Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 145

El cent quarantè-cinquè concert de GÀRGOLA finalment va ser el 13 de setembre de 1997 al Camp de Futbol de Piera, i en una altra gran festival, aquest cop en homenatge a Jose Rojas, bateria i després guitarra d’SPATEK, qui també ens havia deixat feia poc. Una festa on hi havia tots els grups de Piera, SPATEK, GÀRGOLA, MISERIA Y KOMPAÑÍA, KONTAINER, LADY MANUELA, D-KAMPO, MISTING BAND i FERRAN MARTIN, i moltes més ofertes. En aquell concert vem tornar a convidar el Kike de Castro al saxo per fer les versions del ‘Red’ de KING CRIMSON, per engegar el bolo, i el ‘21st Century Schizoid Man’ per acabar, i també ‘Digging The Grave’ de FAITH NO MORE  pel mig del repertori de GÀRGOLA. Ens va sorprendre molt com tot aquell públic punk i metal van flipar amb aquestes versions, ja que després del concert van ser molts els que ens van comentar que els havien agradat molt els temes amb saxo. Nosaltres també ho vem passar molt bé. Però malauradament, aquell seria el darrer concert de GÀRGOLA. Després de vuit anys de picar pedra sense parar, deixar-nos la pell, la pasta i la salut, finalment el shit business de la música ens va cremar del tot. Teníem molta il·lusió per aquell nou repertori que estava sortint, i vem lluitar uns mesos més pel grup, però el futur ruïnós que ens esperava ens va treure les ganes de continuar. I fi d’un altre capítol de la nostra vida!

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! NO-Concert nº 145

El cent quarantè-cinquè concert de GÀRGOLA havia de ser el 12 de juliol de 1997 al Dr. Music Festival d’Escalarre. Hi havíem entrat a darrera hora i com a suplents d’una banda americana que havia caigut del cartell. Però durant tot aquell any 97 jo havia estat molt dèbil de salut. Els nervis acumulats pels deutes del disc, de la promoció i de les gires em feien un mal viure nefast. A més, no sortien concerts amb un caixet decent, i jo no tenia força per moure’m com abans. A part, també ens havíem entregat molt amb el nou repertori que estàvem traient al local. Això va fer que no ens moguéssim gaire. Però l’oferta del Jordi Garcia de Dr. Music era totalment irrenunciable, i per suposat la vem acceptar. El pitjor va ser que uns dies abans del festival la meva salut va petar del tot i vaig haver d’ingressar d'urgència a l’hospital. Em feia tanta ràbia perdre’m aquella ocasió, que vaig demanar als metges que m’hi deixessin anar, just per fer el concert i tornar, però s’hi van negar en rodó. Allà va començar la decadència de GÀRGOLA. A mi em va costar recuperar-me, i tota la gestió de management va quedar aturada. Durant tot aquell estiu no vem fer res, ens vem tancar al local amb els nous temes, ja molt diferents i que derivaven cap a un estil encara més personal, que havia començat amb ‘Clamping Minds’, tret per al disc ‘SOMETHINGS BURNING’. El fet de no poder fer pasta amb els concerts per poder anar pagant deutes, i tot plegat ens va anar enfonsant de mica en mica. I es pot dir que tot allò va acabar amb GÀRGOLA. Però no sense abans haver fet el que seria el nostre darrer concert (aleshores no ho sabíem encara).

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 144

El cent quarantè-quatrè concert de GÀRGOLA va ser el 19 d’abril de 1997 a l’Ateneu de Martorell, en una gran festa homenatge al Jimmy Hendrix del Baix Llobregat, Santi Rueda (NAPALM, BRUTAL TRIP, THE WEST ANOIA RIDERS, NANCY MORALES AND THE OLD ANOIA ROCKERS, LATEX LOVER, NII, etc.), estimat amic que ens havia deixat feia poc. Una festa on també es van recordar tots els amics que havien anat marxant (tots massa joves), i per on van circular tots els grups de Martorell d’aquell moment, AMOR AUTISTA, B.B. BOX Y LA RUINA, GÀRGOLA, NANCY ANOIA RIDERS, MALSOÑANDO, PÒTULS MÍSTICS, LATEX LOVER, SISTER MIDNIGHT i COSMÈTICS. En aquella època, GÀRGOLA portàvem Kike de Castro, un saxo invitat en tres versions que havíem incorporat al repertori (deixant enrere les aclamades ‘War Inside My Head’ de ST i ‘Enter Sadman’ de METALLICA). Les noves versions van ser el ‘Red’ i ‘21st Century Schizoid Man’ de KING CRIMSON, per obrir i tancar el concert respectivament; i ‘Digging The Grave’ de FAITH NO MORE. Ho vem passar molt bé, feia temps que gaudíem dels bolos, i aquestes noves versions eren 'droga dura'.

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 143

El cent quarantè-tresè concert de GÀRGOLA va ser el 22 de març de 1997 a la sala La Llanterna de Móra d’Ebre, amb un caixet de 30.000 ptes., i compartint cartell amb GREW CREW. Aquell va ser un altre dels bolos bojos per terres de l’Ebre, perquè no recordo res de res. Anar a tocar per aquella zona era perillós! Hahaha.. Foto by Udri

GÀRGOLA (Vicius, Bet i Antonio)

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 142

El cent quarantè-dosè concert de GÀRGOLA va ser el 22 de febrer de 1997 al CCClub. Feia anys que no anotava els concerts al CCClub, però aquest va ser una macro festa de tres dies amb moltes bandes tocant. Resulta que un amic d’Igualada havia guanyat una pasta gansa amb la quiniela de futbol i va voler celebrar una festa a tot trap a casa nostra. Tres dies de menjar i beure sense parar, i de tot per a tothom! Va ser bestial! I a la nit, cada dia hi havia concerts, no puc recordar els grups que van tocar en aquelles tres nits, perquè no ho vaig apuntar.. massa passats de voltes tots plegats! Només recordo els ESKELA, que eren els amics del premiat, i que ens van ajudar amb una festa que va reunir tot el millor, o pitjor, del punk i metal d’Igualada. Només dir que la festa va acabar diumenge nit amb l’últim sopar i la sobredosi de carn que va patir un dels amics, que va sortir de casa de color fúcsia fosforescent i va haver d’ingressar a l’hospital; a més d’espatllat-se el meu ampli de baix i el super congelador, que van patir tres dies de tralla sense parar. A sota, una ressenya al METAL HAMMER Nº 109, de desembre del 96.

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 141

El cent quaranta-unè concert de GÀRGOLA va ser el 30 d’octubre de 1996 a la sala-discoteca KU Manises de València, i com a segon concert de la gira de BLIND GUARDIAN. Malgrat haver tornat a convocar la crew per aquesta gireta, no vem tenir tantes despeses, perquè podíem tornar a casa per dormir. La llàstima és que només ens van convocar per aquestes dues ciutats (les altres tres posaven el seu grup teloner). Però ho vem tornar a passar molt divertit tots junts! El concert va anar estupend i ho vem petar a l’escenari, perquè sonava millor que el Zeleste. I després, des del camerí, vem tornar a sentir la gent cantant BLIND GUARDIAN a tot pulmó. Allà també n’eren molt fans. Però tampoc aquell dia vem fer res per conèixer els germànics, no sé què ‘gastàvem’, però ho tinc tot tèrbol al cervell, hahaha.. ni tan sols vem fer fotos del viatge! A sota, el passe de músic i la disco KU Manises.

Discoteca-Sala KU Manises, València

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 140

El cent quarantè concert de GÀRGOLA va ser el 29 d’octubre de 1996 a la nova Zeleste de Barcelona, i com a primer concert de la gira amb BLIND GUARDIAN. En acabar la gira de DEEP PURPLE, DR Music ens va donar una altra gran oportunitat amb els telonatges de la banda germànica de heavy-speed-metal BLIND GUARDIAN, i ràpidament vem tornar a muntar la nostra crew amb el Toni Ignorant i Jose ‘la Bèstia’ (so), i l’Albert i l’Udri (roadies). He de dir que cap de nosaltres no teníem ni idea de qui eren, ni tan sols ens sonava el nom, però igualment ens va fer molta il·lusió poder tornar als grans escenaris. És clar que Zeleste no és un gran escenari i que el seu so no acostuma a ser bo, però teníem una sala plena de gom a gom (crec que no l’havia vista mai tan a petar), i és que BLIND GUARDIAN era una banda molt coneguda i estimada pel públic heavy (feia tan sols mig any ja havien actuat a Barcelona). Aquell dia ho vem descobrir! La qüestió és que a nosaltres el heavy tan clàssic de guitarres i veus tipus himnes no ens feia el pes (excepte JUDAS PRIEST, clar..), i durant la seva prova de so no ens van enganxar gens. Potser per aquesta causa, o potser perquè anàvem massa col·locats, la qüestió és que no vem fer res per sociabilitzar-hi (molt estrany en nosaltres..), i ells tampoc no van fer cap pas (amb el que es van perdre la nostra maria extra-lisèrgica, hehe..). El nostre concert va anar molt bé, perquè feia temps que estàvem on fire, i ens vem divertir molt, i el públic també s’ho va passar bé (malgrat que no sé si ens van entendre gaire aquells heavies-clàssics. Els fans de DEEP PURPLE tenien les orelles més obertes cap als 70s (que a nosaltres ens havien influenciat molt). I quan va ser l’hora de BLIND GUARDIAN, la sala va tremolar. Tothom n’era super fan i el públic no va parar de cantar tots els seus temes. Des del camerí flipàvem, no enteníem que no haguéssim sentit a parlar mai d’aquell grup tan conegut! Hahaha.. A sota, un fly del concert i el passe de músic.

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 139

El cent trenta novè concert de GÀRGOLA va ser el 23 de setembre de 1996 dins del Festival BAM de Barcelona. Vem tocar a l’escenari Interrock 1 de la Plataforma del Moll de la Fusta, i vem compartir cartell amb CHOCOCRISPIS, LAGONY, QUONIAMS, LULU BLIND i altres grups. La veritat és que després de la super gira allò ens va sonar a cul. Ens havíem ben acostumat a escoltar-nos perfectament i amb un so fantàstic dins de l’escenari, i tornar al Moll de la Fusta va ser com tornar a baixar als inferns coneguts. Qui més es va molestar van ser els nostres roadies, Albert i Udri, que ens havien pogut escoltar tal com calia. Però els petits escenaris i el patiment pel so era l’habitual entre les bandes com la nostra. A part del so, nosaltres vem tocar de collons, veníem ben entrenats, i vem fer un bon bolo. A sota, full de programació del BAM’96 i un article sobre la gira amb DEEP PURPLE (d’algú que ens va entrevistar i ara no recordo).

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 138

El cent trenta vuitè concert de GÀRGOLA va ser el 11 de setembre de 1996 al pub AMordiscos de Vigo. Aquell va ser un bolo que havíem buscat per aprofitar que estàvem a Galícia. Acabada la gira amb DEEP PURPLE estàvem eufòrics! Després dels concerts i festa d’acomiadament, vem sortir de birres per A Coruña. I després vem anar a parar a la pensió més cutre de la ciutat. No sé si l’hostal la Liebre de Salamanca (del que havíem fugit per potes) podia ser pitjor. Era un hostal vell i rònec, que feia una pudor espantosa de cuina bruta, que pujava pel celobert que donava a les habitacions. Aquestes, a més, tenien una finestreta enlairada damunt del llit que donava a l’habitació del costat, sense vidre, només una cortineta, per on senties els roncs del veí. I la roba de llit també feia molt fàstic! Tampoc cap de les portes tancava bé. I el pitjor, a l’habitació del Jose la Bèstia, la seva porta tenia un esvoranc al mig per on el veies dormir, hahaha.. Pitjor impossible! Al matí vem sortir corrents d’allà dins i vem anar directament a Vigo, on ens vem fotre la gran paella per celebrar que tota la gira havia anat molt bé. I després ja vem tirar cap a l’A Mordiskos per fer la prova de so. Quan vem entrar vem flipar, perquè allà no hi havia cap escenari. Però abans que poguéssim dir res, el tio va insistir molt que pugéssim a la cabina a mirar els discos. Així és que ens vem enfilar per aquella escala de cargol, bastant sorpresos, la veritat, i en arribar a dalt ens trobem sobre la taula uns ratllots de pam i mig per a tots! És clar, estàvem al centre neuràlgic de la farla, hehe.. Ven 'posats', vem tornar a baix, on el tio va prémer un botó i del sostre va descendir un preciós escenari hidràulic de fusta, on vem muntar i vem fer la prova de so, que va sonar molt bé. Aquella gent tenia molta pasta, perquè el bar no és que se’ls omplís. També era un dimecres nit i la gent no surt tant, potser el cap de setmana ho petaven. Després, crec que ens vem posar fins el cul, i després vem tirar cap a casa, ja no vem voler dormir allà, anàvem ven servits pel viatge de 18 hores que ens esperava! (ja he dit que aquella furgoneta anava com a molt a 90 per hora en baixada!). A sota, fotos de la paella a Vigo i del pub AMordiscos.

L'Udri i l'Albert (roadies) incordiant l'Ignorant (tècnic)

Toni Ignorant (tècnic de so)

La Crew GÀRGOLA al complert

L'Udri, l'Ignorant i l'Albert 

L'Ignorant i l'Udri parlant amb el paio d'AMordiscos

Tota la crew a la façana de l'AMordiscos (Vigo)

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 137

El cent trenta setè concert de GÀRGOLA va ser el 10 de setembre de 1996 al Coliseum d’A Coruña, i ja com a cinquè i darrer bolo de la gira amb DEEP PURPLE per tot el país. Com que després de Salamanca teníem un dia lliure, vem aprofitar per anar a veure ‘el Gallego’, tècnic de so de LA FURA DELS BAUS i també de KRAB (el grup paral·lel de l’Antonio), qui ens havia sonoritzat al telonatge de SUPERSUCKERS. Ell vivia en un poblet de Lugo, ara no recordo el nom, però a prop del riu Sil, on vem fer un pícnic per dinar i vem passar-hi la tarda. A la nit vem sopar en un pazo, que era de particulars, i ens van oferir el que tenien, peix de riu, verdures i pomes que van collir per a nosaltres. Després els GÀRGOLA vem anar a descansar en un hotel que ens havia reservat ‘el Gallego’, i la nostra crew se’n van anar a buscar un bar obert (van haver de fer més de quaranta quilòmetres per trobar-ne un! Hehe..), i van arribar a les tantes. I l’endemà al matí vem tirar cap A Coruña. El Coliseum és enorme, amb una capacitat d’onze mil persones, feia una impressió poderosa. Tot era tan gegantí, que quan vem arribar ens van dir que ens donaven el camerí de DEEP PURPLE, perquè resulta que ells sempre el volien entapissat de lila, i aquell era tan gran que no deurien tenir prou moqueta (hehe..). La qüestió és que nosaltres estàvem com uns reis en aquella gran sala amb càtering, sofàs, i totes les comoditats. Abans d’entrar, però, ens havíem trobat un tio de Capellades que havia anat expressament al concert i ja feia cua a la porta, així que vem quedar amb ell per a després del concert. Com cada dia, tot va sortir rodó, la prova de so, el tracte amb l’organització i, sobretot, amb els PURPLE, amb qui ens abraçàvem cada cop que ens trobàvem pels passadissos. El concert, potser per ser l’últim, ens va sortir espectacular, la penya va flipar molt, i feia goig veure aquella alçada de pisos amb gent cridant i aplaudint. Com a cada concert, quan trepitjàvem l’escenari hi havia una cridòria espatarrant. El primer dia a Madrid em vaig cagar creient que es pensaven que érem DEEP PURPLE; però no, els heavies són molt agraïts amb les bandes, i a cada bolo ens van acollir amb aplaudiments. Però al Coliseum va ser bestial, potser perquè era en un lloc tancat, on les onze mil veus van ressonar estrepitoses quan vem trepitjar l’escenari, i també quan el vem deixar. El Vicius recorda que vem estar molta estona signant autògrafs, als discos, a les samarretes, a les entrades... No hi estàvem acostumats, com a molt cinc o sis a cada bolo, i vem quedar al·lucinats de com els havíem agradat a aquella gent que no ens coneixia. Va ser un final de gira fantàstic! I després del concert de DEEP PURPLE, la festa que vem muntar amb ells als camerins, on Roger Glober ens va felicitar molt per la nostra música (cada dia ens ho deia). Acomiadaments i fotos amb tots, abraçades i birres amb el seu equip, festa amb els fans que havien pogut entrar (com el noi de Capellades), perquè les ‘llegendes’ els signessin els discs o l’entrada. Ah! I una tocada de cresta a darrera hora quan la nostra Bèstia els va robar una ampolla de Bourbon i algú del seu equip el va enxampar, hahaha.. Els va dir que la va volia pel viatge (quin paio!). A sota, fotos amb PURPLE i algun full de premsa.

Bet i Vicius al Coliseum d'A Coruña abans del concert (Foto by Jordi García, 96)

Antonio, Vicius, Steve Morse, Bet, i al darrera el noi de Capellades

Antonio, Roger Glober i Bet Gàrgola

Jordi García, Ian Gillan, Bet Gàrgola, Josep 'Bèstia' Martínez (tècnic)

GÀRGOLA amb Roger Glober, Ian Paice i els roadies Albert i Udri 

a la Revista METAL HAMMER nº 109

Vicius, Udri i Bet conversant amb Roger Glober

GÀRGOLA conversant amb Roger Glober. Al Darrera, Anton Ignorant

Vicius, Steve Morse i Bet Gàrgola

Steve Morse i Vicius (GÀRGOLA) amb unes fans

Bet Gàrgola amb el Road Manager de DEEP PURPLE

Bet Gàrgola amb el Road Manager de DEEP PURPLE

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 136

El cent trenta sisè concert de GÀRGOLA va ser el 8 de setembre de 1996 al Pabellón la Sindical de Salamanca, i com a quart bolo amb DEEP PURPLE. La nit anterior havíem tocat a Granada, i només havíem tingut quatre hores per descansar. A més, anàvem estressats perquè el Jose s’havia adormit i ens havia deixat tancats en un pis. Portàvem més d’una hora de retard i anàvem amb la directa posada. Quan vem arribar a Salamanca, no sabíem on havíem d’anar, només ens havien dit que era un camp de futbol, i per això vem començar a preguntar a la gent del carrer. Però ningú no ens feia cas. No vem saber si eren les nostres pintes o el fet que portéssim la matrícula de Barcelona, però tothom es va comportar estúpidament amb nosaltres. Fins que vem trobar uns estudiants catalans que ens van guiar fins al lloc amb la condició que no els parléssim en català, perquè allà no érem ben rebuts (!!). Realment tocàvem en un camp de futbol que era dins d’un gran recinte esportiu, i els camerins eren barracons d’obra. La prova de so va anar molt bé, com sempre, el Tom i L’Ignorant ens feien sonar de collons cada nit, la gent del públic ens deien que sonàvem com PURPLE (segur que no, però sonava molt bé), o sigui que millor impossible. Aquella tarda-vespre es va posar a ploure i es va mullar una mica l’escenari, que com cada dia estava entapissat de color lila (igual que el seu camerí). Aleshores, per donar temps que s’assequés, ens van regalar 15 minuts més d’actuació! Ho vem tornar a passar genial! Aquell dia, l’Ignorant ens va gravar l’audio del concert (que es pot escoltar aquí: https://bestiar.org/gargola-antologia-1988-1996/ ). I com cada nit, després del bolo anàvem a veure els PURPLE a primera fila i després ens acomiadàvem fins a l’endemà. A Salamanca i voltants no teníem cap conegut que ens pogués allotjar aquella nit, ja que l’endemà teníem dia lliure. Per això jo havia buscat un lloc ben barat per passar la nit. Però quan vem arribar a l’Hostal La Liebre, a la una o les dues de la nit, ens vem cagar. Allò era una mena de lloc de pel·lícula de por. Una mena de ‘barraques’ antigues enmig del no-res, amb una mala pinta bestial. Vem pensar que si entràvem allà l’endemà no tindríem instruments ni furgoneta ni res. Així és que vem prémer el gas i vem conduir fins a trobar un lloc per dormir, que ens va costar una pasta fora del pressupost. Sort en teníem de l’Udri i l’Albert i la seva parada de discos, k7 i samarretes de GÀRGOLA. Fotos by Udri (llàstima que en aquelles èpoques no s’acostumaven a fer fotos, per sort l’Udri portava la seva mini camèra, i el Jordi de DR MUSIC també ens en va fer, però es van perdre les més guapes).

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 135

El cent trenta cinquè concert de GÀRGOLA va ser el 7 de setembre de 1996 al recinte de la Fira de Mostres d’IFAGRA, a Granada, i com a tercer bolo de la gira amb DEEP PURPLE. Va ser just l’endemà del de Vila-real, amb el qual, després del concert vem haver de tirar cap a Granada sense poder dormir, ja que l’endemà al migdia provàvem so. Per sort, sóc noctàmbula, i també l’Udri, que portava la furgoneta. Vem estar tota la nit animant-nos l’un a l’altre mentre els altres cinc dormien com podien enmig de tots els trastos. A primera hora del matí, vem arribar al recinte on tocàvem. Després de descarregar, tothom va voler anar a fer una birra per l’Albaicin (el barri més antic de Granada), menys el Vicius i jo, que estàvem fets pols i ens vem tirar per uns sofàs que vem trobar per dormir una estona. La prova de so va tornar a ser fantàstica. Teníem uns escenaris tan grans a tot arreu! Tot sortia perfecte, i GÀRGOLA vem tornar a fer un gran concert que va molar a la gent. I com cada dia, vem anar a veure els PURPLE des de primera fila, i després vem conversar amb ells una estona. Sempre eren molt amables. Aquella nit dormíem a casa d’una noia a qui no coneixíem, la filla d’una amiga d’un amic. Tenia un pis enorme al mig de Granada, i ens hi va encabir a tots, per ella marxar a dormir en una altra casa. Per suposat li vem passar dues invitacions. A nosaltres ens va fer pal deixar la furgoneta carregada d’instruments allà al mig, i el Jose ‘la Bèstia’ es va oferir per dormir-hi. Així que ens va tancar en aquell pis i es va endur la clau per si havia de pujar la lavabo. Ell ens havia de despertar a les cinc del matí per tirar cap a Salamanca. Però es va adormir! Per sort, algú de nosaltres es va despertar abans de les sis i ens va avisar. Ja anàvem tard! I el Jose no donava senyals de vida! Aleshores vem descobrir que des del balcó veiem la furgoneta aparcada, i ens vem posar a cridar-lo. Però res! Vem estar com mitja hora cridant (i patint pels veïns), pel carrer no passava ningú, i ja estàvem a punt de saltar pel balcó (era un segon pis) quan vem veure una dona que venia. De seguida li vem demanar auxili, i ella, molt amable, va anar a trucar a la furgoneta fins que la Bèstia es va despertar! Quin estrès! Havíem de marxar pitant, al migdia teníem la prova de so de Salamanca, i aquella furgo no passava dels noranta en baixada! Hahaha.. Fotos dels preparatius i la prova de so, i de l'escenari d'IFAGRA. Retall de premsa del diari Ideal de Granada.

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 134

El cent trenta quatrè concert de GÀRGOLA va ser el 6 de setembre de 1996 al Camp de Futbol El Madrigal de Vila-real. Era el segon concert de la gira amb DEEP PURPLE. L’endemà de Móstoles,  vem dinar amb la penya de Madrid que ens havia acollit a dormir, i després ja vem tirar cap a Vila-real, on teníem el concert el dia següent. De fet, però, no vem anar-hi directament, ja que dormíem a Vinaròs, on la gent que portava els dos pubs, l’Agus del Set (Metal) i el Fede de l’Últim (Punk) ens van acollir a casa seva. En altres concerts ja he explicat que quan anàvem a tocar al Set sortíem arrossegats, hehe.. imagina aquell dia, amb la celebració de la gira.. tothom estava eufòric! El pitjor és com vem acabar.. els tres GÀRGOLA no ens podíem queixar, vem anar a casa dels metaleros i vem dormir bé. Però els quatre de la nostra crew, molt més troneres, es van quedar fins al final i van anar a parar a casa del Fede, la cosa més punk que es podien trobar.. un pis caòtic amb algun matalàs i res més. L’endemà ens deien que havien arrancat les cortines per poder-se tapar a la nit.. hahaha.. Al matí vem marxar tots cap a  Vila-real, ja que teníem invites per a ells dos, i tot va continuar anat super bé, la prova de so, el tracte amb els PURPLE i l’organització.. Al migdia, durant la prova de so ens vem posar a tocar l’Schizoid Man de KING CRIMSON, i de cop va començar a sortir penya de tot arreu (currantes, tècnics, organització...) per venir-nos a veure, hahaha... vem flipar! Va ser un altre dia fantàstic, estàvem ‘on fire’ i ho vem donar tot a l’escenari. Potser va ser el millor dia, ja que teníem dos  coneguts que ens podien veure, l’Agus i el Fede! Però la gran sorpresa va ser sentir el crit de ‘GÀRGOLAAA’ típic de Teixi enmig del concert. No en teníem ni idea, però es veu que la nostra Mighty Maite, el Teixi (cantant d’ESKELA, PULSE OF DOWN...) i el Troll (baixista d’UFALS) van venir a  veure’ns des d’Igualada! Va ser genial! I després vem anar a veure PURPLE, de qui no em volia perdre el bis, ja que era Highway Star. I com el primer dia, van tornar a agrair-nos la nostra actuació! A sota, imatges de promo, premsa i fotos del directe.