Tornava
el dijous del SÓNAR. Normalment no coneixia cap banda ni cap dj dels dijous del
Sónar, però m’agradava molt, i m’agrada, descobrir nous projectes i propostes musicals. Allà em trobava els assídues del primer dia, el Jordi C., l’Udry... El nostre
escenari preferit era el Dôme, i també hi havia oferta interessant al Complex,
si podies entrar-hi (per les cues). A més, també em passava estones al SónarMàtica, on cada
any descobria els projectes més innovadors de multimedia que anaven sortint. De fet, l’oferta de
tot era molt àmplia i ni en una setmana te la podies acabar. Sempre triava i trio el que
vull anar a veure, perquè sinó és impossible, però el programa d’aquell any l’he
perdut, i no ho puc recordar, encara que segur que ho vaig passar bé, sobretot si hi havien japos o grups/dj de NY o UK, perquè sempre eren diferents. Resulta que el dia
següent hi tocava AIXÒNOÉSPÀNIC, un grup del Víctor NUBLA, però jo no tenia
entrada, i comentant-ho amb una amiga que hi treballava, em va dir que ella em
colaria l’endemà. Així que, divendres ja tornava a estar allà, i tal com em va
dir, em va colar. I tot va anar bé fins a l’hora que havia quedat amb l’Ant.
Vaig anar cap a la sortida/entrada per veure si era per allà, i en aquell
moment algú es va fixar que no duia la polsera d’aquell dia. Què burra! Resulta
que el dijous les polseres eren vermelles, però el divendres eren blanques. Jo
només havia d’haver-la girat, perquè per dins era blanca, però no se’m va
ocórrer. Llavors va començar l’aventura! Els dos goril·les em demanaven
l’entrada, i jo vaig començar a inventar excuses, que la tinc a la bossa al
guarda-roba, i m’acompanyaven fins allà, i llavors els deia que la tenia en una
altra banda, i ells darrera meu, finalment els vaig dir que la tenia al lloc on
tocaven AIXÒNOÉSPÀNIC, pensant que potser em podrien ajudar. El NUBLA estava
muntant, però per allà hi havia un grupet de coneguts. Els vaig explicar el que
m’havia passat, i un d’ells em va donar la seva entrada. Uff! M’havia salvat!
Bé, això és el que pensava, perquè un cop els vaig donar l’entrada em van
demanar la polsera, els vaig dir que no la tenia perquè havia passat amb els
músics, però em van dir que era impossible, perquè tothom l’havia de portar.
Amb tot això, un d’ells m’anava preguntant com havia entrat, que si li deia em
deixava quedar, però no li hauria dit ni que hagués tocat el meu grup preferit, a part que no me'l creia.
I així, després de voltar per tot arreu amb un 'guripa' a cada banda, em van acompanyar a la porta de
sortida! Glupss! I em vaig perdre AIXÒNOÉSPÀNIC!
