Quaderns de Bitàcola nº 221 – SÓNAR FESTIVAL, CCCB-MACBA, Barcelona, 19,6.08

Tornava el dijous del SÓNAR. Normalment no coneixia cap banda ni cap dj dels dijous del Sónar, però m’agradava molt, i m’agrada, descobrir nous projectes i propostes musicals. Allà em trobava els assídues del primer dia, el Jordi C., l’Udry... El nostre escenari preferit era el Dôme, i també hi havia oferta interessant al Complex, si podies entrar-hi (per les cues). A més, també em passava estones al SónarMàtica, on cada any descobria els projectes més innovadors de multimedia que anaven sortint. De fet, l’oferta de tot era molt àmplia i ni en una setmana te la podies acabar. Sempre triava i trio el que vull anar a veure, perquè sinó és impossible, però el programa d’aquell any l’he perdut, i no ho puc recordar, encara que segur que ho vaig passar bé, sobretot si hi havien japos o grups/dj de NY o UK, perquè sempre eren diferents. Resulta que el dia següent hi tocava AIXÒNOÉSPÀNIC, un grup del Víctor NUBLA, però jo no tenia entrada, i comentant-ho amb una amiga que hi treballava, em va dir que ella em colaria l’endemà. Així que, divendres ja tornava a estar allà, i tal com em va dir, em va colar. I tot va anar bé fins a l’hora que havia quedat amb l’Ant. Vaig anar cap a la sortida/entrada per veure si era per allà, i en aquell moment algú es va fixar que no duia la polsera d’aquell dia. Què burra! Resulta que el dijous les polseres eren vermelles, però el divendres eren blanques. Jo només havia d’haver-la girat, perquè per dins era blanca, però no se’m va ocórrer. Llavors va començar l’aventura! Els dos goril·les em demanaven l’entrada, i jo vaig començar a inventar excuses, que la tinc a la bossa al guarda-roba, i m’acompanyaven fins allà, i llavors els deia que la tenia en una altra banda, i ells darrera meu, finalment els vaig dir que la tenia al lloc on tocaven AIXÒNOÉSPÀNIC, pensant que potser em podrien ajudar. El NUBLA estava muntant, però per allà hi havia un grupet de coneguts. Els vaig explicar el que m’havia passat, i un d’ells em va donar la seva entrada. Uff! M’havia salvat! Bé, això és el que pensava, perquè un cop els vaig donar l’entrada em van demanar la polsera, els vaig dir que no la tenia perquè havia passat amb els músics, però em van dir que era impossible, perquè tothom l’havia de portar. Amb tot això, un d’ells m’anava preguntant com havia entrat, que si li deia em deixava quedar, però no li hauria dit ni que hagués tocat el meu grup preferit, a part que no me'l creia. I així, després de voltar per tot arreu amb un 'guripa' a cada banda, em van acompanyar a la porta de sortida! Glupss! I em vaig perdre AIXÒNOÉSPÀNIC!

Quaderns de Bitàcola nº 220 – SÜDSTURM, Salamandra, L'Hospitalet de Llobregat, Barcelona, 10.06.08

SÜDSTURM era una banda alemanya de black-metal a qui no coneixia. Vaig anar al seu concert perquè el NA FENTT, dj resident de la sala Salamandra, o el JORGE ‘CHANNING’, tècnic de llums, m’hi van convidar. SÜDSTURM eren molt black i molt germànics, els solos no estaven malament i no em van desagradar. Però la veritat és que no recordo gran cosa, ni tan sols amb qui hi vaig anar… Segurament sola, perquè si el concert queia entre setmana, l’Ant no venia, a no ser que li agradés molt la banda.

Quaderns de Bitàcola nº 219 – MONTAGOOD FESTIVAL, Alcarràs, Lleida, 07.06.08

En alguna crònica ja he explicat que des del 2000 m’havia enganxat a les Raves, i que allà vaig descobrir un munt de música i estils nous per mi, alguns dels quals em van molar molt. També en aquella època vaig conèixer molts dj’s, alguns dels quals tot just començaven a punxar, però que en poc temps es van fer coneguts. El JOC & SPY en són un exemple. Aquell era el segon any que punxaven el seu schranzz al MONTAGOOD, un festival internacional amb dj’s del més extrem del techno: TOBIAS LUKE a.k.a. OBI, LINDA PEARL, SVEN WITTEKIND, LUKAS, OSMIK, i un llarg etc. Entrar amb l’shcranzz era entrar en un món dur i bestial, però si ho aconseguies costava sortir-ne, el cervell s'acostumava a aquella matxucada de sons, i tot el hard-techno, el drum’n’bass, el breakcore… sonava tou, hahaha. Era el més Xtrem que coneixia en electrònica. I m’ho passava bé quan m’hi posava. I el MONTAGOOD anava d'això. 

 

 

Quaderns de Bitàcola nº 218 – DILLINGER ESCAPE PLAN + POISON THE WELL + STOLEN BABIES, Razzmatazz, Barcelona, 18.03.08

Havia vist DILLINGER ESCAPE PLAN al FESTIMAD’05, i me n’hi havia enamorat. Les seves composicions, mescla de grindcore, metal, jazz, punk i el que els vingui de gust, son una passada! Per això, quan vaig saber que venien a l’Apolo, no m’ho volia perdre. Vaig anar al concert amb el PRIMO ZON, a qui també li molaven molt. I ho vem passar molt bé amb tots tres grups. El Primo m’ha recordat que abans d’entrar a la sala ens vem trobar la MEMI i el PAU RIBA al bar del costat, i que vem fer unes birres amb ells. Doncs això, els dos grups teloners van estar força bé, la penya es va liar a pogos i ens vem divertir molt. Però DEP van estar brutals! La banda, formada per BEN WEINMAN, LIAM WILSON, GREG PUCIATO, GIL SHARONE i JEFF TUTTLE va sonar perfecta de principi a fi. Eren una piconadora, pesada, eficient, salvatge… No ho podíem passar millor! I el guitarra em va tirar la pua! Van fer un concertàs, d’aquells que causen mono!

Quaderns de Bitàcola nº 217 – MARS VOLTA, Razzmatazz, Barcelona, 01.03.08

MARS VOLTA havien d’haver vingut el 2005, però per problemes de salut van cancel·lar la gira. Ens agradaven molt des del primer disc. Ara venien a presentar ‘THE BEDLAM IN GOLIATH’ (08), el seu quart àlbum, i van fer un concert més que bestial! Van començar a dalt de tot i van acabar més amunt. Veure MARS VOLTA en directe és un espectacle! Només amb el moviment frenètic i compulsiu del CEDRIC BIXLER ja et tornes ximple, i si llavors li ajuntes els tics de l’OMAR RODRÍGUEZ amb els seus rabiosos riffs i els delirants solos, ja és de bogeria absoluta. I tot arropat pels fantàstics ritmes de JUAN ALDERETE al baix i TOMAS PRIDGEN a la bateria. Cada tema és una lliçó musical interpretada per grans músics. Amb ells no hi ha ni un moment de respir, ni una nota sobrera; els seus temes son llargs, amb moltes parts i amb improvisació pel mig.  Van fer un concert molt complert. És una banda fantàstica, no ho podíem passar millor!

Quaderns de Bitàcola nº 216 – ESTRADASPHERE TRIO, Rambla II, Badalona, 06.12.07

ESTRADASPHERE és una banda californiana que fa una barreja d’estils que pot anar des del metal a la música gitana, passant pel rock progressiu. En aquella gira només venia mitja banda, JASON SCHIMMEL a la guitarra, TIMB HARRIS al violí i trompeta i TIM SMOLENS al baix. Eren músics que d’alguna manera estaven lligats a JOHN ZORN, i per això els coneixíem. Va ser un concert molt diferent de tot el que venia per aquí, per moments em podia portar a les músiques de l’EMIR KUSTURICA, per trobar alguna semblança.

Quaderns de Bitàcola nº 215 – PETER MURPHY, Bikini, Barcelona, 03.12.07

Teníem ganes de veure PETER MURPHY, n’havíem estat molt fans a l’època de BAUHAUS, i teníem algun disc d’ell en solitari que també ens molaven. Personalment, m’agradava la seva veu i la seva manera de cantar. El concert va ser fantàstic! La banda estava formada per MARK THWAITE a la guitarra, JEFF SCHARTOFF al baix i NICK LUCERO a la bateria. La sala Bikini sonava molt bé. Van fer temes del MURPHY en solitari, i també van fer alguna versió de BAUHAUS, o l’’HURT’ de JOHNNY CASH amb versió NIN, que van molar molt. Ho vaig passar molt bé, el guitarra em va tirar la pua, i al final del bolo vaig poder agafar el setlist, que ara no trobo.