Just fa quaranta anys, el 22 de febrer de 1986 naixia RATISIDA als Hostalets de Pierola. Feia un temps que tenia ganes de fer un grup, i ho estava parlant amb dos amics de Martorell, el Zape i el Rafa, però la cosa no tirava endavant, i sense saber com al final el vaig acabar fent amb dos nous amics dels Hostalets, el Negre i el Vicius. Aleshores jo em vaig comprar un ampli de baix (el baix ja el tenia del meu primer grup RARE), el Negre va comprar una bateria de segona mà al Kike, un músic de Martorell, i el Vicius va donar veus per trobar una guitarra. I coses de la màgia, el Jep Serra, un amic de Sant Jaume, un dia d’aquells, quan tornava a casa, es va para a pixar per la carretera, i oh!! es va trobar un ampli i una guitarra tirats al marge d’un camp de sembrat! Flipa! I els va portar per al Vicius. Es tractava d’un petit ampli i una guitarra tipus Gibson SG amb només tres cordes. Ja podíem començar, però ens faltava el cantant. Aleshores vem pensar en el Bull, un amic punk de la Fortesa que rulava molt pel Casal dels Hostalets (lloc per on ens movíem en aquella època), i li ho vem proposar. El Bull va dir que sí. Ja teníem grup! Però encara ens faltava l’última peça per poder-lo fer, el local d’assaig. Vem pensar i vem buscar i no vem trobar res. Al final vem anar a parlar amb el capellà d’Hostalets, un rector pagès i comunista que tenia un petit Centre cultural, amb un teatret on es feien funcions i concerts de cantautor. Li vem explicar el nostre projecte i ell ens va deixar el Centre per assajar. Ara sí que ja ho teníem!! Aquella mateixa nit crec que ja vem trobar el nom RATI-SIDA (primer l’escrivíem amb guionet), i també aquella nit i amb la galeta que portàvem va sortir la primera la lletra del grup, ‘Varela Superestar’. L’endemà vem estrenar el local. Com que érem molt novells, vam començar amb una versió d’’I wana be your dog’ d’Iggy Pop, amb la lletra que havíem fet el dia anterior. Estàvem tan eufòrics, ho passàvem tan bé tocant el tema del ‘Varela’ que en un dels bots del Bull, que no parava de saltar, se li va enfonsar l’escenari sota el peus! Quin fart de riure!! Quin començament!! Em va saber greu pel capellà tan generós, a qui li vem destrossar la palestra el primer dia! Quina vergonya!
Al cap d’un temps vem comprar
nous instruments de segona mà, un baix Ibanez i una guitarra Pearl dretana a la
qual vem girar les cordes, i ens vem canviar de local, ja que el Mayayo, el tio
que portava el Casal, ens va deixar un lloc per tocar. Resulta que era on
guardava la bota del vermut i la creu del Crist de la professor. Imagina! Allà
vem aguantar uns mesos fent punk pagès fins que el Mayayo ens va fer fora. I és que nosaltres
ens passàvem amb els volums, just estàvem sota d’on hi havia la clientela, i
segur que molestàvem molt. Però no ens ho vem prendre bé, perquè érem uns
borratxos que passàvem de tot, i el primer tema que vem fer al nou local va ser
‘Mayayo, estúpid’ (amb una versió de ‘Hot Rocking’ de Judas Priest).
El nou local va ser un dels vestidors del poliesportiu dels Hostalets, que ens deixava l’Ajuntament. En aquella època el Bull estava fent la mili i el Negre no apareixia gaire pels assajos, així és com l’Antonio va anar entrant al grup per ajudar-nos amb la bateria. En aquells moments ‘morts’ va néixer MATAVACAS, grup experimental a les antípodes de tot. Allà vem aguantar fins que ens van fotre el pal dels instruments! Maleïts cabrons! Així rebentin! I aleshores es va acabar RATISIDA. Això va ser l’estiu del 87.
No hay comentarios:
Publicar un comentario