WEATHER REPORT ens tornava a visitar, i això era un
regal de luxe que es repetia per tercer cop. Sabíem sobradament que ens ho passaríem bé, i que seria un concert fantàstic.
Perquè no podia ser d’altra manera! Eren els reis del jazz-rock per a
nosaltres, i sempre ens feien flipar. Malgrat que posar-los dins del sac no és
adient per a mi, perquè eren massa únics i incomparables, (seria com posar a King Crimson dins del sac del progressius. Hi ha grups que són únics!). Aquest cop, Joe
Zawinul i Wayne Shorter portaven un baixista i un baterista nous, Victor Bailey
i Omar Hakim, i també un percussionista,
Mino Cinelu, tots tres de nova fornada, com acostumaven a fer quan canviaven de
base rítmica. Aquest cop presentaven el ‘Domino
Theory’, que just acabaven de treure i que crec que encara no havíem
escoltat. M’imaginava que veure WR sense el Pastorius seria més avorrit, però
aquell baixista nou de vint-i-pocs anys feia tot el que feia el Jaco amb una
facilitat absoluta. Malgrat que la meva època preferida de WR continuava sent
la del Pastorius i la del Johnson, el concert va ser una meravella, plaer
absolut!
