El cent trenta vuitè concert de GÀRGOLA va ser el 11 de setembre de 1996 al pub AMordiscos de Vigo. Aquell va ser un bolo que havíem buscat per aprofitar que estàvem a Galícia. Acabada la gira amb DEEP PURPLE estàvem eufòrics! Després dels concerts i festa d’acomiadament, vem sortir de birres per A Coruña. I després vem anar a parar a la pensió més cutre de la ciutat. No sé si l’hostal la Liebre de Salamanca (del que havíem fugit per potes) podia ser pitjor. Era un hostal vell i rònec, que feia una pudor espantosa de cuina bruta, que pujava pel celobert que donava a les habitacions. Aquestes, a més, tenien una finestreta enlairada damunt del llit que donava a l’habitació del costat, sense vidre, només una cortineta, per on senties els roncs del veí. I la roba de llit també feia molt fàstic! Tampoc cap de les portes tancava bé. I el pitjor, a l’habitació del Jose la Bèstia, la seva porta tenia un esvoranc al mig per on el veies dormir, hahaha.. Pitjor impossible! Al matí vem sortir corrents d’allà dins i vem anar directament a Vigo, on ens vem fotre la gran paella per celebrar que tota la gira havia anat molt bé. I després ja vem tirar cap a l’A Mordiskos per fer la prova de so. Quan vem entrar vem flipar, perquè allà no hi havia cap escenari. Però abans que poguéssim dir res, el tio va insistir molt que pugéssim a la cabina a mirar els discos. Així és que ens vem enfilar per aquella escala de cargol, bastant sorpresos, la veritat, i en arribar a dalt ens trobem sobre la taula uns ratllots de pam i mig per a tots! És clar, estàvem al centre neuràlgic de la farla, hehe.. Ven 'posats', vem tornar a baix, on el tio va prémer un botó i del sostre va descendir un preciós escenari hidràulic de fusta, on vem muntar i vem fer la prova de so, que va sonar molt bé. Aquella gent tenia molta pasta, perquè el bar no és que se’ls omplís. També era un dimecres nit i la gent no surt tant, potser el cap de setmana ho petaven. Després, crec que ens vem posar fins el cul, i després vem tirar cap a casa, ja no vem voler dormir allà, anàvem ven servits pel viatge de 18 hores que ens esperava! (ja he dit que aquella furgoneta anava com a molt a 90 per hora en baixada!). A sota, fotos de la paella a Vigo i del pub AMordiscos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario