Quaderns de Bitàcola nº 274 – MESHUGGAH + HIGH ON FIRE, Razzmatazz, Barcelona, 30.11.2016

El tercer cop que podíem veure MESHUGGAH venien al Razzmatazz, cinc dies després de KING CRIMSON, i com sempre no ens ho vem voler perdre, malgrat que feia temps que ja gairebé no anàvem a concerts internacionals; però tant MESHUGGAH com K.C. són dues bandes imprescindibles per nosaltres, i busquem la pasta sota les pedres, si cal, per anar-hi. Aquella nit van començar el trio americà HIGH ON FIRE, una banda de metal que mesclava heavy, nu, dark, stoner, speed… Eren bastant personals, i ho vem passar bé. I amb MESHUGGAH teníem el plaer assegurat. Des del primer segon van ser com una piconadora industrial. Son tan contundents, tan perfectes, tan complicats i tant tot, que és impossible que no m’ho passi bé. A més, portaven una il·luminació fantàstica, a l’alçada de les composicions, i el show va ser espectacular. Tal com KING CRIMSN o VENETIAN SNARES s’han de ‘veure per creure’, perquè el que fan aquells músics és tan impressionant que esgarrifa, i de vegades incomprensible. Tots han anat evolucionant el seu estil amb mil complicacions matemàtiques noves, no és música fàcil, tot al contrari, o s’hi entra o no s’entén. Però a mi em causen explosió al cervell i ‘subidon’ dels bons! I MESHUGGAH van estar genials! I al final vaig poder agafar el set list.

Quaderns de Bitàcola nº 273 - KING CRIMSON, Auditori del Fòrum, Barcelona, 24 i 25. 11. 2016

Feia molts anys que no havia vingut KING CRIMSON, per això, com que tocaven dos dies, ens vem comprar les dues entrades. KING CRIMSON mai no repeteixen el mateix repertori, sinó que cada dia és diferent. Veure’ls en directe és un dels grans plaers de la nostra vida, sigui amb la formació que sigui no deceben mai. Aquest cop el FRIPP havia muntat una banda amb tres bateries al davant, PAT MASTELOTTO, GAVIN HARRISON i JEREMY STACEY; i dues guitarres, FRIPP i JAKKO JAKSZYK (també veu), un baix, TONY LEVIN i uns vents, MEL COLLINS, al darrera. Era una presentació totalment diferent de tot, on les bateries passaven a ser el més destacat. Cada dia van fer un repertori distint, amb un recorregut per totes les èpoques, i amb noves versions dels temes (malgrat que algun va sonar com l'original). Pell de gallina quan tocaven primera època, pels records i perquè són temes boníssims que sempre ve de gust escoltar. El primer dia van tocar Lark’s Tongues in Aspic, Part One i Part Two, que va ser espatarrant, també el Red i l’In the Court…, i tots els altres temes van ser fantàstics. El segon dia van fer l’Starless, l’Indiscipline, o l’Schizoid Man, per al meu plaer, entre d’altres, i algun tema nou que no havia sentit mai. Era una meravella veure’ls i escoltar-los. Van ser dos concerts genials! Els KC no deixen fer fotos durant l’actuació, per això quan van acabar vaig anar a fer-los-en una des del davant en el moment que TONY LEVIN feia la seva des de l’escenari.

FOTO BY TONY LEVIN (jo amb faldilla de quadres)

Quaderns de Bitàcola nº 271 i 272 - SÓNAR FESTIVAL DIA, CCMB, Barcelona, 16 i 18.06.16

Els darrers anys gairebé enllaçava els Sónar, cada cop anava a menys concerts, sobretot per l’economia, molts dels concerts són cars, i a l’Ant, si no és algun grup que li interessi molt, ja li fan mandra, sobretot entre setmana, i a mi també ja em fa mandra haver de buscar-me la vida per baixar a Barcelona, passar la nit a fora i tornar l’endemà. Per sort tinc molts amics músics, tant de rock com d'electrònica, i sempre que em conviden (o no són cars) hi vaig. Però el SÓNAR és per mi cita obligada, i com cada any em vaig comprar l’entrada per dijous, i després el meu amic S. em va regalar una invitació per al dissabte. Dijous vaig arribar que encara no havien obert les portes, com que hi vaig en tren, m’haig d’adequar a què l’Ant em pugui portar a l’estació, i de vegades això vol dir primera hora. De fet, quan vaig arribar ja hi havia una llarga cua, però em vaig pensar que era per entrades de convidats i vaig anar tirant cap a la porta. Allà vaig veure que encara no havien obert i li vaig preguntar a un dels vigilants el perquè. No recordo què em va dir, però em va convidar a esperar-me allà mateix, la primera de la fila! Em vaig colar en una cua enorme sense adonar-me’n! Gluppss! (fins i tot vaig sortir al TN!). I ja hi tornava a ser! D’aquell any destacaria la conferencia inaugural, a càrrec de Brian ENO, ‘WHY WE PLAY’. Hi vaig poder entrar per pura sort, perquè quan vaig arribar la sala ja era plena i ja no deixaven pujar al pis de dalt. Érem cinc o sis que li demanàvem al de seguretat que ens deixés passar, però l’home no volia. De cop ja érem quinze o vint els que li protestàvem, i crec que va agafar por (o li vem fer pena), perquè es va apartar i vem córrer tots escales amunt. A la sala hi quedaven alguns seients buits, i em vaig poder asseure a primera fila. L’ENO va ser molt interessant, va criticar el sistema educatiu, va parlar de l’art comunitari front de l’art individual per poder unir cultures diferents, i de la importància del pop, en el sentit que no cal ser un molt bon artista per crear, sinó que cal fer el que cadascú li surti de dins. Després de la conferència em vaig trobar els habituals, el NA FENTT, l’Helena, la Consol, la colla de Canàries, i vem començar la ruta d’escenaris. No sempre coincidim en gustos, i ens anem separant i tornant a trobar al davant de tot, sempre a l’esquerra. De la part musical, vaig tornar a veure el dj’ CAUTO; em va molar el projecte de dub fosc de KING MIDAS SOUND + FENNESZ. També DRIPPIN, IVY LAB, ASTROLITH, BADBADNOTGOOD, DRIPPIN, TUFF CITTY KIDS, LAFAUNDAH, MAGIC MOUNTAIN HIGH... I del dissabte destacaria el projecte d’ONEOHTRIX POINT NEVER, molt còsmic per moments, o el de HOWLING. També SASSI J, TROYBOY, YOUNG LEAN, NOZINJA, entre d’altres. I tota la part de SónarMàtica va ser molt interessant, entre mil enginys curiosos, es presentava la impressora 3D en diferents models i mides, un dels quals havia fet totes pels peces per a una guitarra elèctrica que podies provar, i sonava molt bé.

BRIAN ENO

NA FENTT & BET GÀRGOLA

Quaderns de Bitàcola nº 270 - VENETIAN SNARES + RALP, Razzmatazz 2, Barcelona, 13.04.16

Ja he dit en altres quaderns com em flipa VENETIAN SNARES, és un músic únic amb el seu estil, que també és inclassificable, malgrat que és al sac del breakcore, un tio molt creatiu que sempre ofereix coses noves en electrònica, generalment molt complicat. Per això, si ve m’hi apunto. Aquell dia portava RALP de teloner, un dj de Barcelona que també experimenta amb sintetitzadors analògics i electrònica, que portava uns bons visuals, i no va estar malament. Una bona tria per engegar la nit. A VENETIAN era el quart cop que el veia en directe. Venia a presentar el seu darrer disc ‘TRADITIONAL SYNTHESIZER MUSIC’, una raresa fosca, amb ritmes trencats i canvis inesperats com és habitual, amb molt de noise i diferent a tot. Va fer una sessió amb sintes analògics, que va acompanyar amb un espectacle visual 3D creat per la gent d’Eyesberg (BCN) especialment per aquesta gira. Els rars tempos i canvis que sempre fa mesclats amb aquelles imatges ho portaven tot encara al més extrem; imatge i so eren una bogeria. Com sempre ho vaig passar molt bé (no sé si tinc el cervell degenerat, si de cas ja hi vaig néixer..). Tot el show va ser bestial!  Però per primer cop no vem poder parlar amb ell, ni abans ni després del bolo.

 

Quaderns de Bitàcola nº 269 - ADRIAN BELEW POWER TRIO + LIZZARD, sala Bikini, Barcelona, 02.03.16

ADRIIAN BELEW sempre és un bon reclam, vingui amb qui vingui sé que serà un bon concert. A LIZZARD, no els coneixia, però em van agradar molt. També eren un trio, francès, on la bateria era en mans d’una dona, KATY ELWELL, que ens va deixar a tots flipats. Feien una barreja de post-rock-prog molt ben composat. Tenien uns gran temes, i van fer un bolo genial. És d’aquells grups que deixen marca. I el trio de BELEW també va ser fabulós. Quins tres músics! Del BELEW ja no cal dir, a qui li agraden les guitarres ja el coneixerà, però la JULIE SLICK i el TOBIAS RALPH, baix i bateria, eren superbs. Van fer un repertori molt variat, amb temes del BELEW en solitari, del BOWIE, de KING CRIMSON… (les bandes on ell havia estat), però en unes noves versions on tots els instruments es lluïen fins al punt d’improvisar, o això semblava. Em vaig enamorar dels ritmes d’aquell batera, li ho vaig dir després per missatge, i vem establir una conversa sobre bateristes que va durar un temps. Un home molt amable i simpàtic. I una gran nit musical! 

Quaderns de Bitàcola nº 268 - AQUARIUMENTAL FEST, sala Apolo 2, Barcelona, 13.01.16

Començava l’any 16 amb la primera edició de l’Aquariumental Festival, una festa de break i drum’n’bass a l’Apolo. El meu amic NA FENTT  hi punxava i m’hi va convidar. No recordo quins altres dj’s hi havia. Va ser una festa divertida, on vaig coincidir, després de molts anys, amb la Maria Carib, promotora de l'Apolo. 

 

 

Quaderns de Bitàcola nº 263-267 - SÓNAR FESTIVAL DIA i NIT, CCMB+FIRA GRAN VIA, Barcelona, 18, 19 i 20.06.15

Els anys 14 i 15 van ser una mica estressants per mi, a part de la feina, i dels assajos i concerts amb THE PARKERS, aquell any 14 vaig dedicar-lo al disc de PROJECTE NA!, del qual em vaig encarregar de la imatge, amb text narratiu inclòs, amb l'ajut de dos artistes indispensables, Jordi Solà (foto) i Leo Mariño (disseny). També els vaig ajudar amb algunes lletres, ja que per primer cop feien un disc en català; i després em vaig encarregar del crowdfunding per poder editar-lo, de buscar una distribuïdora, de preparar textos i imatges del grup, de la presentació en directe, dels vídeos, de procurar-los més concerts, etc, etc. Entre tot plegat (i la ruïna econòmica que suposa fer un disc), no vaig anar a concerts internacionals durant un any (o almenys no en tinc cap entrada ni nota). Si, però, que vaig continuar anant a concerts d’aquí, tant de rock com d’electrònica gairebé cada setmana, sobretot sessions de dj’s de hard tech o d’n’b. Malgrat tot, tenia un mono de grans projectes que no me l’acabava, i per primer cop vaig comprar-me l’abonament sencer de tot el SÓNAR (tres dies i dues nits). Aquell any hi havia un cartell amb gent que volia veure, i no vaig ni intentar tenir invitació. Com cada any hi vaig anar sola i allà em vaig trobar amb el NA FENTT, l’Helena, la Consol, la colla de Canàries… De dijous em va molar en general tot el que es feia al Hall, JUPITER LION, un trio que em va recordar CAN o grups kraut, l’experimentació de LEE GAMBLE, la foscor d’AUTECHRE… També el live de KORELESS, a qui ja coneixia, va molar. De divendres dia destacaria sobretot SQUAREPUSHER, que sempre m’agrada molt i no em vull perdre mai, també ROISÍN MURPHY band, etc. En general tot el que vaig veure va estar bé. De divendres nit el que més m’interessava era DIE ANTWOORD, a qui encara no havia vist en directe i m'agradaven molt, i amb qui m’ho vaig passar més que genial. Però també hi havia bona oferta a tots els escenaris, com JAMIE XX o HELENA HAUFF, PARANOID LONDON... i molt rap o hip-hop en general a tot el festival, no vaig parar d’anar amunt i avall. També el projecte avantguardista de FLOATING POINTS va ser molt xulo. Fins i tot vaig passar una estona per SKRILLEX (que portava un escenari com una espècie de nau, una pantalla gegantina i un super joc de llums), per veure perquè era el dj més car del món. El dissabte dia van venir l’Ant i l’Udri. Després de gairebé trenta hores de concerts al matí no podia ni caminar, però tot va ser entrar al recinte i passar-me tots els mals. Aquell dia també vem veure projectes interessants com EVIAN CHRIST, MIKA VAINIO… o més divertits com ZEBRA CATZ o SKEPTA & JME, entre molts d’altres. A la nit, vaig arribar que ja tocaven DURAN DURAN, els vaig mirar una estona, però no era un grup que mai m’hagués atret. Amb EROL ALKAN m’ho vaig passar millor, però amb qui vaig flipar moltíssim va ser amb FLYING LOTUS, que feia una mescla d’electrònica-jazz-experimental i mil barreges més que em va encantar. També la seva posada en escena era una meravella. Va ser el meu descobriment de l’any. I després vem anar a CHEMICAL BROTHERS, i allá ens vem perdre, perquè estava a petar. I com sempre, tota la nit d’un escenari a l’altre sense parar. Aquell SÓNAR va ser molt bo, però em vaig rebentar, vaig entrar dijous migdia i vaig sortir diumenge al matí. Mai més no ho he tornat a fer!

PXXR GVNG amb NA FENTT i BET GÀRGOLA