El tercer gran bolo de la meva vida va ser el de CAN i AMON DÜÜL II, un concert importantíssim per a mi, ja que CAN era (és i serà) la meva banda preferida. He de dir que no hi havia gaires concerts en aquella època, i entre els diners de l’entrada i l’haver de suplicar als pares que em deixessin passar la nit fora de casa, només els demanava el just i necessari per ‘viure’. I CAN ho era! Recordo anar a aquell concert amb una il·lusió suprema. La cosa va ser una mica rara, perquè la gira europea era presentada amb AMON DÜÜL II com a cap de cartell, però aquí, no sé perquè, va ser al revés. Això aleshores jo no ho sabia, per a mí era normal que CAN fossin cap de cartell, ja que m’agradaven més. L’estrany va ser que van sortir els AMON DÜÜL II amb molta mala llet, gastant un volum exagerat que ressonava per tot el pavelló, tant que em xiulaven les orelles i ho veía tot fosc! en tinc un record super heavy. Però després va actuar CAN, amb un volum normal, potser una mica fluix, però per sort s’escoltava millor. Estàvem a baix, a primeres files, però al cap d’una estona vem anar a seure a les grades de darrera de l’escenari, perquè l’Antonio volia veure bé Jaki Liebezeit, el bateria. Allà estàvem molt a prop d’ells i molava molt! Com sempre, ho vem gravar al Phillips portàtil. En aquella gira CAN presentava el ‘Saw Delight’ (que ma mare m’havia regalat pel meu 17è aniversari), i portaven Rosco Gee al baix, a qui coneixia de TRAFFIC, i el percusionista Rebop Kwaku Baah, mentre que el Czukay s’encarregava de fer sons amb les ràdios i altres aparells. Hauria preferit poder veure’ls en format original, però el fet que vinguessin ja ho era tot! M’ho vaig passar esplèndidament bé! Va ser màgic! Si ja n’estava enamorada, a partir d’allà encara em van enganxar més! Quan tornàvem cap a Barcelona, vem coincidir per la carretera amb el Cadillac rosa dels AMON DÜÜL, i durant molt tros vem anar-hi paral·lels amb la furgoneta del Jaume, que era plena de penya cridant i parlant amb els alemanys fins que els vials ens van separar. La meva amiga Pili i jo vem baixar a Barna, perquè ens quedàvem a dormir a casa seva. I l’endemà al matí vem pujar a Zona Universitària per fer autoestop cap a Piera, i ens va parar una cabina de tràiler sense remolc acabada de sortir de fàbrica, super moderna, com la cabina d’un avió. Quan li vem dir al paio que veníem d’un concert, va treure una mena de cartutx, que no havíem vist mai, i va posar BEATLES durant tot el viatge.
