníem on anar, ens vem
anar amagant fins que van tancar, i ens vem quedar dins. Però allò era un
fangar per tot arreu, trobar un lloc per passar la nit era impossible, pel que
vem anar cap a les casetes de promoció que hi havia muntades, i en vem buscar
una on ens poguéssim ‘colar’ i que no estigués gaire mullada. Va ser la d'una companyia telefònica.
Com totes, tenia el terra fangós, però en aquella hi havia unes grans pancartes
promocionals de fusta que vem posar a terra per no mullar-nos. A més, ningú
d’ells havia previst passar la nit, per sort jo havia agafat un sac i una
manta, i vem fer la ‘pila del greix’, perquè entre la humitat i el fred no es
podia descansar. L’endemà al matí ens vem despertar d’hora per fotre el camp
de la caseta, la Maite i jo vem sortir un moment per anar a pixar, i mentre ho fèiem
darrere d’unes herbes, vem veure el Pollo i l’Uri que passaven corrents amb uns tios que els perseguien cridant, hahaha.. al final ens havien enxampat! Havíem
deixat les pancartes plenes de petjades de fang per tot arreu! Quin fart de
riure! Després ens vem trobar amb ells, que s’havien anat amagant per allà, i
encara vem veure algun bolo d'aquell dia pel morro, però estàvem tan derrotats i plens de fang, que
vem marxar abans que es fes de nit. Quin viatge!! L'entrada se'm va desintegrar amb tanta aigua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario