Quadern de Bitàcola nº 34 - TANGERINE DREAM, Palau Blau-Grana II, 23.10.80

El tercer cop que vaig veure TANGERINE DREAM ja no els seguíem. Crec que ni ens havíem comprat el disc d’aquell any, el ‘Tangram’(80).  Però hi vem anar, perquè uns anys abans ens havien agradat molt. El concert va ser guapo, molt semblat al que ens tenien habituats, o sigui, van dividir l’actuació en dues parts, una més de sessió amb ritmes i loops coneguts dels seus temes, i l’altra més de sessió improvisada. També van tocar algun tema del nou disc. En aquells moments ja portaven l’Schmoelling en lloc del Krüger, i amb aquell canvi també va variar una mica la seva música, i van deixar d’interessar-nos. També els nostres cervells ja estaven en una altra onda. Aquell va ser el meu darrer concert de TANGERINE DREAM.

Quadern de Bitàcola nº 33 - PETER GABRIEL + SIMPLE MINDS, Pavelló Joventut de Badalona, 3.10.80

Així, al cap de menys d’un mes, tornàvem a veure PETER GABRIEL amb SIMPLE MINDS de teloners. Hi vem anar ben d’hora per agafar primera fila. Allò no era l’Olympia, era el Pavelló, i seria una lluita constant amb la gent. Però nosaltres anàvem tota una penya de Martorell i vem agafar el millor lloc, davant de tot i al mig. Allà ens vem trobar al Josep M Palou, que sempre estava  a primera fila per fer fotos. Mentre esperàvem, els vem explicar la nostra experiència a París, i com els músics havien entrat pel mig de la gent. Tots vem pressuposar que a Badalona no ho farien, no hi havia passadís i allò era un formiguer de penya. Però quan van apagar els llums i va començar la ‘Intruder’ altre cop se’m va disparar el cor, llavors vem veure que del fons de la platea venien els llums frontals! S’hi havien atrevit!! Era increïble!! Vaig pensar que no podrien arribar, però per sort, suposo que la gent va pensar el mateix que jo a París, que eren tècnics, i els van anar deixant passar tranquil·lament fins que van arribar al nostre grupet, que, com que ja sabíem que eren ells, ens hi vem abraçar de ple. Llavors la gent del vol ens va sentir i va reaccionar, i es va muntar una melé que retenia el Gabriel i no el deixava pujar a l’escenari. Recordo que jo, enlloc de tibar-lo, l’empenyia pel cul cap amunt (un bon cul), patint que no li fessin mal i no pogués fer-nos el bolo (hahaha). Uns anys més tard, quan vaig conèixer el TRES (KLAMM), em va comentar que ell, igual que jo, també havia empès el Gabriel cap amunt! El show va ser gairebé idèntic, tant el de SIMPLE MINDS com el del GABRIEL, exceptuant que a París el Gabriel va parlar en francès i aquí ho va fer en castellà i català. Ho tenien tot molt guionat, perquè el que semblaven casualitats al bolo de l’Olympia es repetien a Badalona. Fins i tot, quan el tio es va asseure al piano per cantar 'Here comes the Flood', va fer un gall al mateix lloc, ho va tornar a provar i a  la tercera va dir: 'aquesta va per vosaltres', i tothom es va emocionar i el van ovacionar, tant a París com a Badalona. Que pillo! I un altre cop vem sortir plenament satisfets de tots dos grups. 

Quadern de Bitàcola nº 32 – RAMONES, MIKE OLDFIELD, etc.- Festa del Treball- Montjuïc, 19.9.80

A la Festa del Treball hi vem anar com cada any, però aquell 1980 allò es va petar. Havien convocat en un mateix dia els RAMONES i MIKE OLDFIELD, i aquell cartell havia atret moltíssima gent. Tanta, tantíssima, que ens va ser impossible arribar a l’escenari (que estava dalt de Montjuïc), doncs allò era una munió on gairebé ni et podies moure. Ho vem intentar, però en vem desistir. Vem sentir els RAMONES des de la llunyania, no n’érem tant fans com per exposar-nos, i després vem marxar. Crec que va ser aquell dia, que algú de la penya de Martorell o d’Olesa va rebre fort.

Quadern de Bitàcola nº 31 - PETER GABRIEL + SIMPLE MINDS, Olympia de Paris, 10.9.80

El concert de PETER GABRIEL a París no va ser buscat, va ser el resultat d’un cúmul de circumstàncies inesperades. Nosaltres teníem planejat un viatge a Huelva per les vacances d’estiu, que sempre fèiem al setembre o octubre, però aquell any 80 no va poder ser. Vem recollir el cotxe al taller per marxar cap a Huelva i al cap de pocs quilòmetres ens va fallar! Acabàvem de deixar un 'paston' al mecànic i no havia servit de res. Vem tornar el cotxe al taller i ens van dir que en tindrien per uns dies. Però nosaltres no podíem perdre ni un dia de vacances, així que, tal com estàvem i amb les bosses preparades per una estança calorosa al Sud, vem agafar el tren fins l’estació de França, i allà vem decidir tornar anar a Amsterdam. Com que el viatge havia de ser llarg, vem comprar-nos revistes de música europees on vem descobrir que la setmana següent el PETER GABRIEL tocaria a París. Ens va fer molta il·lusió, perquè des que s’havia separat de GENESIS, havia fet uns discos molt guapos. En aquella gira presentava el tercer. Així doncs, vem passar set o vuit dies a Amsterdam, i a la tornada vem parar uns dies a París, perquè ja que hi anàvem, ho aprofitàvem. Recordo molt aquell dia, perquè tenia moltes ganes d’aquell concert. Havíem conegut un ballarí panameny el dia abans a la plaça del centre Beaubourg que ens havia convidat a casa seva, i vem passar la tarda allà, fent temps pel bolo. El que no ens imaginàvem és que a l’Olympia hi haurien deixat els seients!! (si ho arribem a saber hi anem molt abans, quina ràbia em va fer! Un concert de rock asseguts!). Quan vem arribar, doncs, tot ja era ple de gom a gom, i vem quedar-nos asseguts a terra en mig del passadís, on ja hi havia algú. I quina sort haver arribat tard!! Resulta que quan es van apagar els llums i va començar a sonar la ‘Intruder’, pel nostre passadís van començar a venir uns tios directes cap a l’escenari, que vaig pensar que eren tècnics, però en passar per costat nostre, vem veure que eren els músics!! Uauu!! Pell de gallina quan ho recordo! De cop estava abraçada al Gabriel! Va ser suprem!! Ells van continuar i van pujar a l’escenari per començar un dels millors bolos que havia vist fins aleshores. Va ser brutal de principi a fi! La banda era boníssima i el Gabriel continuava molt teatrero, i a cada tema hi posava una explicació o algun atrezzo. Era extremadament simpàtic i me n’hi vaig enamorar encara més! Quant a SIMPLE MINDS, els vem descobrir aquell dia en directe, i des del primer ritme que van fer ja ens van molar. Eren diferents i personals, i això ens atreia molt. De seguida ens vem comprar els seus discos. En aquella gira presentaven l’Empires And Dance. Totes dues actuacions van ser fantàstiques! I el millor de tot és que en arribar a Barcelona ens vem trobar cartells de Peter Gabriel per al cap de vint dies! ‘Gozada’ suprema!!

Quadern de Bitàcola nº 30 - LOU REED, Plaça de Toros de les Arenes, Barcelona, 19.6.80

Després del desastre del darrer bolo de LOU REED, en menys d’un any el tornarien a portar, i, malgrat tot, per la porta grossa, a la plaça de toros de les Arenes. Aquí, ja tothom el coneixia, i el concert era pleníssim de gent. Com sempre, hi va haver mogudes pels que es colaven o ho intentaven. Però nosaltres, quan el concert era important, hi anàvem d’hora per escollir lloc. Aquell dia, com que ho volíem gravar, vem anar darrera la taula de so. Venia a presentar el ‘Growing up in Public’, un disc que continuà amb el so de ‘The Bells’, un so i una música i lletres diferents del que ens tenia acostumats. A nosaltres ens molaven tots, ens molava la seva veu. Com sempre va fer un repàs dels seus èxits mesclat amb temes del nou disc. El bolo va començar amb ‘Sweet Jane’, com era habitual, i  va tenir moments marxosos i moments més íntims, on alguns van aprofitar per escridassar-lo, com passava molts cops quan el grup no tocava el que volien, però a nosaltres ens encantava tota l’estona, a mi justament m’agradava molt escoltar els temes nous. Ho vem passar super bé en aquell bolo! I la banda que portava també era boníssima, amb alguns que ja coneixíem dels seus altres concerts. El nou baixista, MOOSE, era una canya! LOU REED tenia molt bon gust en escollir els grups, i sobretot els baixistes! Com sempre, van fer-ne versions diferents. Això molava de LOU REED, amb cada banda li donava una nova visió a les cançons. Mai no t’avorries. Ho vem passar realment molt bé! N’érem super fans!

Quadern de Bitàcola nº 29 - PREMIATA FORNERIA MARCONI, Poble Espanyol-Montjuïc, 14.6.80

 

La JCC va portar PREMIATA FORNERIA MARCONI per a la Festa de Jovent de 1980. Feia menys d’un any que els havíem vist a la Festa del Treball de Montjuïc, però aquest cop actuaven al Poble Espanyol. Aleshores acostumàvem a anar a aquestes festes comuneres. Al cartell també hi havia MEDINA AZAHARA i altres grups que no recordo. PFM, tal com el darrer cop, no van tocar res dels discos que nosaltres coneixíem, com a molt el seu hit ‘Celebration’, que reservaven de bis. Crec que el meu cervell ja estava molt allunyat d’aquelles músiques, i tant amb un grup com amb l’altre no els vaig prestar gaire cas.

Quadern de Bitàcola nº 28 - ELVIS COSTELLO & THE ATTRACCIONS + RADIO FUTURA, Pavelló Joventut de Badalona, 13.12.79

Al COSTELLO el coneixia, però no en teníem cap disc, perquè no ens havia enganxat. Aleshores estava de moda, ja que amb el tercer disc, ‘Armed Forces’ (79), havia tingut èxit fora d’Anglaterra. En aquell concert portava RADIO FUTURA de teloneros, que encara no havien tret cap disc, ni els coneixia ningú d’aquí. Crec que no els vaig prestar gaire atenció, perquè no recordo gran cosa. De l’actuació de l’ELVIS tampoco recordo gran cosa, només flaixos, segurament perquè no coneixia les cançons, però sí que era un home curiós, i tenia una personalitat musical diferent. El bolo era una mena de R&R mesclat amb el que es portava en aquells moments, o sigui, sonava modern i canyós, malgrat el seu so seixanter. Segurament les lletres crítiques era  el que el situava dins el punk. No va estar malament, però tampoc el vem seguir després.