Quadern de Bitàcola nº 18 - IAN GILLAN BAND, Palau d’Esports de Montjuïc, 10.3.79

A IAN GILLAN no el coneixia. Sabia que era el cantant de DEEP PURPLE, però es pot dir que aleshores només coneixia l’’Smoke on the Water’, el tema amb que tots començàvem a tocar la guitarra en aquells temps. L’Antonio tenia el ‘Burn’, que m’havia posat el primer cop que havia anat a casa seva (finals del74), però no n’hi havia fet gaire cas, perquè també m’havia posat l’’Ege Bamyasi’ de CAN, i aquell m’havia robat el cor. Vaig anar al GILLAN perquè ja anava a tot el que podia, l’Antonio ja tenia cotxe i jo no tenia problemes per tornar a casa. Realment no recordo gran cosa d’aquell bolo en concret, només en tinc flaixos, segurament perquè no en coneixia cap tema. El que no ens imaginàvem era que al cap de 17 anys faríem una gira de GÀRGOLA per tot Espanya amb ell i els PURPLE, i que repetiria al cap de 7 anys amb els LILITH! Ni que ens faríem ‘amiguets’ de gira!!

Quadern de Bitàcola nº 17 - QUEEN, Palau d’Esports de Montjuïc, 20.2.79

 

El concert de QUEEN era tot un esdeveniment ! Malgrat que ja feia temps que no els seguia (només ho vaig fer en els tres primers discos), els volia veure, perquè ja m’havia perdut el concert del 74, just quan havia fet 14 anys, i era impossible que hi pogués anar. Però  si que hi havien anat dos amics meus, el Kike i el Lluís C (el meu noviet d’aleshores), i això que eren un any més petits que jo ! (però eren nens, i tenien més llibertat que les nenes). Recordo que l’endemà el Lluís C. em va explicar tot el concert per telèfon. Quina enveja! Per això volia anar-hi! Segur que tocarien temes dels antics! I així va ser ! Aquella gira estava promocionada com una cosa de llums i so fora del normal. Venien amb quatre o cinc hiper trailers, i es deia que tots eren pels llums! La veritat és que s’ho van currar. Quan vem entrar a l’estadi només es veia una mena de capsa negra gegant en mig de l’escenari, però de cop es va fer fosc, i aquella capsa es va anar obrint i treient mil ratjos de llum cap a totes bandes. I a dins hi eren ells!  Van començar a tope, i van recórrer a temes de tots els seus discos. M’ho vaig passar realment bé quan van tocar coses del ‘Sheer Heart Attack’ i dels dos anteriors, però he de confessar que també se’m van fer una mica pesats en algun tema. I també hi va haver un moment en què ho vaig passar malament. Em vaig posar més ‘cega’ del compte i amb la gentada i la calor em va agafar una ‘pàjara’. Em sentia marejada, i com que estàvem al davant vaig anar a recolzar-me a l’escenari. Recordo que de cop vaig obrir els ulls i vaig veure unes dents que s’obrien i es tancaven per damunt d’una dutxa de ‘capellans’ que em queia a sobre, tenia el Fredy Mercuri cantant-me a un pam de la cara i mirant-me estranyat! (aquella visió m’ha quedat marcada!). Després em vaig recuperar, i tot va anar bé fins al final. Realment, QUEEN van fer un gran show,  i estic contenta d’haver-los vist!

 

Quadern de Bitàcola nº 16 - McLAUGHLIN, CORYELL, de LUCÍA, Palau d’Esports de Montjuïc, 13.2.79

El concert del trio de guitarres que van muntar John McLaughlin, Larry Coryell i Paco de Lucía tampoc me’l podia perdre! No havia vist mai McLaughlin, però m'agradava molt la seva MAHAVISHNU Orchestra, i també teníem discos seus en solitari que ens agradaven molt, i veure’l i escoltar-lo en directe em feia molta il·lusió. També repetir el ‘Paquillo’, com li deia ell durant el bolo, em tornava a flipar. A Coryell no el coneixia, només sabia que era un guitarra de jazz. Al concert van fer dues parts, a la primera van sortir d’un en un tocant coses seves. Tots tres eren virtuosíssims i rapidíssims,  però la màgia del McLaughlin i ‘el alma’ del Paco es menjaven la rapidesa del Larry. A la segona part, van anar fent duets de diàlegs super xulos amb les guitarres, i finalment van acabar com a trio, amb unes versions i solos de cadascú que et feien aixecar de la cadira. Van fer bases de Mahavishnu amb solos del Lucía pel damunt, que eren una preciositat, i temes de flamenco amb els altres solejant per sobre. Va ser molt guapo, i no em vaig avorrir gens, cosa que em temia una mica en un concert acústic només de guitarres. Crec que tothom s’ho va passar bé, i ells tres encara més! Finalment vaig sortir d’allà més enamorada del Paco de Lucía, la seva ‘alma’ em va enganxar més que les altres. Molts temps després vaig llegir una entrevista amb De Lucía on deia que en aquells primers concerts de trio no s'ho havia passat gaire bé, perquè no sabia improvisar; i que va ser Coryell qui li va donar les pistes perquè pogués estar lliure amb la guitarra. Vaig flipar!

Quadern de Bitàcola nº 15 - JIM CAPALDI + SALVADOR, Pavelló Joventut Badalona, 16.12.78

El concert de JIM CAPALDI no me’l volia perdre! M’havia agradat molt la seva banda TRAFFIC (en tenia quatre discos), i em flipava veure’l en directe. Amb el seu nou grup ja no tocava la bateria, anava de frontman amb la guitarra o els teclats. Havia tret el disc ‘The Contender’, d’on la cançó ‘Elixir of Life’ va sonar com un hit al cotxe de l’Antonio durant un temps (sempre ens preparàvem cintes de ‘Varios’ per anar en cotxe, encara en guardo moltes). Perquè l’Ant ja tenia cotxe des de feia un parell de mesos. Al bolo de CAPALDI, però, hi vem anar amb el del Lluís R. El concert va començar amb SALVADOR, un guitarra que havia tocat amb bandes de rock espanyoles, i que aleshores presentava el seu disc  en solitari, ‘Banana’. I que uns anys després formaria el grup heavy BANZAI. No van estar malament. I CAPALDI i la seva banda tampoc em van decebre.  En directe feien una canya funky-rock molt guapa, menys ‘popera’ que al disc, i molt contundent. Ens van molar a tots i vem sortir feliços de l’actuació. Però en arribar al cotxe ens havien petat un vidre i ens havien robat l’abric de pells recent estrenat de la Carme P. (regal avançat que li havia fet sa mare per Nadal), el meu abric de pells (comprat de segona o  quarta mà al Waterlooplein d’Amsterdam en aquell viatge de l’Institut), el ràdio-cassette i ves a saber què més. El fort és que en entrar al Pavelló ens havíem creuat amb uns 'manguis' dels pisos de Martorell, i vem pensar que podien haver estat ells. Quina ràbia i quina tallada de rotllo! 

 

Quadern de Bitàcola nº 14 - CAMEL + MICHAEL CHAPMAN, Pavelló Joventut Badalona, 29.11.78

Aquest sí que va ser un concert per tot el morro. No era fan de cap dels grups, ni tan sols m’agradaven, ni tan sols els coneixia. Bé, a CAMEL sí, per discos d’amics, però no m’havien interessat i no els seguia. Però si que coneixia el cantant i baixista que portaven en aquell moment, el Richard Sinclair, per la seva banda  HATFIELD AND THE NORTH, i sobretot pel seu disc  "The Rotters' Club", que encara ara podria cantar de memòria. Així, per escoltar el Sinclair hi vaig voler anar. Però un cop allà no m’ho vaig passar tan bé com esperava. El MICHAEL CHAPMAN venia sol amb la guitarra, i era com molt folk. I CAMEL també em van avorrir bastant. Eren molt progressius i virtuosos, però no del meu gust, i se’m van fer pesats. Potser dos anys abans m’ho hauria passat una mica millor.

Quadern de Bitàcola nº 13 - BB KING + JORDI SABATES, Palau d’esports Montjuïc, 31.10.78

El concert de BB KING va ser més fàcil d’aconseguir, perquè me’l vaig demanar com a regal d’aniversari (que era al cap de quatre dies), i perquè ma mare ja el coneixia, era un dels importants del blues. I a més, venia amb JORDI SABATÉS, de qui teníem tres discos que a ella també li agradaven molt. No és que a mi m’agradés el blues, no tenia cap disc de BB King ni de  cap ‘blusero’, però era un directe, i com a tal m’interessava; i també, sobretot, pel Sabatés, que m’agradava des d’OM i el ‘Dioptria’. Crec que hi vem anar amb el Jordi T. i el seu Mini verd fosc. (I ara recordo que amb el Jordi també vem anar un dia a veure ‘Aida’ al Liceu (això no sortirà als quaderns), però ens va tocar un lloc de merda des d’on no es veia gran cosa de l’escenari si no ens posàvem drets). Però, tornant al tema, tinc bon record de totes dues actuacions. El Sabatés va tocar bastant de ‘Tot l'enyor de demà’, el seu darrer disc. I el BB King va tocar molt blues, però també temes amb molta canya. I no em vaig avorrir gens!

 

Quadern de Bitàcola nº 12 - AL DI MEOLA, Pavelló Joventut de Badalona, 27.9.78

 Coneixia AL DI MEOLA per un disc que tenia l’Antonio de RETURN TO FOREVER, la banda del CHIC COREA, per això vem comprar l’’Elegant Gypsi’ (77), on hi participava el Paco De Lucía en algun tema. El disc m’agradava, però no és que fos gaire fan del Di Meola en concret, només que ja anava a tots els concerts que podia, m’agradessin molt o no, perquè un directe és un directe, i segur que el Di Meola portaria una bona banda. La veritat és que no recordo gran cosa de l’actuació, ni amb qui hi vaig anar de la penya de Martorell, a part de l’Ant. Venia a presentar el seu disc ‘Casino’, i portava un gran grup, això sí. El concert va ser com de flamenco-jazz-rock, per dir alguna cosa, que era el que ell feia. I m’ho vaig passar bé, perquè estava ben habituada a escoltar jazz-rock, i flipava en com tocava aquella gent, sobretot el baixista, a qui no coneixia. Baixistes i bateristes sempre és el que més em crida l’atenció dels directes.