Es nota molt la crisi que passàvem a principis dels 80 pels pocs concerts que vaig anar a veure. Sobretot el 1982 i 83. Però pensant, pensant, que era una mica rar, també m’he adonat que van ser els anys de KLAMM, ja que des de febrer del 82 havien explotat com a grup i, la veritat, és que a partir d’aquell moment tot es va tornar frenètic a les nostres vides fins després de la presentació del disc ‘Africa Roja’, l’estiu del 83. És possible que no anéssim a concerts per aquest motiu, també. Però aquella crisi va ser molt forta (l’Antonio destinava tots els seus diners a KLAMM, i a casa tant mon pare com ma mare s’havien quedat sense feina en tancar les empreses on treballaven), i allò s’ho va endur tot per davant! Tot i amb això, hi havia un concert que no ens podíem perdre per res del món! DAVID BOWIE tornava als escenaris després del gran èxit de ‘Led’s Dance’, i tenia programada una gira europea on no comptava amb Espanya. Vem pensar que BOWIE no vindria mai a aquest país, i que si no el veiem aleshores ja no el podríem veure mai. I així va ser com vem decidir anar a París, on va fer dos concerts de la gira ‘Serius Moonlight’.
Tota la història d’aquell viatge i concerts està escrita aquí:
https://betgargola.blogspot.com/2016/01/bowie-and-me-part-i-extret-dun-dels_24.html
