Quaderns de Bitàcola nº 184, 185 i 186 – FESTIVAL XACOBEO’04, Monte do Gozo, Santiago de Compostela, 15, 16 i 17.7.04

Gamerco, la promotora de Gay Mercader, ens va convocar a LILITH per obrir el Festival Xacobeo’04, com a única banda nacional, en un cartell de tres dies ple del millor del rock internacional. Va ser un 'subidon' suprem! LILITH vem formar un equip de nou persones, l’Ant i jo portàvem el tècnic de so, Tomy Castillo, i el roady Sergio NA FENTT, i tot l’instrumental amb la vella furgoneta del Tomy. L’Agnès i l’Albert anaven amb el cotxe del Txetxo, amb 'Closktou' un altre roady, i el fotògraf de LILITH, Òscar. Gamerco no només ens havia convidat a tocar, sinó que també a tot el festival! Teníem menjar, serveis i un aparcament dins del recinte per a tres dies! Quan vem arribar al Monte do Gozo, vem flipar! Era un lloc immens, amb un aforament per a quaranta mil persones, per tant, l’escenari era gegantí. Era tan gran, que, un darrere l’altre, estaven muntats tots els equips de backline de cada grup, i nosaltres, que érem els primers a sortir, encara teníem un molt bon escenari. I la segona gran sorpresa era que teníem al camerino just al costat del de l’IGGY POP. Vem fer la prova de so, que sonava molt bé, i al migdia vem anar a dinar. Allà ens vem trobar la taula dels MASSIVE ATTACK, i altres músics i tècnics que encara estaven dinant, era una sala enorme, amb menjar de tots tipus, molt ben muntat. I a l’hora en punt vem començar el concert de LILITH, encara de dia. L’organització ens va dir que ja hi havien unes set o vuit mil persones. LILITH obríem per a THE DARKNESS, IGGY POP, MASSIVE ATTACK i QUEMICAL BROTHERS! Allò era de somni per mi, excepte DARKERSS, que no coneixia, era molt fan de tots els altres. Vem fer un molt bon concert; a dalt sonava perfecte, i ho vem passar més que bé tota l’actuació! I en acabar, ja érem lliures i teníem un gran festival per davant. Després de treure’ns la suada del bolo, vem anar a veure els DARCKNESS des de baix, però quan anava a sortir l’IGGY, l’Ant, el Vicius i jo vem pujar i vem esperar-lo en una banda de l’escenari. Ell va sortir caminant normal, mirant a terra, però quan el Vicius el va cridar i ens va veure, va començar a exagerar la seva coixesa, i així va sortir a l’escenari. Ens vem quedar mirant-lo des de la banda, ell ho estava donant tot, com sempre, i estava fent un concert genial. M’ho passava bé també veient-lo sense matxucades, era diferent. Quan va tocar ‘I Wana be your dog’, va cridar la gent a pujar a l’escenari, i va venir cap a la banda per dir que hi anéssim, l’Ant i el Vicius no es van moure, però jo ja era allà al cap d’un segon, i m’hi vaig arrapar pel darrera. Ell es va girar immediatament, però quan va veure que era jo, no va dir res i va continuar cantant. L’IGGY portava un tio que el vigilava, que sempre era el mateix, i que crec que ja em coneixia, perquè sempre m’ajudava a pujar a l’escenari, o em defensava de l’altra penya quan era a dant. Aquell dia també. Vem estar dos temes ballant i cantant a l’escenari amb ell. Quin altre 'subidon'! Després del bolo, l’Ant i jo ens el vam trobar a camerinos, ell havia sortit al passadís amb un barnús i unes ulleres com de llegir. El vaig anar a saludar i hi vaig engegar una conversa demanant-li si es recordava de mi. Em va dir que no. Li vaig dir que l’havia telonejat feia una estona amb el meu grup, que havíem estat ballant junts a l’escenari feia mitja hora, que l’havia vist mil cops en directe i m’havia fet petons, i que fins i tot havia cantat als meus braços. Ell flipava molt i li molava que li ho expliqués, em va dir que li parlés amb espanyol, perquè tenia una nòvia argentina, crec, que n’hi ensenyava. També vem parlar de la música i del seu darrer disc. I em va signar un autògraf. Estàvem asseguts tots dos al mateix puff, l’Ant ens mirava des del passadís, però no se li va acudir fer-nos cap foto! Quina llàstima! Després vam anar a veure MASSIVE ATTACK i CHEMICAL, i ho vem passar genial, per mi era el millor cartel. L’endemà veuríem els concerts de LOU REED, THE CURE, MUSE… Aquell dia també estava programat el BOWIE, però uns dies abans havia tingut un atac de cor durant la seva gira per Alemanya. I el diumenge hi havia BOB DYLAN, THE CORRS, ECHO & THE BUNNYMEN... I aquell va ser el darrer gran concert que l’Ant i jo vem fer amb LILITH. Encara n’hi hauria un de darrer el 31 d’aquell juliol al U-Zona Reggae de Torelló, i després marxàvem per fer el nou projecte de PAU RIBA. I al cap d’una setmana, el d’7 d’agost, ja ens estrenàvem amb PAU i MU al FIGAROCK Festival!