ADAM & THE ANTS era una banda d’aquelles que
havien posat dins del sac del punk, però que realment sonaven pop. Crec que els vem conèixer a través del
Vibraciones, i ens havíem comprat el ‘Kings of the Wild Frontier’ (80), un disc que em posava de tant en
tant per divertir-me. Però no van ser una banda que em digués gran cosa, a part
de passar-ho bé. Malgrat tot, tenien unes composicions diferents dels altres i
això ja era d’agrair. El concert va estar guai, i distret. Portaven dues
bateries, i anaven guarnits com al disc, en plan pirates new romàntics. L’Adam
no parava de ballar com un indi i de fer els ‘gorgoritos’ tirolesos tan
característics de la seva veu. I no sonaven eixordadors com altres bandes, es
podien entendre bé. Va ser un concert divertit per passar l’estona!
