Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 136

El cent trenta sisè concert de GÀRGOLA va ser el 8 de setembre de 1996 al Pabellón la Sindical de Salamanca, i com a quart bolo amb DEEP PURPLE. La nit anterior havíem tocat a Granada, i només havíem tingut quatre hores per descansar. A més, anàvem estressats perquè el Jose s’havia adormit i ens havia deixat tancats en un pis. Portàvem més d’una hora de retard i anàvem amb la directa posada. Quan vem arribar a Salamanca, no sabíem on havíem d’anar, només ens havien dit que era un camp de futbol, i per això vem començar a preguntar a la gent del carrer. Però ningú no ens feia cas. No vem saber si eren les nostres pintes o el fet que portéssim la matrícula de Barcelona, però tothom es va comportar estúpidament amb nosaltres. Fins que vem trobar uns estudiants catalans que ens van guiar fins al lloc amb la condició que no els parléssim en català, perquè allà no érem ben rebuts (!!). Realment tocàvem en un camp de futbol que era dins d’un gran recinte esportiu, i els camerins eren barracons d’obra. La prova de so va anar molt bé, com sempre, el Tom i L’Ignorant ens feien sonar de collons cada nit, la gent del públic ens deien que sonàvem com PURPLE (segur que no, però sonava molt bé), o sigui que millor impossible. Aquella tarda-vespre es va posar a ploure i es va mullar una mica l’escenari, que com cada dia estava entapissat de color lila (igual que el seu camerí). Aleshores, per donar temps que s’assequés, ens van regalar 15 minuts més d’actuació! Ho vem tornar a passar genial! Aquell dia, l’Ignorant ens va gravar l’audio del concert (que es pot escoltar aquí: https://bestiar.org/gargola-antologia-1988-1996/ ). I com cada nit, després del bolo anàvem a veure els PURPLE a primera fila i després ens acomiadàvem fins a l’endemà. A Salamanca i voltants no teníem cap conegut que ens pogués allotjar aquella nit, ja que l’endemà teníem dia lliure. Per això jo havia buscat un lloc ben barat per passar la nit. Però quan vem arribar a l’Hostal La Liebre, a la una o les dues de la nit, ens vem cagar. Allò era una mena de lloc de pel·lícula de por. Una mena de ‘barraques’ antigues enmig del no-res, amb una mala pinta bestial. Vem pensar que si entràvem allà l’endemà no tindríem instruments ni furgoneta ni res. Així és que vem prémer el gas i vem conduir fins a trobar un lloc per dormir, que ens va costar una pasta fora del pressupost. Sort en teníem de l’Udri i l’Albert i la seva parada de discos, k7 i samarretes de GÀRGOLA. Fotos by Udri (llàstima que en aquelles èpoques no s’acostumaven a fer fotos, per sort l’Udri portava la seva mini camèra, i el Jordi de DR MUSIC també ens en va fer, però es van perdre les més guapes).