Quadern de Bitàcola nº 168 - AZKENA Rock Festival, Recinto Mendizabala-Gasteiz, 12.9.03

Resulta que la mateixa empresa promotora de la gira d’STAIND, Iguapop, també muntava a l’AZKENA Rock Festival. Ho vem saber de casualitat, quan en acabar el bolo de LILITH de Madrid, el jefe de tècnics es queixava perquè havia de marxar cap a l’AZQUENA pel bolo d’IGGY POP. Nosaltres vem obrir el ulls, i li vem dir que gratament també hi aniríem, i ell va contestar que si hi anàvem ens hi invitava! Quin doble subidon! I així, després de descansar unes hores de dos dies estressants, marxàvem cap a Vitoria-Gasteiz per anar de festival! Quan vem arribar al recinte, vem passar per la taquilla per anar a buscar les invitacions. Però allà no trobaven res. Li vem dir a la noia que ens havia convidat Iguapop, però tampoc hi havia res, li vem donar el nom de la persona (que ara no recordo), i continuava sense trobar res al nostre nom. Llavors l’Ant i jo vem recordar que ens havia passat el mateix quan havíem anat d’invitats al concert de KING CRIMSON a Múrcia, i li vem dir que ho busqués de part d’IGGY POP, i sí, hi havia un sobre de la seva part a nom de LILITH! Com l’altre cop, encara vem estar més contents! I com que l’IGGY tocava tard, vem poder veure THE CRAMPS, pur R’n’R, i alguna banda més que no recordo. IGGY POP venia amb THE STOOGES, feia trenta anys que no tocaven junts, i van sortir a matar. Ell boig com sempre, no va parar de moure's, va convidar la gent a pujar l’escenari, però hi havia una barana altíssima que no vaig poder saltar, no recordo si algú la va saltar, suposo que aquell repertori només d’STOOGES el tornava més salvatge encara. No va parar! La banda havia envellit d’aspecte, però no tant de canya, i malgrat que no era el mateix que trenta anys enrere, van fer un concert fantàstic! Vem estar botant sense parar de principi a fi. Va ser molt divertit i ho vem passar molt bé! Malgrat que jo el prefereixo veure els grups en llocs més reduïts. I en acabar, poc més vem durar al festival, portàvem tres dies de tralla sense parar, amb l’estrès dels bolos de LILITH, els centenars de quilòmetres amunt i avall, el no menjar ni dormir bé... I vem fer els cinc-cents quilòmetres que ens separaven del nostre llit.

 

Quadern de Bitàcola nº 166 i 167 - STAIND + LILITH, Razzmatazz, Barcelona, 10.9.03 + La Riviera, Madrid, 11.9.03

En poc menys de mig any ens tornaven a convocar amb LILITH per fer el telonatge d’STAIND per la seva gira espanyola. STAIND era un grup de Nu-Metal a qui l’Ant i jo no coneixíem, però vem dir que sí immediatament. Els dos concerts de Barcelona i Madrid van sortir estupends, ho vem passar molt bé en tots dos escenaris, i al públic els vem molar. I resulta que als STAIND també, o almenys s’havien mirat el nostre bolo, perquè el segon dia, quan vem arribar a la Riviera de Madrid, els tècnics van dir-nos que STAIND els havien manat de muntar el seu escenari més enrere, per donar-li molt espai a la cantant de LILITH! Vem flipar! I seguidament, quan vem entrar a camerinos, ens van dir que STAIND havia cedit el seu camerino (més gran i còmode) a les noies de LILITH! L’Agnès i jo vem flipar! Des dels DEEP PURPLE no havíem tingut tan bon tracte i consideració de part de la banda cap de cartell. I el seu concert també va estar bé, eren interessants i molt nu-metal, molt tranquils. Presentaven el seu disc  ‘14 SHADES OF GREY ‘, que semblava que tothom coneixia. Després dels concerts vem estar una estona parlant amb AARON LEWIS, el cantant, i JOHN WYSOCKI, el bateria. Aquí unes fotos d’ells amb l’Agnès i l’Ant (cantant i batera també). I com que no tinc entrada penjo els passes de Razzmatazz i La Riviera (que estan fets pols i destenyits).

Quadern de Bitàcola nº 165 - KING CRIMSON, Festival Grec’03, Poble Espanyol, Barcelona, 3.7.03

Vem tenir la sort de poder veure KING CRIMSON per quarta vegada al Poble Espanyol. Venien a presentar el disc que acabaven de treure, “THE POWER TO BELIEVE”. Des de 1984 que no havien fet res, i al cap de deu anys el FRIPP va tornar a formar la banda amb dos bateries, BRUFORD i MASTELOTO, dos baixistes, LEVIN i GUNN, i dues guitarres, ell i el BELEW, a qui havíem pogut veure el 96. El que feien amb aquesta nova formació no tenia res a veure ni amb la primera època dels 70, ni amb la segona dels 80, era una cosa totalment nova, molt tècnica i experimental, més difícil d’escoltar. En aquell concert venien sense el BRUFORD ni el LEVIN, com una banda de rock clàssica. Van fer un recorregut pels seus darrers discos, i no va ser fins al final que van tocar algun èxit dels 70 o 80. I com que encara no coneixíem el darrer disc, va ser un concert molt dens, que calia tota la nostra atenció, com una Master Class de les bones, i ens van tenir enganxats fins al final. Ho vem passar molt bé! Era fantàstic que cada cop que vèiem KC sonaven diferents i aportaven coses noves a la música.

Quadern de Bitàcola nº 164 - MASSIVE ATTACK, Pavelló Vall d’Hebron, Barcelona, 30.5.03

La segona vegada que vaig veure MASSIVE ATTACK sí que ho vaig flipar. Ens va convidar Gamerco, que era la promotora de LILITH. Al concert d’Escalarre no se sentia gaire bé, almenys des del darrera, però aquest cop van sonar perfecte, i ens vem poder col·locar a primera fila. Venien a presentar el ‘100th WINDOW’, un disc que sonava diferent dels anteriors. Portaven una gran banda, amb DADDY G., HORACE ANDY, DOT ALLISON a les veus, a més del 3-D. També era molt guapa la il·luminació, amb una pantalla de leds amb textos que anaven passant, un escenari auster i elegant alhora. Però l’important és que van sonar molt bé i molt potents. Va ser un concert fantàstic, on van fer temes de tots els discos. Un viatge guapíssim que vem fruir de principi a fi.

Quadern de Bitàcola nº 163 - ZWAN + LILITH, La Riviera, Madrid, 23.2.03

L’any 2000 havíem format LILITH, un grup de power rock amb tocs metàl·lics, punks i grunges, amb qui havíem gravat una Demo el 2002, que vem portar a les promotores de Barcelona, tal com havíem fet amb el disc de GÀRGOLA. Així ens va sortir el telonatge de ZWAN, el grup que BILLY CORGAN havia fet després d’SMASHING PUMPKINS. Va ser un subidon! De fet, ni l’Ant ni jo coneixíem el grup, però el fet de poder tocar en condicions era el que més ens atreia en aquells moments. I així, ens en vem anar cap a Madrid. A la prova de so ja vem poder tenir el primer contacte amb ZWAN, vem poder xerrar amb ells i fumar-nos quatre petes; bé, amb tots menys amb el CORGAN, que estava molt tímid i ens mirava delirós des de la porta del seu camerino. Amb la PAZ LENCHANTIN hi vaig parlar molt! Només acabar la nostra prova, va venir per dir-me que li havien agradat els meus baixos! Ella m’ho deia a mi!! Increïble!! Li vaig dir que jo era molt fan seva des d’A PERFECT CIRCLE, i que m’encantaven els seus ritmes! Vem parlar de molta música, va ser una xerrada fantàstica. Finalment va arribar l’hora del concert, amb LILITH vem fer un bon show i ho vem passar molt bé, i la gent també. I els ZWAN també van fer una molt bona actuació, de la que en vaig veure una part. Al final dels dos concerts vem poder tornar a xerrar amb ells una estona, i aquest cop també hi havia el BILLY. Ell i la PAZ em van signar uns autògrafs que ara mateix no sé on són, però apareixeran! A finals d’aquell any 2003, la banda es va separar, i la PAZ se n’aniria amb PIXIES. (com que no tinc entrada, penjo el passe de backstage).

 

Quadern de Bitàcola nº 162 - TOOL + PEDRO, Razzmatazz, 6.6.02

TOOL era un grup d’aquells que destaquen per ser diferents i per aportar noves visions al metal. Ens va interessar de seguida que els vem conèixer amb el seu primer àlbum, UNDERTOW (93). En aquest concert venien a presentar el ‘LATERALUS’, un disc molt bo, del qual el nostre amic i membre de MATAVACAS, REMO BALCELLS, els n’havia fet algun vídeo. I quan em vaig assabentar que la Celsa, una amiga nostra, els feia el càtering, li vaig demanar que em fitxés per treballar per a TOOL, excepte el moment del concert, és clar. I ella ens va aconseguir la invitació per a l'Ant i el Vicius. I així, fent el catering, va ser com vaig poder entrar amb la càmera de vídeo. Després de preparar-los el menjar i tot plegat, vaig demanar permís per poder gravar una mica el backstage. I com que jo tenia assignat el camerino de TOOL, el vaig poder filmar quan ells no hi eren. Tenien tot de fotos familiars penjades als miralls, i tota la decoració era com de pau i tranquil·litat, però també hi havia un parell de sofàs amb la Play Station i una gran pantalla. Aquella tarda hi va haver un petit esglai allà a dins. Resulta que el MAYNARD va acostar-se massa a una de les cambreres, era una noia molt jove que no va saber reaccionar i treure-se’l de sobre, justament el MAYNARD és més baixet que jo i amb una empenta ho hauria aconseguit, però va venir amb un atac de nervis que no sabíem com aturar. Per sort, no havia passat res, fora de la desagradable insinuació masclista, que algú va solucionar parlant amb el brètol. Poc abans de començar el concert, van arribar l’Ant, el Vicius i el Randy (MATAVACAS), i li vaig poder passar la càmera a l’Ant quan ja eren dins. I quan va començar el concert de TOOL, vaig baixar a primera fila, amb el Vicius. L’Ant i el Randy havien anat a buscar un lloc bo per poder-ho gravar. El Vicius i jo vem gaudir aquell concert de principi a fi. Des del davant no es veia bé la gran pantalla que portaven, però nosaltres ens dèiem que ja ho veuríem amb la gravació de l’Ant, i estàvem tranquils. El que no sabíem és que el 'maton' dels TOOL els havia enganxat filmant, i que quasi es queden sense càmera. Aquell mala bèstia no els la volia tornar, al final van aconseguir que es quedés només amb la cinta, però ells dos van ser expulsats de la sala! Quina putada! Nosaltres passant-ho super bé, i ells al carrer més de mig concert! Després del bolo vaig tornar a backstage, i allà vaig tenir ocasió de seure a la taula de TOOL i de parlar una mica amb ells, amb el MAYNARD sobre A PERFECT CIRCLE, però sobretot amb l’ADAM JONES, que era qui havia treballat amb el REMO, ja que els vídeos de la banda eren cosa seva. Vaig veure l’estimació que havia agafat al REMO BALCELLS i la PETRA EVERTS, en parlava amb molt amor, però quan li vaig voler passar el disc de MATAVACAS, dient-li que era el grup que tenia en comú amb ells dos, no el va voler de cap manera. Em va dir que no volia agafar res de ningú, perquè després la gent els podia denunciar dient que TOOL els havien copiat alguna cosa, que havia passat amb molts grups i que ell havia optat per no voler res de ningú. Li vaig dir que nosaltres no teníem res a veure amb la seva música, que MATAVACAS era un altre món, però ell no baixava del burro. Els del grup se'n fotien, i em deien que no li fes gaire cas, que era un paranoic. A part d’això, va ser una sobretaula molt guapa. I amb qui si que vaig poder intercanviar disc va ser amb PEDRO, el grup teloner, a qui no havia pogut veure, ells em van donar el seu i jo els vaig passar el de GÀRGOLA.

Quadern de Bitàcola nº 161 - INCUBUS, Pavelló Vall d’Hebron, Barcelona, 8.2.02

En menys d’un any tornaven a venir INCUBUS. Aquest cop per la porta grossa, ja que tocaven al Pavelló Vall d’Hebron. Havien tret el ‘MORNING VIEW’, i ho havien petat per tot el món. Era un disc diferent, més tranquil i potser més comercial. I així també va ser el concert. Les cançons tenien un aire més calmat, i encara es podien apreciar més tots aquells arranjaments tan preciosos, que t’ho feien passar bé mirant qualsevol dels músics. Van tocar també temes dels altres discos, i fins i tot BRANDON BOYD i MIKE EINZIGER van fer un unplugged de guitarra i veu (que jo m’hauria estalviat). Però en general ho vem passar bé, la banda s’ho valia. Al final del concert vaig poder agafar una de les 'xuletes' que tenien per terra, creient que era el setlist. Ah, i havíem pogut colar la càmera (dins d'un tros de pa, com si fos un 'bocata'), pel que tenim aquell concert en VD, que algun dia hauré de digitalitzar.

Quadern de Bitàcola nº 160 –UK SUBS, STIFF LITTLE FINGERS, SLAUGTHER AND THE DOGS, DICKIES, Astoria, London, 24.11.01

El novembre de 2001 Londres celebrava el 25è aniversari del Punk. Hi vem anar aquell cap de setmana, de divendres nit a diumenge matí, ja que un amic, el Warren, ens va convidar als bitllets d’avió. Hi havia concerts sense parar a totes les sales i squots de la ciutat. Dissabte no vem parar en tot el dia. A les sis de la tarda ja érem a l’Astoria per veure DICKIES, SLAUGTHER AND THE DOGS, STIFF LITTLE FINGERS, UK SUBS, i alguna banda més que no recordo. Quan es van acabar els concerts de les sales, vem anar a parar a un squot on, casualment, van tornar a tocar algunes de les bandes que havíem vist a la tarda i altres grups punks dels 70/80s. Va ser un cap de setmana frenètic, que es va acabar per nosaltres a les cinc del matí, quan vem a haver d’anar cap a l’aeroport. Teníem un vol a les set d’un diumenge matí, i els únics passatgers de tot aquell enorme avió érem nosaltres cinc, Warren, Leo, Ant, Vicius i jo, i un sol passatger més. Vem provar tots els seients de l’avió, hehe.. Un cop arribats a Barcelona, nosaltres vem tornar directes a casa, amb la sort que quan vem arribar hi havia muntada una rave a la fàbrica abandonada del costat. Va ser molt flipant! Veníem d’escoltar 12 hores de punk seguides i ho enllaçàvem amb una rave. Millor impossible!

Quadern de Bitàcola nº 159 - SUICIDAL TENDENCIES, Razzmatazz 2, Barcelona, 4.7.01

Feia vuit anys que no veia ST en directe, i en tenia moltes ganes. MIKE MUIR portava una banda diferent, d’on només coneixia el MIKE CLARK (guitarra) i l’altre guitarra, DEAN PLEASANTS (INFECTIUS GROOVES), que era el substitut del nostre amic ROCKY GEORGE. Però com sempre era una boníssima banda. ST era un escola de grans músics! Recordo que el bateria i el baixista eren molt joves, i que tocaven de collons. Li vaig estar donant molta canya al baixista, i ell m’ho va recompensar donant-me la pua en mà. El bolo va ser brutal, com sempre, des de principi a fi. Ni un moment de repòs, ni un moment d’avorriment, ni un tema que no em molés. Ho vem passar super bé! I al final del bolo vaig estar parlant una estona amb JOSH PAUL, el baixista que havia substituït ROBERT TRUJILLO, i que m’havia dat la pua en mà mentre feia el concert. ST mai no deceben.

 

Quadern de Bitàcola nº 158 – INCUBUS + HUNDRED REASONS, Razzmatazz, Barcelona, 16.6.01

El primer cop que vaig veure INCUBUS presentaven el ‘MAKE YOURSELF’, el seu tercer disc, que va ser una culminació dels dos anteriors. Molts bons tots tres, tant per les composicions com pels músics de la banda, tots boníssims. En aquell concert van tocar temes de cada àlbum, i ho vem passar realment bé. Razzmatazz estava petat, però havíem aconseguit primera fila. I malgrat que allà al davant podies quedar molt matxucat, sempre tenies més aire per respirar i la barana per poder-te agafar si hi havia massa empentes, a més, veies super bé la banda, podies tenir-hi feedback, i amb sort aconseguir una pua o baqueta. Jo ho vivia més des del davant. Aquell dia em vaig adonar de la importància que tenia CHRIS KILMORE, el dj', i tots els seus sons dins el grup, li aportaven una característica especial i personal; vaig flipar amb ell (els altres ja me’ls coneixia més).  INCUBUS van fer un molt bon concert, i ens ho vem passar super bé! Dels teloners HUNDRED REASONS no recordo res.

Quadern de Bitàcola nº 157 - MARILYN MANSON + DISTURBED + GODHEAD, Pavelló Vall d’Hebron, Barcelona, 28.1.01

Era el primer cop que anava a un concert de MARILYN MANSON, però es veu que l’anterior havia estat un desastre. Aquest cop estaven més calmats. Però també hi havia altres grups, la nit va començar amb GODHEAD, a qui no coneixíem, i estaven molt bé, molt de l’estil de MANSON o NIN, més industrials. Van fer un bon bolo, i ho vem passar bé amb ells. I al final del concert, el seu cantant, JASON C. MILLER, em va signar l’entrada. Després van sortir DISTURBED, que portaven un show de decorats i eren més metal. Finalment van sortir MM amb un so ensordidor, presentaven ‘GUNS, GOD AND GOVERNMENT TOUR’, i ja van començar apoteòsics, pujant l’adrenalina de tothom. I així van continuar tot el show, amb un èxit darrera l’altre, i nosaltres sense parar de botar. Va ser brutal! La banda sonava perfecta, tots els temes m’agradaven. Ho vaig passar genial!

Quadern de Bitàcola nº 156 - KING CRIMSON, Zeleste, Barcelona, 27.6.2000

La tercera vegada que podíem veure KING CRIMSON, teníem el record d'haver-los vist a l’Auditori de Múrcia, amb un molt bon so i espectacle, però aquell concert va ser totalment diferent. Els temes que a l’auditori podien semblar clàssics, es tornaven quasi punks sentint-los al Zeleste. KC estaven fent la gira “The Construkction of Light Tour 2000”. En aquella ocasió el FRIPP venia amb MASTELOTO de baterista, BELEW a la guitarra i TREY GUN al baix. Portaven un repertori sobretot dels seus darrers discos, i també van fer alguns temes improvisats, on es barrejaven les velles èpoques de KC amb el més recent, moments de caos i moments més experimentals…, però només van tocar un parell de vells èxits, que recordi. Va ser un concert fantàstic que no es va poder escoltar com calia en aquella sala. Però jo m'havia canviat el ship, i ho vaig passar super bé igualment, perquè molaven aquells temes, i veure’ls en directe encara més. Ah, i l’ADRIAN BELEW em va tirar la pua blanca!

Quadern de Bitàcola nº 155 - IGGY POP - Zeleste, Barcelona, 18.11.99

IGGY POP tornava a Barcelona. Era molt generós en aquest aspecte, jo el veia per novena vegada en directe. Aquell any presentava el seu darrer disc ‘AVENUE B’ (99), un disc diferent, més intimista. I així va començar aquell concert, amb ell i la guitarra sols a l’escenari. Però després d’aquella introducció, van engegar amb la seva tralla habitual amb temes del disc nou i vells grans èxits que ens van fer tornar bojos com sempre. I no recordo en quin tema, crec que en ‘I wana be your dog’, va demanar que pugéssim a l’escenari, i jo com que era a primera fila, de seguida hi vaig ser. Era el primer cop que ho feia. Devíem ser deu o dotze, i l’IGGY ens va fer cantar els cors del tema, i després encara en va fer un altre amb nosaltres ballant i cantant per allà dalt, abans de fer-nos baixar. Què divertit! Va tornar a ser una gran nit!

Quadern de Bitàcola nº 154 - IV FESTIVAL INTERNACIONAL DE BENICÀSSIM, 7/ 8/9 .8.99

Era el primer any que anava al FIB. M’hi vaig apuntar amb uns amics, el Kike C, el Rafa i la Mònica, perquè a l’Ant no li interessava, i jo m’apuntava a tot el que podia; i amb la tenda de campanya del Kike, vem marxar per quedar-nos tot el festival. Vem arribar divendres a primera hora de la tarda, i el primer que vem fer va ser muntar la tenda i fer-nos un te. Feia una calor espantosa! Els únics concerts que recordo del primer dia van ser OCEAN COLOUR SCENE i els BLUR. El segon dia vam veure grups com SUEDE, THE CHARLATANS, CHEMICAL BROTHERS, entre d’altres. El que més recordo és la sensació que vaig tenir en mig del concert de CHEMICAL BROTHERS, de cop em va semblar que tot aquell públic, milers de persones, en formaven una de sola, tothom feia el mateix, cantant alhora, reaccionant igual a cada canvi.. vaig flipar! I no anava col·locada, quatre petes, com sempre. Va ser una sensació molt diferent. Havia tingut la mateixa experiència en el primer concert de METALLICA del 87, on la gent va reaccionar igual. I el darrer dia també hi va haver coses interesants com, MASSIVE ATTACK, JON ESPENCER BLUES EXPLOSION, etc. I ja havia tastat el FIB!

Quadern de Bitàcola nº 153 - BILL BRUFORD’S “EARTHWORKS” – 30 Festival Internacional de Jazz de Barcelona, 10.11.98

A BILL BRUFORD el coneixíem des de l’adolescència, quan escoltàvem KING CRIMSON o YES. Era un bateria que ens agradava molt, i sempre l’havíem vist en projectes de rock. Però aquell cop venia amb la seva pròpia banda de jazz, EARTHWORKS, que coneixíem des del primer disc (87). El concert va ser fantàstic. No recordo quins músics portava, però hi havia un teclista molt jove que destacava molt, tenia molta personalitat. La banda feia jazz, però jazz europeu, que és diferent de l’americà, i et pot portar per altres camins; en alguns moments eren molt clàssics, i en d’altres més jazz-rock, o ètnics, amb improvisació pel mig, i també tenien temes molt free. Ho vem passar molt bé!

Quadern de Bitàcola nº 152 - BECK + SPIRITUALIZED, Zeleste, Barcelona, 26.5.98

A BECK no el seguíem, però en teníem algun disc, i molava veure’l en directe. Aquell dia, el ZELESTE estava ple fins els topes, BECK ho estava petant des que havia editat ‘Loser’, el hit que el va donar a conèixer a tot el món, i la gent s’hi havia enganxat. Van començar la nit els SPIRITUALIZED, que feien una mena de rock còsmic. BECK va sortir amb una gran banda i van fer un bon concert. Ho vem passar bé, vaig estar ballant, però també vaig tenir moments avorrits. Feia tanta calor i estàvem tan atapeïts, que no ens podíem moure tot el que volíem. Al final, em vaig quedar igual, vull dir que no m’hi vaig enganxar després del directe. Però va estar bé veure'ls.

Quadern de Bitàcola nº 151 - FESTIMAD, Móstoles-Madrid, 1-2.5.98

Aquest festival va ser tota una bogeria! Hi vaig anar amb el Pollo, la Maite de London i l’Uri, de manera totalment improvisada. A la una del migdia, ells tres arribaven a casa per recollir-me, i a les sis en punt començava SUICIDAL TENDENCIES, el nostre grup preferit, a més de sis-cents quilòmetres. Allò va ser un viatge de turrrbo! Per sort teníem el cotxe del ‘papa Juli’, que volava! Aquell dia, però, també plovia, i ho feia tot més alarmant. Però nosaltres, a les sis menys cinc minuts aparcàvem el cotxe i sortíem disparats cap al festival. Els cors ens sortien per la boca de tant córrer! Mentre passàvem la porta d’entrada va començar la intruder dels SUICIDAL, i vem fer un darrer sprint que ens va portar a primera fila just en el moment que començava el primer acord del primer tema! Quin stress i quin subidon alhora! Ho havíem aconseguit! S.T. van estar brutals, com sempre, i ho vem passar més que bé. Era el seu moment, cada tema ens molava més i ens pujava més l’adrenalina! Va ser genial! I mentre esperàvem MOTÖRHEAD al mateix escenari, va haver-hi el segon diluvi (quan havíem arribat ja estava tot enfangat). També ho vem passar super bé amb el seu bolo, ballant sense parar, perquè estàvem xops i fotia un fred que pelava. I també ho vem passar molt bé amb el bolo dels CRAMPS, super rockeros autèntics, que van fer el seu super show. I vem anar rulant per tots els escenaris, perquè l’oferta no s’acabava, però els grups que volíem veure amb més interès eren aquests tres. Quan es va acabar el festival, la gent havia de sortir del recinte, perquè quedava tancat fins a l’endemà. Nosaltres, que no havíem previst res i no teníem on anar, ens vem anar amagant fins que van tancar, i ens vem quedar dins. Però allò era un fangar per tot arreu, trobar un lloc per passar la nit era impossible, pel que vem anar cap a les casetes de promoció que hi havia muntades, i en vem buscar una on ens poguéssim ‘colar’ i que no estigués gaire mullada. Va ser la d'una companyia telefònica. Com totes, tenia el terra fangós, però en aquella hi havia unes grans pancartes promocionals de fusta que vem posar a terra per no mullar-nos. A més, ningú d’ells havia previst passar la nit, per sort jo havia agafat un sac i una manta, i vem fer la ‘pila del greix’, perquè entre la humitat i el fred no es podia descansar. L’endemà al matí ens vem despertar d’hora per fotre el camp de la caseta, la Maite i jo vem sortir un moment per anar a pixar, i mentre ho fèiem darrere d’unes herbes, vem veure el Pollo i l’Uri que passaven corrents amb uns tios que els perseguien cridant, hahaha.. al final ens havien enxampat! Havíem deixat les pancartes plenes de petjades de fang per tot arreu! Quin fart de riure! Després ens vem trobar amb ells, que s’havien anat amagant per allà, i encara vem veure algun bolo d'aquell dia pel morro, però estàvem tan derrotats i plens de fang, que vem marxar abans que es fes de nit. Quin viatge!! L'entrada se'm va desintegrar amb tanta aigua. 

Quadern de Bitàcola nº 150 - MOTÖRHEAD , Zeleste, Barcelona, 4.5.98

És possible que abans de MOTÖR hi hagués algun concert amb invita, però si és així no ho tinc anotat, vaig passar uns quants mesos molt apàtica. Però aquest sí que hi és. Des del 93 que no els havíem vist. Ens va convidar la Celsa, una amiga que havíem conegut a través de La FURA, que es dedicava a fer càterings, entre els quals els de Zeleste, i que s’havia fet molt amiga del Vicius. Ella ens va aconseguir tres invites en una llista a la porta, per això no tinc l’entrada. Quan vem arribar a la sala, la vem anar a saludar, i ens va explicar que aquell dia els MOTÖR celebraven l’aniversari del PHIL CAMPBELL, i que des que la banda havia arribat a primera hora del matí, no havien parat de beure Jack Daniel’s en gerres de litro! La Celsa al·lucinava! Quan vem baixar a la sala, ens vem col·locar a primera fila, com sempre. No recordo si hi havia teloners. La sala estava ben plena i ells van sortir més borratxos que mai! El CAMPBELL no s’aguantava dret, i tocava com podia. Fins i tot el LEMMY feia tentines! La veritat és que van fer un concert bastant penós, pobres. Però eren MOTÖRHEAD, i no ens podíem emprenyar.. 

Quadern de Bitàcola nº 149 - DAVID BOWIE + PLACEBO + MANSUM, Pabellón Príncipe Felipe, Zaragoza, 16.7.97

BOWIE tornava a venir pel que seria el meu setè concert d’ell. Aquest cop, però, no tocava a Barcelona, i Saragossa era el lloc més proper que teníem. El Jordi de DR MUSIC ens havia aconseguit invitacions, i com sempre en tenia moltes ganes. Però aquell juliol va ser nefast per mi, vaig caure malalta a principis de mes, i a més de perdre’m el BOWIE, ens vem perdre poder fer el concert de GÀRGOLA al segon DOCTOR MUSIC FESTIVAL. He de dir que aquella recaiguda en la meva malaltia va ser molt dura, em va costar molt recuperar-me, i GÀRGOLA es va acabar com a grup (vem fer un darrer concert el setembre). Així doncs, no vaig poder anar a aquell bolo de Saragossa, pel que vaig regalar la meva entrada al Vicius, i ell i l’Ant hi van anar amb el Kike C. Jo em vaig quedar al llit del Vicius, perquè tenia video a la seva habitació, i vaig mirar el concert dels 50 anys de BOWIE per no desesperar.

Quadern de Bitàcola nº 147-148 - BLIND GUARDIAN + GÀRGOLA, sala Zeleste, Barcelona, 29.10.96 + sala KU, Manises-València, 30.10.96

Poc després d’acabar la gira amb DEEP PURPLE, DOCTOR MUSIC ens va oferir el telonatge de BLIND GUARDIAN, un grup heavy Alemany de qui no sabíem res, ni tan sols el nom. Però vem dir que si de seguida, perquè l’experiència de trepitjar grans escenaris on tot sonava super bé era com una droga. I vem fer aquells dos concerts, el de Zeleste i el de KU, sense tenir contacte amb la banda guiri. Realment no érem així, però quan vem sentir la seva prova de so vem veure que no teníem gran cosa en comú, i no vem fer res per tenir-hi contacte. Ells tampoc ho van fer amb nosaltres. Quant als concerts, ho vem tornar a passar molt bé amb els nostres, i vem flipar molt quan vem sentir que, tant a Barcelona com a Manises, tot el públic cantava a ple pulmó tots els temes de BLIND GUARDIAN! Resulta que era un grup super conegut dins del heavy metal!

 

Quadern de Bitàcola nº 142-143-144-145-146 - DEEP PURPLE + GÀRGOLA, Plaça de Toros de Mostoles, Madrid, 4.9.96 + Camp de Futbol del Madrigal, Villarreal-Castelló, 6.9.96 + Feria de Muestras de IFAGRA, Granada, 7.9.96 + Campo de Futbol de Salamanca, 8.9.96 + Coliseum de A Coruña, 10.9.96

Doctor MUSIC va ser la segona promotora que va respondre al disc de GÀRGOLA, i ens va oferir la Gira de DEEP PURPLE per Espanya. Va ser un ‘subidon’ suprem quan em va trucar el Jordi Garcia per dir-m’ho. Realment teníem la banda abandonada, des del ‘PERFECT STRANGERS’ (84) el Vicius no s’havia comprat més discos de DP, per això encara em va sorprendre més quan ens ho van proposar. En aquella gira presentaven el ‘PURPENDICULAR’, que acabaven de treure, i acabaríem coneixent de veure’ls durant cinc dies. Allò va ser una oportunitat d’or per GÀRGOLA. Sabíem el que era sonar bé pel Bikini, però el so d’aquella gira ho va superar. Teníem 10.000 vats a l’escenari, només per nosaltres! Va ser una passada! Els PURPLE ens van donar tot el que un grup teloner pot desitjar, bon tracte, bon escenari, bon so, i fins i tot ens van deixar el seu tècnic d’escenari, ja que el nostre, JOSEP MARTÍNEZ, ‘La Bèstia’, no coneixia aquella taula programable tan moderna que portaven. I l’ANTON IGNORANT, el nostre tècnic de sala, ens va fer sonar de collons, segons la gent del públic. Va ser una passada de gira. El primer dia, a Móstoles, després del nostre bolo, el JOHN LORD i l’IAN PAICE van venir al camerí a agrair-nos com havíem engegat el festival. No ens ho podíem creure! La cosa començava molt bé! Cada dia vem gaudir del nostre bolo, i després baixàvem a primera fila a veure el seu, i jo flipava sobretot amb el bis, que era el ‘Highway Star’, i m’agafava un ‘subidon’. I quan acabaven, ens trobàvem amb ells per celebrar-ho. ROGER GLOVER va venir a veure’ns cada dia des de la banda, amb un whisky a la mà, i cada cop que ens trobava pels passadissos ens estimava molt. També amb STEVE MORSE vem tenir molt bon rotllo. Tots eren molt amables i agradables. Amb qui menys vem xerrar va ser amb IAN GILLAN, que estava com més apartat. Però vem acabar aquella gira estimant DEEP PURPLE, perquè eren unes bellíssimes persones! Podria explicar mil i una anècdotes, però no acabaria mai. Potser en una altra ocasió.

 

Quadern de Bitàcola nº 141 - THE YOUNG GODS, Sala Akelarre, Barcelona, 10.7.96

A YOUNG GODS no els havia vist mai, tampoc no els seguia, però el que havia escoltat d’ells era interessant, i veure’ls en directe era una bona manera de conèixer-los millor. Eren dels grups industrials dels vuitanta, una onda que m’atreia bastant. El concert em va agradar molt. Eren un trio electrònic molt fosc, amb un cantant, FRANZ TREICHLER, un bateria i un teclista amb màquines. La música que feien era dura i obsessiva, a mi sempre m’enganxaven els grups amb ritmes obsessius; però també molt experimental, fins i tot còsmica, pel que em van tenir ben col·locada tota l’estona. Va ser d’aquells grups que, sense conèixer-los, em van encantar en directe. M’ho vaig passar molt bé! I ens vem comprar alguns discos d’ells.

Quadern de Bitàcola nº 140 – DOCTOR MUSIC FESTIVAL, Escalarre, Lleida, 12/13/14. 7.96

El 1996 va ser el primer Festival Doctor Music. Hi havia un cartell tan fantàstic que era impossible de no anar-hi. Estaven programades les grans bèsties del rock, des de DAVID BOWIE, IGGY POP, LOU REED o PATTY SMITH, passant per BLUR, SUEDE, MOBY, NENEH CHERRY, BAD RELIGION o SEPULTURA... I les grans bèsties de l’electrònica com MASSIVE ATTACK o MORCHEEBA, era un cartell espectacular, i es feia en un lloc preciós! Ens acabaven de regalar un R6 (quatre llaunes), dient-nos que feia molts anys que estava parat, i que el podríem usar per fer els 12 km que ens separaven de l’estació, ja que feia uns mesos que estàvem sense cotxe i ens movíem en transport públic. Però nosaltres vem pujar a aquell cotxe vell amb vida interior (li havia crescut alguna planteta al terra), hi vem encabir un matalàs, i vem tirar cap a Escalarre sense pensar-nos-ho. L’Ant i jo ja teníem lloc per dormir. I només arribar al festival, ens vem trobar penya de Martorell (COSMÈTICS, DESPERDICIS...) i el Vicius va poder quedar amb una noia que hi havia anat amb tenda. Tots coberts! El primer concert que recordo va ser el de MANOLO KABEZABOLO, que va congregar bastant gent per ser primera hora de la tarda. Ens l’havíem trobat una estona abans venent ‘pollos’, frenètic amunt i avall. SEPULTURA van estar bestials, com sempre, era el quart cop que els veia. Em va encantar BOWIE i la seva nova banda (era el sisè cop que el veia). Presentaven l’OUTSIDE, que m’agrada molt, i també van fer temes desconeguts del següent disc que trauria, i era tan diferent i electrònic que em va molar molt. I també vaig flipar amb les versions dels èxits antics que feia la nova banda. L’endemà, el bolo de LOU REED va ser tranquil, feia molts anys que no el veia. Aquell era el meu cinquè concert seu. Presentava el ‘SET THE TWILIGHT REELING’ (96), i aquell dia va fer pocs èxits dels vells. L’IGGY, com sempre, va arrasar, i ho vem passar genial o millor! (era la novena vegada que el veia in live). Del darrer dia em va molar la NENEH CHERRY, que va fer una versionaka de l’SCHIZOID MAN de KING CRIMSON (tema que nosaltres també havíem versionejat amb GÀRGOLA). També va molar veure la PATTI SMITH, a qui no havíem vist encara. I els BAD RELIGION, que ja coneixíem en directe. MASSIVE ATTACK van fer un bon bolo, però no van sonar gaire bé, una llàstima! MORCHEEBA, a la carpa, van sonar millor. I bé, i tants i tants d’altres, perquè allò va ser un no parar de fer quilòmetres d’un escenari a l’altre per no perdre’ns res del que volíem. Un super festival!

Quadern de Bitàcola nº 139 - KING CRIMSON, Auditorio Víctor Villegas, Múrcia, 1.6.96

Era el segon cop que venia KING CRIMSON, però aquesta vegada no tocaven a Barcelona, i vem haver d’anar a Múrcia. Així és que ens vem haver d’espavilar per poder-los veure. El viatge ja era una pasta, i entrades, dormir i menjar per tres ens arruïnava la vida. Per això vaig recórrer a un ‘àngel salvador’, el Jordi Garcia de DR. MUSIC (la promotora que els portava), a qui havia conegut quan vem treure el disc de GÀRGOLA. I l’estimat Jordi ens va aconseguir les invitacions. I així de feliços ens en vem anar cap a Múrcia, amb un Mercedes vermell de luxe (d’aquells portats d’Alemanya) que tenia un amic nostre, a canvi de l’entrada i les despeses. Amb ell havíem fet les gires de GÀRGOLA d’aquell temps (crec que nosaltres estàvem sense cotxe). Quan vem arribar a l’Auditori, vem anar primerament a buscar les entrades. Li vem dir a la noia que ens convidava Dr. Music, però la noia no va trobar res al nostre nom! Li vem dir que mirés, doncs, si ens convidava el Jordi personalment, però tampoc no va trobar res al nostre nom. Gluppss!! Ja patíem, però no ens donàvem per vençuts, ja que el Jordi ens les havia assegurat. Llavors li vem demanar que busqués si hi havia alguna cosa per a GÀRGOLA, i buscant buscant, la va trobar!! Resulta que ens convidava la banda, els KING CRIMSON! Teníem un sobre amb unes invites a la seva llista! Allò encara ens va fer més feliços! I dins del sobre, hi havia un programa del concert amb una dedicatòria del TONY LEVIN que el Jordi li havia demanat per a mi, que deia: To Bet Gàrgola. Good Look! Tony Levin. Quin 'subidon'! No podia començar millor, i ho vem anar a celebrar amb uns cubates. Quan vem entrar, li vem passar una invita a l’amic perquè pogués asseure’s amb nosaltres, perquè era molt ‘cegato’, i el Vicius es va quedar la seva entrada, que era al pis de dalt. Resulta que com que allà a dins no es podia fumar, el Vicius es va menjar un cogollo. Era el seu primer concert de KING CRIMSON, i segons sembla entre l’herba i la música va tenir una experiència extrasensorial nova per ell. La veritat és que va ser un dels grans concerts de KC. Però primer van tocar els THE LEAGUE OF CRAFTY GUITARISTS, que eren guitarristes de l’escola del FRIPP. A mi em van avorrir una mica, però al públic els va molar, i al nostre amic li van molar més que KC. Quan va arribar el gran moment, va sortir una banda de dos trios, dues bateries, BRUFORD i MASTELOTO, dos baixos, LEVIN i GUNN, i dues guitarres, FRIPP i BELEW, i des del primer segon ja va ser apoteòsic. El repertori era excel·lent, cada tema un nou viatge, la conjunció dels dos grups en un era una passada. Fins i tot els llums i l’escenificació molaven. Com he dit, va ser un dels millors concerts que he vist, el fet de poder-ho escoltar tan bé dins d’un auditori va ser una passada. La música creix si s’escolta al lloc que li toca. Va ser genial!

Quadern de Bitàcola nº 138 - JOHN ZORN + FRED FRITH - Apolo, Barcelona, 18.3.96

Coneixíem JOHN ZORN per un disc que teníem de MASADA. Era tan personal i diferent que ens va interessar molt des del primer moment. Vem anar a aquell concert amb molta curiositat, perquè el ZORN agafava músics de la ciutat on tocava, i feia una mena d’Orquestra del Caos, que si tenies sort podia ser molt divertida. Presentava un espectacle que es deia ‘The Art Of Memory’, i havia reclutat gent del Taller de Músics de Barcelona, si no recordo malament. Abans, però, tocava FRED FRITH, un dels fundadors de HENRY COW, que venia amb un trio d’improvisació composat pel MIKE PATTON i l’IKUE MORI. No sé com va ser que la gent va saber que venia PATTON, i molts fans de FAITH NO MORE ens van presentar al concert. I pobres, crec que no van entendre res de res. El trio de FRITH improvisava sobretot amb noises molt foscos, creant un ambient opressiu i decadent, el PATTON només va fer crits i sorolls amb la veu, en general a través d’un megàfon. Es veia clar de què anaven, però la gent li demanaven que cantés! (vaig passar vergonya aliena). Va ser un concert totalment experimental i fosc. Quan va acabar, el Miguel, un dels nois que currava a l’Apolo i també amb la Fura, ens va veure, i ens va dir que anéssim al backstage. Vem entrar dins per saludar el Migue, però allà ens vem topar amb el PATTON, i vem engegar una conversa de dues hores o més! Ell tenia mil ganes de xerrar, i l’Ant i jo flipàvem de poder estar amb ell. Vaig pensar que quan començaria el ZORN se n’aniria, però no. Engegàvem una conversa rere l’altra, i finalment ens vem perdre tot el concert. El primer que vaig fer va ser parlar-li de MATAVACAS, ja que també era un projecte experimental fora de tota onda. A ell li va interessar molt, i ens va explicar que tenia una banda paral·lela a FNM, MR BUNGGLE, que potser ens agradaria (i tenia raó). Jo li vaig dir que nosaltres també teníem els GÀRGOLA i que justament acabàvem de treure tot el ‘KING FOR A DAY…’ per diversió. El seu comentari va ser: ‘seguro que lo tocáis mejor que nosotros’, hahaha.., amb el seu espanyol macarrònic, ja ens hagués agradat! Total, que va passar tot el concert del ZORN (i era llarg), i nosaltres no ens vem moure del mateix lloc xerrant pels descosits. Aquella porta de backstage no es va obrir per a ningú més, i mira que hi havia fans de PATTON que ho haguessin donat tot per estar un moment amb ell, cada cop que s’obria veiem les ordes desesperades, però no van deixar entrar ningú, i nosaltres vem poder fer una bona i llarga tertúlia amb ell. Finalment em va signar l’entrada dedicada a GÀRGOLA, i gairebé ens van fer fora a tots tres, perquè ja tancaven la sala, hahaha.

Quadern de Bitàcola nº 137 - SUPERSUCKERS + GÀRGOLA, Bikini, Barcelona, 23.1.96

Els anys 94 i 95 vem estar molt enfeinats amb els nostres propis projectes, per això no vaig anar a tants concerts internacionals. Però cada setmana anàvem o tocàvem en concerts i festivals nacionals. He trobat l’entrada de JUAN PERRO, i la de SUBTERRANEAN KIDS, OBNI, MANIFESTO, etc, però en general mai no guardava les entrades de grups d’aquí. Una sort i una llàstima. Sort perquè serien infinites i no tindria temps en aquesta vida per recordar-les totes, però llàstima per la documentació històrica perduda. De tota manera, tinc apuntats tots els grups amb qui GÀRGOLA vem compartir cartell (després ja no ho vaig fer.. una pena..). A finals del 95 vem presentar el nostre disc en un Arzobispo abarrotat, i a la penya li va molar molt. Això em va donar més confiança a l’hora de buscar concerts importants, i vaig portar el ‘SOMETHING’S BURNING’ a les promotores més conegudes de Barcelona. La primera que va respondre (just una setmana després de deixar-los el disc) va ser La Iguana, que ens van proposar el telonatge de SUPERSUCKERS per al cap de pocs dies. Naturalment vem dir que si. Resulta que teníem l’oportunitat d’estrenar la nova sala Bikini, amb un equip de so d’última generació. Ràpidament ens vem buscar un tècnic, l’ocasió s’ho valia, i ho vem proposar al ‘Gallego’, el tècnic de la FURA dels BAUS, qui també havia sonoritzat KRAB (banda de rock de la Fura on hi tocava l’Ant). Va ser el bolo més potent que havíem fet mai. Sonava tan bé des de dintre l’escenari que feia esgarrifar. El Pollo, un col·lega que estava enmig del públic ens va dir que a cada bombo que feia l’Ant se li enfonsaven les costelles! Va ser brutal! El resultat va ser que GÀRGOLA va sonar infinitament millor que els SUPERSUCKERS, i és que el seu tècnic no dominava gens aquell equip tan modern i no va saber fer-los sonar com calia. Una llàstima, perquè eren molt divertits. Els havíem mig conegut abans dels bolos, quan després de la prova de so ens els vem trobar tot avorrits al camerí. El Vicius ràpidament ho va solucionar, i els va portar un grapat d’herba que van flipar. No es podien creure que els donés tot allò (que en $ devia ser un paston). La qüestió és que al cap de deu minuts ja se’ls havia passat tot l’ensopiment i reien pels descosits. Després, a mig bolo seu, EDDIE SPAGHETI va dir pel micro: 'Thanks to Gàrgola for the grass', hehehe.. I l’endemà la premsa va parlar molt bé de GÀRGOLA! No tinc l'entrada, és clar, per això he buscat el passe de músic, enganxat a la funda del baix i fet pols. 

Quadern de Bitàcola nº 136 - PRIMUS, Zeleste, Barcelona, 20.10.95

A PRIMUS els havia descobert quan van treure el primer disc, i m’havien agradat molt. Eren diferents i molt personals i divertits! I el baix era una canya! Així que els vaig seguir. Quan van venir a Barcelona tenia moltes ganes de veure’ls. I em van encantar en directe! Ho vaig passar bé de principi a fi, no vaig tenir cap moment d’avorriment. Només veure el LES CLAYPOOL jugant amb el baix ja era tot un gran espectacle! I les composicions també molaven molt. M’agrada que la gent s’enrevessi amb els ritmes i ho capgiri tot, si el resultat m’entra bé! I PRIMUS sempre ho han fet, i de manera molt divertida. Va ser un concert genial!

Quadern de Bitàcola nº 135 – RATOS DE PORAO, Garatge, Barcelona, 5.5.95

Era el segon cop que podia veure els RATOS DE PORAO, un grup de punk-thrash brasiler que ens divertia molt. Com que el GORDO ja era amic de la Maite (la nostra reina punk), ella ens va aconseguir les invites, amb el nom a la porta, i per això no tinc l’entrada. El concert va ser brutal des de l’inici, vem estar fent el boig tota l’estona i ens vem quedar ben matxucats. Ens vem divertir molt! Després del concert vem estar xerrant amb el GORDO, sobretot la Maite, que havia vingut de London expressament per veure’ls, ara no recordo si ja va venir amb ells. Ella els acollia a casa seva quan tocaven per Londres o voltants.

Quadern de Bitàcola nº 134 – IGGY POP, Zeleste, Barcelona, 30.10.94

Al cap de mig any de veure'l a Solsona, tornava IGGY POP, aquest cop a Barcelona, i nosaltres ja érem a primera fila per veure'l. Bé, a primera fila no, perquè vem arribar que ja era ple, i no vem poder passar de tercera fila, però allà ens vem quedar, tornant a gaudir aquell fantàstic concert. Van tornar a presentar l'AMERICAN CAESAR, però també van fer repertori de tots els temps, i vem tornar a ballar pels descosits! En un moment donat, no recordo en quin tema, el tio em va veure i va semblar que em reconeixia, perquè tal com em va veure, va baixar al públic i a cops de micro al cap de la gent es va obrir pas cap a mi!, i quan em va tenir al davant em va fer el segon gran petó! Uff!! Quina passada! Tot amor un altre cop! L’Ant va flipar! I jo encara més! Pell de gallina! El bolo va continuar brutal i ho vem tornar a passar super bé! Quan va acabar el concert, ens vem quedar per allà per si podíem parlar amb els músics. Vem estar amb el baixista HAL CRAGIN, qui em va signar l’entrada, i també força estona xerrant amb ERIC SCHERMERHORN, el guitarra, i jo sense saber qui era ell! Resulta que era un dels guitarres de TIN MACHINE, la banda rockera de BOWIE, i jo no l’havia reconegut! Ell tenia moltes ganes de xerrar, ens va signar les dues entrades, li vaig passar la Demo’93 de GÀRGOLA perquè la hi fes arribar a l‘Iggy. I finalment ens va demanar que el portéssim de marxa. Li vaig preguntar si l’Iggy també vindria, i va dir que no. I com que l'Ant havia d'anar a treballar l'endemà, li vem dir que no, que teníem un llarg camí cap a casa i marxàvem de Barcelona. S’ha de ser burro!! (però el fet que els concerts fossin entre setmana feia que no ens poguéssim entretenir gaire..). Sempre me n’he arrepentit!

Quadern de Bitàcola nº 133 – IGGY POP, sala Xelsa, Solsona-Lleida, 21.4.1994

 

Era el meu setè concert d’IGGY POP. Venia a presentar l’AMERICAN CAESAR’, i portava una banda molt guapa. Aquest cop tocava a la sala Xelsa de Solsona, i crec que ens va donar les invites el Miki de la Fura, no ho recordo bé. Com sempre va fer un super bolo! Ens vem esverar, vem botar i no  vem parar de ballar des de primera fila. L’Iggy em tornava boja i ho vaig passar genial! I si ja n’estava enamorada de la seva música des de sempre, en aquest concert me’n vaig enamorar de la seva persona, no ho hagués imaginat, però va passar! Va ser la primera vegada que li vaig deixar fer-me un morreig, sempre m’amagava quan li veia aquesta intenció, però aquell dia em vaig deixar. I mai no hauria imaginat que una morrejada d'Iggy Pop pogués ser tan dolça i amorosa! Va ser bestial, com si em morregés amb el meu nòvio. Juro que només vaig notar amor! Quin ‘subidon’! I el concert va continuar genial, i no ho podíem haver passat millor, sobretot jo! hehe..