El cent trenta setè concert de GÀRGOLA va ser el 10 de setembre de 1996 al Coliseum d’A Coruña, i ja com a cinquè i darrer bolo de la gira amb DEEP PURPLE per tot el país. Com que després de Salamanca teníem un dia lliure, vem aprofitar per anar a veure ‘el Gallego’, tècnic de so de LA FURA DELS BAUS i també de KRAB (el grup paral·lel de l’Antonio), qui ens havia sonoritzat al telonatge de SUPERSUCKERS. Ell vivia en un poblet de Lugo, ara no recordo el nom, però a prop del riu Sil, on vem fer un pícnic per dinar i vem passar-hi la tarda. A la nit vem sopar en un pazo, que era de particulars, i ens van oferir el que tenien, peix de riu, verdures i pomes que van collir per a nosaltres. Després els GÀRGOLA vem anar a descansar en un hotel que ens havia reservat ‘el Gallego’, i la nostra crew se’n van anar a buscar un bar obert (van haver de fer més de quaranta quilòmetres per trobar-ne un! Hehe..), i van arribar a les tantes. I l’endemà al matí vem tirar cap A Coruña. El Coliseum és enorme, amb una capacitat d’onze mil persones, feia una impressió poderosa. Tot era tan gegantí, que quan vem arribar ens van dir que ens donaven el camerí de DEEP PURPLE, perquè resulta que ells sempre el volien entapissat de lila, i aquell era tan gran que no deurien tenir prou moqueta (hehe..). La qüestió és que nosaltres estàvem com uns reis en aquella gran sala amb càtering, sofàs, i totes les comoditats. Abans d’entrar, però, ens havíem trobat un tio de Capellades que havia anat expressament al concert i ja feia cua a la porta, així que vem quedar amb ell per a després del concert. Com cada dia, tot va sortir rodó, la prova de so, el tracte amb l’organització i, sobretot, amb els PURPLE, amb qui ens abraçàvem cada cop que ens trobàvem pels passadissos. El concert, potser per ser l’últim, ens va sortir espectacular, la penya va flipar molt, i feia goig veure aquella alçada de pisos amb gent cridant i aplaudint. Com a cada concert, quan trepitjàvem l’escenari hi havia una cridòria espatarrant. El primer dia a Madrid em vaig cagar creient que es pensaven que érem DEEP PURPLE; però no, els heavies són molt agraïts amb les bandes, i a cada bolo ens van acollir amb aplaudiments. Però al Coliseum va ser bestial, potser perquè era en un lloc tancat, on les onze mil veus van ressonar estrepitoses quan vem trepitjar l’escenari, i també quan el vem deixar. El Vicius recorda que vem estar molta estona signant autògrafs, als discos, a les samarretes, a les entrades... No hi estàvem acostumats, com a molt cinc o sis a cada bolo, i vem quedar al·lucinats de com els havíem agradat a aquella gent que no ens coneixia. Va ser un final de gira fantàstic! I després del concert de DEEP PURPLE, la festa que vem muntar amb ells als camerins, on Roger Glober ens va felicitar molt per la nostra música (cada dia ens ho deia). Acomiadaments i fotos amb tots, abraçades i birres amb el seu equip, festa amb els fans que havien pogut entrar (com el noi de Capellades), perquè les ‘llegendes’ els signessin els discs o l’entrada. Ah! I una tocada de cresta a darrera hora quan la nostra Bèstia els va robar una ampolla de Bourbon i algú del seu equip el va enxampar, hahaha.. Els va dir que la va volia pel viatge (quin paio!). A sota, fotos amb PURPLE i algun full de premsa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario