El
tercer cop que podíem veure MESHUGGAH venien al Razzmatazz, cinc dies després
de KING CRIMSON, i com sempre no ens ho vem voler perdre, malgrat que feia
temps que ja gairebé no anàvem a concerts internacionals; però tant MESHUGGAH
com K.C. són dues bandes imprescindibles per nosaltres, i busquem la pasta sota
les pedres, si cal, per anar-hi. Aquella nit van començar el trio americà HIGH
ON FIRE, una banda de metal que mesclava heavy, nu, dark, stoner, speed… Eren bastant personals, i ho vem passar bé. I amb MESHUGGAH teníem el plaer assegurat.
Des del primer segon van ser com una piconadora industrial. Son tan
contundents, tan perfectes, tan complicats i tant tot, que és impossible que no
m’ho passi bé. A més, portaven una il·luminació fantàstica, a l’alçada de les
composicions, i el show va ser espectacular. Tal com KING CRIMSN o VENETIAN
SNARES s’han de ‘veure per creure’, perquè el que fan aquells músics és tan
impressionant que esgarrifa, i de vegades incomprensible. Tots han anat
evolucionant el seu estil amb mil complicacions matemàtiques noves, no és
música fàcil, tot al contrari, o s’hi entra o no s’entén. Però a mi em causen
explosió al cervell i ‘subidon’ dels bons! I MESHUGGAH van estar genials! I al
final vaig poder agafar el set list.
