Mostrando entradas con la etiqueta Festival Grec 86. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Festival Grec 86. Mostrar todas las entradas

domingo, 25 de febrero de 2024

Quadern de Bitàcola nº 59 - MILES DAVIS + MAHAVISHNU ORCHESTRA, Festival Grec’86, Poble Espanyol-Montjuïc, Barcelona, 25.7.86


Uau! D’aquest concertàs també en tinc molt bon record! Ni a la MAHAVISHNU ni al MILES DAVIS no els havíem vist mai, i poder-ho fer era un regal! Malgrat que portàvem una època extremadament punk amb lo personal i musical (l’Antonio estava amb DESPERDICIS CLÍNICS, i jo amb RATISIDA), per res del món ens hauríem perdut aquella festa! Quan vem arribar al Poble Espanyol, ens vem trobar que havien posat cadires, i que totes ja eren plenes! Nosaltres no volíem anar al darrera, perquè ens havíem acostumat a veure els bolos des de primera fila, i com que érem tan passotes, vem decidir asseure’ns sobre la barana que separava de l’escenari. I, no sé si va ser per la nostra aparença punk o perquè, però ningú no ens va dir res!! Ningú va protestar, ni va xiular, ni van venir segurates a treure’ns! Vem flipar, i allà ens vem quedar! El bolo de la MAHAVISHNU va ser un plaer, portava musicassos com el Bill Evans al saxo, i un baixista, que em va semblar molt jove, que tocava de collons, i a qui vem animar tota l’estona (s’ho va passar molt bé amb nosaltres). No va haver-hi cap moment d’avorriment, miressis a qui miressis et feia flipar. Quant al MILES, uff, pell de gallina! Quines ganes de conèixer-lo en directe! Era un dels més respectats músics a casa nostra. No en teníem gaires discos, però els que teníem eren brutals! Com també ho va ser aquell concert. Vem estar flipant de cap a fi, i és clar, des d’allà dalt, i amb les xupes de cuir i els punys enlaire, ens fèiem notar. Ell ens va clissar de seguida, i vem sentir com si ens fes el bolo per a nosaltres! Fins i tot, ell, que mai contactava amb el públic, va venir davant nostre i ens va fer un solo llarguíssim mirant-nos als ulls a través dels grans vidres negres. Pell de gallina i el cor a mil! No podíem estar més feliços! Van tocar temes guapíssims, dels quals en coneixíem alguns, però amb la versió d’aquell moment precís (amb els jazzeros cada concert és una peli diferent). I al final del bolo, el DAVIS va convidar al Bill EVANS perquè s’incorporés a la jam. Va ser molt flipant tot plegat!