Quaderns de Bitàcola nº 261 i 262 - SÓNAR FESTIVAL DIA, CCMB, Barcelona, 12 i 14.06.14

Com ja he dit en altres quaderns, el fet de poder anar a concerts cada cop era més difícil per mi, i ja gairebé enllaçava un SÓNAR amb l’altre. I tal com els darrers anys, jo em comprava l’entrada per dijous, i el meu amic S. em passava una invitació per a un altre dia. Aquell any el SÓNAR de dijous va portar projectes molt interessants, tant de música com d’instal·lacions, i també el SónarMàtica. Musicalment, el que més recordo era TRENTEMOLLER, DAITO MANABE, KORELESS.. També vem entrar a la festa DESPACIO, amb so de darrera generació, amb sessions a càrrec d’STEVE REICH, JAMES MURPHY i 2MANYDJS, una passada d’alta fidelitat. Un bon dijous. I del dissabte recordo la sessió de KID KOALA’S, JAMES HOLDEN, i que també hi havia oferta electro-funk, com el francès Dj2d2, el live de DÂM-FUNK, o el de la NENEH CHERRY amb ROCKETNUMBERNINE. I destacaria el super espectacle d’enginyeria i so de MATTHEW DEAR, el projecte AUDION, amb un escenari creat per HEATHER SHAW i ALEX LAZARUS, els mateixos que havien creat el de l’ISAM d’AMON TOBIN. Molt espectacular! I encara més projectes que ara no recordo, perquè era un no parar d’ofertes interessants.

Quaderns de Bitàcola nº 260 - VENETIAN SNARES, Razzmatazz 3, Barcelona, 12.09.13

VENETIAN SNARES m’havia encantat en directe, era el tercer cop que el podia veure i no me’n vaig estar, per això vaig buscar qui m'aconseguís una invita (crec que Na Fentt, però ara no recordo bé).  Va ser una sessió molt diferent de les dues anteriors, malgrat que ell té una personalitat tan marcada que faci el que faci saps que és VENETIAN SNARES. Ho vem tornar a passar molt bé amb ell. Si MESHUGGAH per mi son els reis del metal extrem, VENETIAN ho és amb l’electrònica. Ell sí que és un Pollock amb la música! I al final del bolo vem esperar-nos per saludar-lo i fer-nos alguna foto amb ell.

VENETIAN SNARES, BET GÀRGOLA, NA FENTT

Quaderns de Bitàcola nº 258 i 259 - SÓNAR FESTIVAL DIA, CCMB, Barcelona, 13 i 15.06.13

Entre els bolos amb PAU RIBA i MU, els de PROJECTE NA! i els de PARKER’S no ens quedava gaire temps per anar a concerts. També era una època molt peluda econòmicament que ja no s’ha arreglat, al contrari, per això a partir d’aquella crisi els meus concerts van anar descendent gairebé en picat. Però SÓNAR és per mi una cita obligada, l’únic festival on puc trobar projectes molt diferents del que es fa, i per això m’interessa. Poques vegades he anat a SÓNAR per veure un grup determinat, en general hi vaig a descobrir coses noves. Per aquell SÓNAR vaig fer com cada any, comprar-me l’entrada de dijous. Però vaig tenir la sort que el meu estimat amic S. em va aconseguir dues invites per dissabte dia. Dijous hi vaig anar amb l’Udri (NA!), i allà ens vem trobar els habituals Na Fentt, Helena, Jesús, Consol, els canaris Orlando, Jass & Co... De dijous destacaria CASSEGRAIN, JESSE AND JIMI TENOR, un grup de vents; LIARS que podien recordar els 80s post-punk-electrònic; o el live de  LINDSTRØM & TODD TERJE per ballar. Dissabte hi vaig anar amb l’Ant, perquè aquell dia hi havia la conferència de NEIL HARBISSON, el primer ciborg humà reconegut, i també amic, amb qui vem compartir banda, LA DIC ENSEMBLA de PAU RIBA. De dissabte recordo els TIGRE MENJA ZEBRA, molt divertits, l’espectacle de BEARDYMAN, molt flipant, la dj MARY ANNE HOBBS o DINOS CHAPMAN, entre d’altres. Perquè un festival és un no parar d’un escenari a l’altre, i amb tants grups desconeguts per mi, és difícil recordar-los tots.

NEIL HARBISSON, 1er ciborg

Quaderns de Bitàcola nº 257 - MESHUGGAH, Salamandra, Barcelona, 30.11.12

A partir de 2010 vaig anar més a concerts electrònics que no pas de rock (excepte els nacionals, que no paraven mai, entre els nostres i els d’altres grups). Ja triava molt les bandes i no anava a tot (també pels diners), però venien MESHUGGAH, la meva banda metal preferida, i no ens la podíem perdre. Com que tocaven a la Salamandra, vaig poder aconseguir dues invites, ja que el nostre amic NA FENTT, n’era el dj resident, i el primer guitarra de MU, Jorge ‘CHANNING’, n’era el tècnic de llums. Un o altre ens van aconseguir les invites (que eren en nom en llista). Com sempre, ens vem posar a primera fila, i des del primer acord no vem parar de flipar fins al final del bolo. MESHUGGAH són la màquina més perfecta de metal que conec, amb ritmes i canvis impossibles per a un cervell normal, l’has d’exprimir per entendre tot el que fan. Són els reis dela polirítmia I a més, son brutals i van fins a l’extrem amb les composicions i el so. Una bestialitat que pot semblar caòtica, com un quadre de Pollock per moments, però on tot està lligat i molt ben lligat. Ho vem passar bestial! FREDRIK THORDENDAL  em va tirar la pua, i vaig poder fer foto del setlist (que va agafar el tio del meu costat). Al final del bolo vem poder parlar una estona amb THOMAS HAAKE, el bateria més flipant de metal per mi. I ens vem fer fotos i tot!

Amb THOMAS HAAKE

 

Quaderns de Bitàcola nº 256 - PENDULUM DJ Set Ft Mc VERSE, La Florida 135, Fraga-Osca, 6.10.12

M’agradava PENDULUM perquè barrejava rock amb drum&bass, i en cada disc sonàvem diferents. Els havia vist amb tota la banda en directe feia un parell d'anys al Monegros, i eren una canya. Aquell cop, però, a la Florida només hi anava el set de dj’, o sigui el PAUL HARDING i el cantant BEN MOUNT (BEN the VERSE). Malgrat això, també m’ho vaig passar bé, perquè sempre et feien ballar sense parar, i Florida 135 és un món a part.

Quaderns de Bitàcola nº 253, 154 i 155 - SÓNAR FESTIVAL DIA, CCMB, 14 i 16 .06.12 + SÓNAR FESTIVAL NIT, Pabelló 8 Fira Gran Via, Barcelona, 15.06.12

Com cada any arribava la cita del SÓNAR, i com sempre em vaig comprar l’entrada per dijous. El meu amic S. m’havia aconseguit invita per al dissabte, però aquell any venia gent que no em volia perdre, i per això també em vaig comprar la de divendres nit, i per primer cop vaig anar a concerts de SÓNAR NIT a la Fira Gran Via. Com era habitual allà em vaig trobar la colla del Sónar, el Jordi C., el Na Fentt, l’Helena, el Jesús, La Consol Sáez, els de Canàries... El primer dia vaig veure THUNDERCAT, un baixista molt bo que havia estat a SUICIDAL TENDENCIES; o el productor LAPALUX, que feia unes mescles molt caòtiques, però que molaven. I també el super show ‘ARCHIMEDES’ de DAEDALUS, molt espectacular i que va sonar brutal. El segon dia em vaig estrenar a SÓNAR NIT perquè no volia perdre’m ni SQUAREPUSHER, ni AMON TOBIN, i amb tots dos m’ho vaig passar més que genial. Aquella nit també hi havia FATBOY SLIM, RICHIE HAWTIN, JAMES MURPHY, etc, o sigui que també vaig ballar molt. I de dissabte dia em van molar SUICIDE OF THE WESTWERN CULTURE, dos dj’s molt experimentals; DARKSIDE, que també eren dos dj’s experimentals, però molt més tranquils, en general tot el que veia era interessant.

Quaderns de Bitàcola nº 252 - CRUÏLLA FESTIVAL, Parc del Fòrum, Barcelona, 06.07.2012

Al CRUïLLA ho hi havia anat mai, però aquell any portaven IGGY POP, i jo feia molts anys que no el veia. Així que no m’ho vaig pensar, ni em vaig mirar el cartell, perquè segurament no coneixia ningú. Com que hi vaig anar amb el NA FENTT, ell em va guiar pel festival. El concert de l’IGGY va ser absolutament fantàstic, com sempre. El NA FENTT i jo vem estar a primera fila deixant-nos-hi la pell, i vem quedar plens d’esquitxades de la seva sang, ja que quan es va llançar al públic es devia fer una ferida a la boca, i després els ‘capellans’ li sortien sanguinolents. Però a nosaltres no ens va molestar, estàvem feliços. Quan va arribar el moment en què invita el públic a pujar a l’escenari, el NA FENTT em va ajudar a saltar l’alta barana, però un cop a l’altra banda, un ‘guripa’ em va detenir i em va agarrar d’un braç per no deixar-me pujar. L’IGGY ho va veure, i va venir cap allà dient-me que pugés, però el malparit no em deixava anar, tenia molta força i no me’n podia deslliurar. L’IGGY va insistir molt, mentre jo li deia al paio que era ell qui m’invitava, però res, va passar de l’IGGY i de mi. Cabró! Després vaig tornar al meu lloc, i des d’allà vem acabar el bolo. I aleshores ens vem trobar el Joan TATANU i la Laia de THE XARROTS, que també havien estat a primera fila una mica més enllà. Aquell dia també ho vaig passar bé amb BIRDY NAM NAM, quatre dj’s francesos fent alhora una sessió live. Molt divertits. I també vaig veure propostes africanes com AMADOU & MARIAM i NNEKA, però no recordo gran cosa més. El que si que recordo és que l’endemà a les vuit del matí, i sense dormir ni un segon, vaig acompanyar ma mare a la gravació d'un curt on ella feia de figurant. Però va resultar ser un videoclip d’ESPERANZA SPALDING, ‘Hold on me’, de l'àlbum 'RADIO MUSIC SOCIETY'. Vaig flipar quan la vaig veure i ho vaig saber! L'escena passava en una llibreria on ma mare feia d'una clienta assídua de cada matí. No sé perquè l'Esperanza es va fixar en mi, i en un dels descansos va venir a parlar-me. Quina flipada! Li vaig dir com l'admirava des que l'havia descobert uns anys abans tocant el contrabaix i cantant alhora, i com m'havia fascinat. Li vaig explicar que jo també era baixista, però de rock, i li va encantar. Vem xerrar de molta música i músics de jazz que ens molaven. Quan va acabar el descans, algú de realització em va proposar si volia sortir al vídeo, per suposat vaig dir que si, quina il·lusió! (https://www.youtube.com/watch?v=OXrni0D76g0)

amb ESPERANZA SPALDING