Quaderns de Bitàcola nº 191 - SENGLAR ROCK’05, Parc Municipal de les Basses, Lleida, 9.7.05

No havia anat mai al SENGLAR ROCK, però aquell any estàvem al cartell amb PAU RIBA i MU. Era la vuitena edició del Festival, i hi havia programada gent interessant com la PATTY SMITH, els OCEAN COLOUR SCENE, la INCREDIBLE STRING BAND, i setanta grups més. A qui més volia veure era a la PATTY i als OCEAN, però justament ella tocava abans que nosaltres, i només en vaig poder veure un tros de concert, i els OCEAN tocaven al mateix moment que PAU i MU. El nostre concert va ser molt guapo, dels millors potser, i ho vem passar la mar de bé. El PAU havia trobat uns trossos de palmera a Riudellots de la Selva, on havíem tocat la setmana anterior. Allà se’ls havia posat al camerino, i estava tan guapo que li vem dir que s'ho guardés per al SENGLAR. I va ser una posada en escena magnífica, perquè a més teníem el millor tècnic de so, el Pirri de Yurtoncase, i de llums! Vem fer un gran concert, que repetiríem al cap d’un mes al FIGA ROCK!

 

Quaderns de Bitàcola nº 190 - NINE INCH NILE + SAUL WILLIAMS, Razzmatazz, Barcelona, 29.6.05

Aquell més teníem les entrades per veure MARS VOLTA, però van cancel·lar la gira. Per sort, al cap d’uns dies venien NIN. Era el primer cop que els veia, i en tenia moltes ganes, perquè m’agradaven molt tots els seus discos. Venien amb el ‘WITH TEETH INTERNATIONAL TOUR’. Aquell dia el Razzmatazz estava a petar, estàvem més que apilotats a primera fila, amb dos grans focus davant que semblaven estufes, i a la sala feia una calor infernal. La nit va començar amb SAUL WILLIAMS, un col·laborador del REZNOR i de NIN, de qui la veritat és que no recordo res. El concert de NIN sí que el recordo, i va ser bestial, d’aquells que gaudeixes de cap a fi. Després d’una intruder, van fer un començament apoteòsic amb ‘Wish’, i ja no vem parar de botar i ballar durant tota l’actuació, excepte les parts tranquil·les i fosques, és clar. El guitarra ALESSANDRO CORTINI em va tirar la pua. Portaven un espectacle genial, els contrallums i tota la il·luminació jugaven amb la música en tot moment, era molt guapo! Però al Razz tot va ser molt més punk, començant pel so i acabant amb la suada de tots plegats. I malgrat tot, ho vaig passar genial!