Quaderns de Bitàcola nº 219 – MONTAGOOD FESTIVAL, Alcarràs, Lleida, 07.06.08

En alguna crònica ja he explicat que des del 2000 m’havia enganxat a les Raves, i que allà vaig descobrir un munt de música i estils nous per mi, alguns dels quals em van molar molt. També en aquella època vaig conèixer molts dj’s, alguns dels quals tot just començaven a punxar, però que en poc temps es van fer coneguts. El JOC & SPY en són un exemple. Aquell era el segon any que punxaven el seu schranzz al MONTAGOOD, un festival internacional amb dj’s del més extrem del techno: TOBIAS LUKE a.k.a. OBI, LINDA PEARL, SVEN WITTEKIND, LUKAS, OSMIK, i un llarg etc. Entrar amb l’shcranzz era entrar en un món dur i bestial, però si ho aconseguies costava sortir-ne, el cervell s'acostumava a aquella matxucada de sons, i tot el hard-techno, el drum’n’bass, el breakcore… sonava tou, hahaha. Era el més Xtrem que coneixia en electrònica. I m’ho passava bé quan m’hi posava. I el MONTAGOOD anava d'això. 

 

 

Quaderns de Bitàcola nº 207 – III MONTAGOOD INTERNACIONAL FESTIVAL, Alcarràs, Lleida, 02.06.07

MONTAGOOD és un festival internacional d’electrònica-hard, amb dj’s de hardteck, schranz, drum'n'bass, electro, dubstep... L’any 2000 o 2001 vaig començar a anar de Rave. Les vaig descobrir perquè en van muntar una a la nau de la fàbrica abandonada del costat de casa. Era una matinada de dissabte quan vaig sentir un batec a la llunyania. Em va fer curiositat, i vaig veure que hi havia llum a la nau. Com que era hivern, em vaig tapar molt i vaig anar cap allà, creient que tota aquella lluminària es tractava de la gravació d’un vídeo o alguna pel·lícula. Però com més m’hi acostava em venien més sons, i quan hi vaig arribar vaig veure que era una Rave. I la màgia va fer que just en aquell moment els dj’s punxessin alguna cosa amb un ritme de CAN. Vaig flipar! Estava escoltant la meva banda preferida, era com una benvinguda! I allà em vaig quedar tota la nit i el dia següent. La Rave l’havien muntat penya de Tarragona, el dj que havia punxat CAN era el Guillem. Em vaig enamorar de tot allò, música, festa i penya, i em vaig enganxar a les Raves cada cap de setmana (quan no teníem bolo) durant tres o quatre anys. De seguida ens vem fer col·legues del col·lectiu NST (No Solo Techno), una gent molt artística i amb molt bon gust musical, que tenien dj’s de molts estils. Ells, de vegades, ens fitxaven amb LILITH per obrir la Rave. Després, els dj’s més canyeros d'NST van fer ENGA, i els dos col·lectius muntaven sempre junts. Els dj’s d’ENGA que no van deixar de punxar es van fer coneguts amb els anys, com el NA FENTT, el JOC i l’SPY, etc. Aquests dos darrers havien destacat amb l’schranzz, i justament punxaven al MONTAGOOD festival, i ens hi van convidar (per això no tinc l’entrada). El 2007 ja no anàvem de Raves, només puntualment, però quan els nostres amics dj’s tocaven en llocs importants els anàvem a veure, i sempre ho passàvem molt bé.

Quaderns de Bitàcola nº 191 - SENGLAR ROCK’05, Parc Municipal de les Basses, Lleida, 9.7.05

No havia anat mai al SENGLAR ROCK, però aquell any estàvem al cartell amb PAU RIBA i MU. Era la vuitena edició del Festival, i hi havia programada gent interessant com la PATTY SMITH, els OCEAN COLOUR SCENE, la INCREDIBLE STRING BAND, i setanta grups més. A qui més volia veure era a la PATTY i als OCEAN, però justament ella tocava abans que nosaltres, i només en vaig poder veure un tros de concert, i els OCEAN tocaven al mateix moment que PAU i MU. El nostre concert va ser molt guapo, dels millors potser, i ho vem passar la mar de bé. El PAU havia trobat uns trossos de palmera a Riudellots de la Selva, on havíem tocat la setmana anterior. Allà se’ls havia posat al camerino, i estava tan guapo que li vem dir que s'ho guardés per al SENGLAR. I va ser una posada en escena magnífica, perquè a més teníem el millor tècnic de so, el Pirri de Yurtoncase, i de llums! Vem fer un gran concert, que repetiríem al cap d’un mes al FIGA ROCK!