Era el segon cop que venia KING CRIMSON, però
aquesta vegada no tocaven a Barcelona, i vem haver d’anar a
Múrcia. Així és que ens vem haver d’espavilar per poder-los veure. El viatge ja
era una pasta, i entrades, dormir i menjar per tres ens arruïnava la vida. Per
això vaig recórrer a un ‘àngel salvador’, el Jordi Garcia de DR. MUSIC (la
promotora que els portava), a qui havia conegut quan vem treure el disc de
GÀRGOLA. I l’estimat Jordi ens va aconseguir les invitacions. I així de feliços
ens en vem anar cap a Múrcia, amb un Mercedes vermell de luxe (d’aquells portats
d’Alemanya) que tenia un amic nostre, a canvi de l’entrada i les despeses. Amb
ell havíem fet les gires de GÀRGOLA d’aquell temps (crec que nosaltres estàvem
sense cotxe). Quan vem arribar a l’Auditori, vem anar primerament a buscar les
entrades. Li vem dir a la noia que ens convidava Dr. Music, però la noia no va
trobar res al nostre nom! Li vem dir que mirés, doncs, si ens convidava el
Jordi personalment, però tampoc no va trobar res al nostre nom. Gluppss!! Ja
patíem, però no ens donàvem per vençuts, ja que el Jordi ens les havia
assegurat. Llavors li vem demanar que busqués si hi havia alguna cosa per a
GÀRGOLA, i buscant buscant, la va trobar!! Resulta que ens convidava la banda,
els KING CRIMSON! Teníem un sobre amb unes invites a la seva llista! Allò
encara ens va fer més feliços! I dins del sobre, hi havia un programa del
concert amb una dedicatòria del TONY LEVIN que el Jordi li havia demanat per a mi, que deia: To Bet Gàrgola. Good
Look! Tony Levin. Quin 'subidon'! No podia començar millor, i ho vem anar a
celebrar amb uns cubates. Quan vem entrar, li vem passar una invita a l’amic
perquè pogués asseure’s amb nosaltres, perquè era molt ‘cegato’, i el Vicius es
va quedar la seva entrada, que era al pis de dalt. Resulta que com que allà a
dins no es podia fumar, el Vicius es va menjar un cogollo. Era el seu primer
concert de KING CRIMSON, i segons sembla entre l’herba i la música va tenir una
experiència extrasensorial nova per ell. La veritat és que va ser un dels grans
concerts de KC. Però primer van tocar els THE LEAGUE OF CRAFTY GUITARISTS, que
eren guitarristes de l’escola del FRIPP. A mi em van avorrir una mica, però al
públic els va molar, i al nostre amic li van molar més que KC. Quan va arribar
el gran moment, va sortir una banda de dos trios, dues bateries, BRUFORD i
MASTELOTO, dos baixos, LEVIN i GUNN, i dues guitarres, FRIPP i BELEW, i des del
primer segon ja va ser apoteòsic. El repertori era excel·lent, cada tema un nou
viatge, la conjunció dels dos grups en un era una passada. Fins i tot els llums
i l’escenificació molaven. Com he dit, va ser un dels millors concerts que he
vist, el fet de poder-ho escoltar tan bé dins d’un auditori va ser una passada.
La música creix si s’escolta al lloc que li toca. Va ser genial!
No hay comentarios:
Publicar un comentario