BEN SIMS és un productor-dj de la vella escola dels 90, amb una música ideal per ballar. En aquell moment feia una mescla de techno-hardgroove-funk molt divertida. I a això vaig anar, a ballar i a divertir-me. Crec que també hi vem anar amb la Judith, el @David i la @Kris de la Ruïnosa, i potser algú més. La Cova de Corbera molava!
Va
arribar un moment en què no trobava concerts de rock que em divertissin o
m’aportessin alguna novetat. M’ho passava millor amb els directes dels grups
techno, sobretot dels hard-tech, perquè era més nou per mi; i si no venia
algú que ens cridés molt l’atenció, ja no anàvem gaire a concerts de rock
internacionals. També estàvem una mica despistats, i potser venia algú
important per nosaltres i no ens n'assabentàvem, vaig tornar a descontrolar entrades i
concerts que no puc recordar (massa farres!). Al LIBERATORE hi vaig anar amb la Judit, l'Issi, el Putu i la Kris
i gent de la Ruïnosa. Tampoc no en tinc entrada, perquè era un segell de tinta al cos.
Els nostres amics raveros ens van tornar a convidar a una de les seves festes TRIVIAL XPERIENCE. Aquell cop a la discoteca Blau de Girona, amb els dj’s JOC & SPY, NA FENTT, FERNANDA MARTINS, O.B.I., etc. Així com amb el rock sempre vaig buscar l’extrem, en tots els seus sentits, em passava el mateix amb el techno i la música electrònica. I tal com havíem investigat en tot tipus de rock per trobar el més atractiu per nosaltres, des del nou mil·lenni ho estàvem fent amb l’electrònica, sobretot en directe (quatre anys de raves van ser una bona escola). I aquella nit al Blau va ser memorable! (No tinc entrada perquè hi anava convidada)
PRODIGY també és d’aquelles bandes que m’ha agradat
des del primer disc, el seu electropunk em va enganxar molt. Només els havia
vist en un FESTIMAD, i en tenia moltes ganes. Hi vaig anar amb el Dj’ NA FENTT,
i com sempre ens vem posar a primera fila. El concert va ser explosiu des del
primer moment! Quina passada! No vem parar de botar en tota l’estona, o
intentar-ho, perquè estàvem ben apilotats dins d’un Razz a petar. Un tema rere
l’altre ens van fer pujar més i més amunt. Quina brutalitat de so! MAXIM
REALITY i l’enyorat KEITH FLINT no van parar en tot moment d’animar la gent.
Estaven super simpàtics, tots dos van baixar fins al públic, i fins i tot em
vaig poder arrapar al KEITH i acaronar-li la cara, perquè es va plantar davant nostre i s'hi va quedar una estona... Va ser brutal, bestial, demencial.. Millor impossible!
Tornàvem a anar a un TRIVIAL XPERIENCE, i aquest cop amb passe VIP. TRIVIAL MUSIC va sorgir el 2004 de mans dels nostres amics JOC i SPY, ja que aleshores no hi havia cap oferta de hardtech o schranz fora de les raves. Aquest era el tercer aniversari de TRIVIAL Xperience Festival, ja eren molt coneguts per tot Europa, i van poder dissenyar un festival de hard techno extrem de luxe a l’Estadi Olímpic, amb un GRAN cartell de dj’s nacionals i internacionals, entre els quals els nostres col·legues JOC & SPY, NA FENTT, etc. Va ser una experiència suprema, tal com anunciava el cartell, i tot estava molt ben organitzat. A l’Ant i a mi ens van tractar com a reis, vem poder anar per tot arreu i veure els escenaris des de llocs privilegiats. Va ser un super hard festival per totes bandes!
SECRET CHIEFS és una banda fundada el 1995 per TREY SPRUANCE (MR. BUNGLE, FNM) que mescla tot tipus d’estils, des del death metal fins a l’electrònica, i per la qual han passat molts músics diferents. Aquell any venien a presentar l’àlbum ‘XAPHAN: BOOK OF ANGELS VOLUME 9, que havien fet amb composicions de JOHN ZORN. Va ser un concert diferent, tant musicalment com de posada en escena. Eren una banda de set o vuit vestits amb hàbits de frare, o alguna cosa semblant. La música barrejava de tot, rock, tradicional, ètnic, progressiu, metal, etc. Va molar veure’ls, ho vaig passar bé, sobretot a la part final, ja que el concert va anar pujant d’intensitat, i en vem sortir satisfets. Malgrat que em quedo amb MR BUNGLE, com a proposta musical. Per a aquell concert ens va donar les invitacions el Miki de la FURA, sempre molt generós!
Quatre
mesos vem trigar a poder veure per segon cop MARS VOLTA, en teníem 'mono'. L’Ant i jo ens vem
assabentar que tocaven a Bilbo i no ens ho vem pensar per comprar les entrades.
El concert de Barcelona havia estat brutal, i ho volíem repetir. I va ser molt divertit perquè a
Bilbo, ens vem trobar el Benji, cantant dels +TURBA2 i l’Albert, el nostre veí
d’aleshores, que estaven fent surf per allà dalt, i també anaven al concert. Tots quatre ho vem passar genial! Encara millor que al Razz, perquè
estàvem a tocar d’ells, l’escenari era molt baix, i els vivies allà mateix. Va ser
brutal altre cop. El CELDRIC BIXLER i l’OMAR RODRÍGUEZ (veu i guitarra respectivament) estaven tan frenètics com sempre, la
banda sonava perfecta, els temes eren molt poderosos, les impros eren
delirants, portaven molta canya, i no es podia deixar de ballar i escoltar en
cap moment. L’OMAR em va passar la pua en mà. I tots vem sortir més que satisfets.
