Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 139

El cent trenta novè concert de GÀRGOLA va ser el 23 de setembre de 1996 dins del Festival BAM de Barcelona. Vem tocar a l’escenari Interrock 1 de la Plataforma del Moll de la Fusta, i vem compartir cartell amb CHOCOCRISPIS, LAGONY, QUONIAMS, LULU BLIND i altres grups. La veritat és que després de la super gira allò ens va sonar a cul. Ens havíem ben acostumat a escoltar-nos perfectament i amb un so fantàstic dins de l’escenari, i tornar al Moll de la Fusta va ser com tornar a baixar als inferns coneguts. Qui més es va molestar van ser els nostres roadies, Albert i Udri, que ens havien pogut escoltar tal com calia. Però els petits escenaris i el patiment pel so era l’habitual entre les bandes com la nostra. A part del so, nosaltres vem tocar de collons, veníem ben entrenats, i vem fer un bon bolo. A sota, full de programació del BAM’96 i un article sobre la gira amb DEEP PURPLE (d’algú que ens va entrevistar i ara no recordo).

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 138

El cent trenta vuitè concert de GÀRGOLA va ser el 11 de setembre de 1996 al pub AMordiscos de Vigo. Aquell va ser un bolo que havíem buscat per aprofitar que estàvem a Galícia. Acabada la gira amb DEEP PURPLE estàvem eufòrics! Després dels concerts i festa d’acomiadament, vem sortir de birres per A Coruña. I després vem anar a parar a la pensió més cutre de la ciutat. No sé si l’hostal la Liebre de Salamanca (del que havíem fugit per potes) podia ser pitjor. Era un hostal vell i rònec, que feia una pudor espantosa de cuina bruta, que pujava pel celobert que donava a les habitacions. Aquestes, a més, tenien una finestreta enlairada damunt del llit que donava a l’habitació del costat, sense vidre, només una cortineta, per on senties els roncs del veí. I la roba de llit també feia molt fàstic! Tampoc cap de les portes tancava bé. I el pitjor, a l’habitació del Jose la Bèstia, la seva porta tenia un esvoranc al mig per on el veies dormir, hahaha.. Pitjor impossible! Al matí vem sortir corrents d’allà dins i vem anar directament a Vigo, on ens vem fotre la gran paella per celebrar que tota la gira havia anat molt bé. I després ja vem tirar cap a l’A Mordiskos per fer la prova de so. Quan vem entrar vem flipar, perquè allà no hi havia cap escenari. Però abans que poguéssim dir res, el tio va insistir molt que pugéssim a la cabina a mirar els discos. Així és que ens vem enfilar per aquella escala de cargol, bastant sorpresos, la veritat, i en arribar a dalt ens trobem sobre la taula uns ratllots de pam i mig per a tots! És clar, estàvem al centre neuràlgic de la farla, hehe.. Ven 'posats', vem tornar a baix, on el tio va prémer un botó i del sostre va descendir un preciós escenari hidràulic de fusta, on vem muntar i vem fer la prova de so, que va sonar molt bé. Aquella gent tenia molta pasta, perquè el bar no és que se’ls omplís. També era un dimecres nit i la gent no surt tant, potser el cap de setmana ho petaven. Després, crec que ens vem posar fins el cul, i després vem tirar cap a casa, ja no vem voler dormir allà, anàvem ven servits pel viatge de 18 hores que ens esperava! (ja he dit que aquella furgoneta anava com a molt a 90 per hora en baixada!). A sota, fotos de la paella a Vigo i del pub AMordiscos.

L'Udri i l'Albert (roadies) incordiant l'Ignorant (tècnic)

Toni Ignorant (tècnic de so)

La Crew GÀRGOLA al complert

L'Udri, l'Ignorant i l'Albert 

L'Ignorant i l'Udri parlant amb el paio d'AMordiscos

Tota la crew a la façana de l'AMordiscos (Vigo)

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 137

El cent trenta setè concert de GÀRGOLA va ser el 10 de setembre de 1996 al Coliseum d’A Coruña, i ja com a cinquè i darrer bolo de la gira amb DEEP PURPLE per tot el país. Com que després de Salamanca teníem un dia lliure, vem aprofitar per anar a veure ‘el Gallego’, tècnic de so de LA FURA DELS BAUS i també de KRAB (el grup paral·lel de l’Antonio), qui ens havia sonoritzat al telonatge de SUPERSUCKERS. Ell vivia en un poblet de Lugo, ara no recordo el nom, però a prop del riu Sil, on vem fer un pícnic per dinar i vem passar-hi la tarda. A la nit vem sopar en un pazo, que era de particulars, i ens van oferir el que tenien, peix de riu, verdures i pomes que van collir per a nosaltres. Després els GÀRGOLA vem anar a descansar en un hotel que ens havia reservat ‘el Gallego’, i la nostra crew se’n van anar a buscar un bar obert (van haver de fer més de quaranta quilòmetres per trobar-ne un! Hehe..), i van arribar a les tantes. I l’endemà al matí vem tirar cap A Coruña. El Coliseum és enorme, amb una capacitat d’onze mil persones, feia una impressió poderosa. Tot era tan gegantí, que quan vem arribar ens van dir que ens donaven el camerí de DEEP PURPLE, perquè resulta que ells sempre el volien entapissat de lila, i aquell era tan gran que no deurien tenir prou moqueta (hehe..). La qüestió és que nosaltres estàvem com uns reis en aquella gran sala amb càtering, sofàs, i totes les comoditats. Abans d’entrar, però, ens havíem trobat un tio de Capellades que havia anat expressament al concert i ja feia cua a la porta, així que vem quedar amb ell per a després del concert. Com cada dia, tot va sortir rodó, la prova de so, el tracte amb l’organització i, sobretot, amb els PURPLE, amb qui ens abraçàvem cada cop que ens trobàvem pels passadissos. El concert, potser per ser l’últim, ens va sortir espectacular, la penya va flipar molt, i feia goig veure aquella alçada de pisos amb gent cridant i aplaudint. Com a cada concert, quan trepitjàvem l’escenari hi havia una cridòria espatarrant. El primer dia a Madrid em vaig cagar creient que es pensaven que érem DEEP PURPLE; però no, els heavies són molt agraïts amb les bandes, i a cada bolo ens van acollir amb aplaudiments. Però al Coliseum va ser bestial, potser perquè era en un lloc tancat, on les onze mil veus van ressonar estrepitoses quan vem trepitjar l’escenari, i també quan el vem deixar. El Vicius recorda que vem estar molta estona signant autògrafs, als discos, a les samarretes, a les entrades... No hi estàvem acostumats, com a molt cinc o sis a cada bolo, i vem quedar al·lucinats de com els havíem agradat a aquella gent que no ens coneixia. Va ser un final de gira fantàstic! I després del concert de DEEP PURPLE, la festa que vem muntar amb ells als camerins, on Roger Glober ens va felicitar molt per la nostra música (cada dia ens ho deia). Acomiadaments i fotos amb tots, abraçades i birres amb el seu equip, festa amb els fans que havien pogut entrar (com el noi de Capellades), perquè les ‘llegendes’ els signessin els discs o l’entrada. Ah! I una tocada de cresta a darrera hora quan la nostra Bèstia els va robar una ampolla de Bourbon i algú del seu equip el va enxampar, hahaha.. Els va dir que la va volia pel viatge (quin paio!). A sota, fotos amb PURPLE i algun full de premsa.

Bet i Vicius al Coliseum d'A Coruña abans del concert (Foto by Jordi García, 96)

Antonio, Vicius, Steve Morse, Bet, i al darrera el noi de Capellades

Antonio, Roger Glober i Bet Gàrgola

Jordi García, Ian Gillan, Bet Gàrgola, Josep 'Bèstia' Martínez (tècnic)

GÀRGOLA amb Roger Glober, Ian Paice i els roadies Albert i Udri 

a la Revista METAL HAMMER nº 109

Vicius, Udri i Bet conversant amb Roger Glober

GÀRGOLA conversant amb Roger Glober. Al Darrera, Anton Ignorant

Vicius, Steve Morse i Bet Gàrgola

Steve Morse i Vicius (GÀRGOLA) amb unes fans

Bet Gàrgola amb el Road Manager de DEEP PURPLE

Bet Gàrgola amb el Road Manager de DEEP PURPLE

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 136

El cent trenta sisè concert de GÀRGOLA va ser el 8 de setembre de 1996 al Pabellón la Sindical de Salamanca, i com a quart bolo amb DEEP PURPLE. La nit anterior havíem tocat a Granada, i només havíem tingut quatre hores per descansar. A més, anàvem estressats perquè el Jose s’havia adormit i ens havia deixat tancats en un pis. Portàvem més d’una hora de retard i anàvem amb la directa posada. Quan vem arribar a Salamanca, no sabíem on havíem d’anar, només ens havien dit que era un camp de futbol, i per això vem començar a preguntar a la gent del carrer. Però ningú no ens feia cas. No vem saber si eren les nostres pintes o el fet que portéssim la matrícula de Barcelona, però tothom es va comportar estúpidament amb nosaltres. Fins que vem trobar uns estudiants catalans que ens van guiar fins al lloc amb la condició que no els parléssim en català, perquè allà no érem ben rebuts (!!). Realment tocàvem en un camp de futbol que era dins d’un gran recinte esportiu, i els camerins eren barracons d’obra. La prova de so va anar molt bé, com sempre, el Tom i L’Ignorant ens feien sonar de collons cada nit, la gent del públic ens deien que sonàvem com PURPLE (segur que no, però sonava molt bé), o sigui que millor impossible. Aquella tarda-vespre es va posar a ploure i es va mullar una mica l’escenari, que com cada dia estava entapissat de color lila (igual que el seu camerí). Aleshores, per donar temps que s’assequés, ens van regalar 15 minuts més d’actuació! Ho vem tornar a passar genial! Aquell dia, l’Ignorant ens va gravar l’audio del concert (que es pot escoltar aquí: https://bestiar.org/gargola-antologia-1988-1996/ ). I com cada nit, després del bolo anàvem a veure els PURPLE a primera fila i després ens acomiadàvem fins a l’endemà. A Salamanca i voltants no teníem cap conegut que ens pogués allotjar aquella nit, ja que l’endemà teníem dia lliure. Per això jo havia buscat un lloc ben barat per passar la nit. Però quan vem arribar a l’Hostal La Liebre, a la una o les dues de la nit, ens vem cagar. Allò era una mena de lloc de pel·lícula de por. Una mena de ‘barraques’ antigues enmig del no-res, amb una mala pinta bestial. Vem pensar que si entràvem allà l’endemà no tindríem instruments ni furgoneta ni res. Així és que vem prémer el gas i vem conduir fins a trobar un lloc per dormir, que ens va costar una pasta fora del pressupost. Sort en teníem de l’Udri i l’Albert i la seva parada de discos, k7 i samarretes de GÀRGOLA. Fotos by Udri (llàstima que en aquelles èpoques no s’acostumaven a fer fotos, per sort l’Udri portava la seva mini camèra, i el Jordi de DR MUSIC també ens en va fer, però es van perdre les més guapes).

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 135

El cent trenta cinquè concert de GÀRGOLA va ser el 7 de setembre de 1996 al recinte de la Fira de Mostres d’IFAGRA, a Granada, i com a tercer bolo de la gira amb DEEP PURPLE. Va ser just l’endemà del de Vila-real, amb el qual, després del concert vem haver de tirar cap a Granada sense poder dormir, ja que l’endemà al migdia provàvem so. Per sort, sóc noctàmbula, i també l’Udri, que portava la furgoneta. Vem estar tota la nit animant-nos l’un a l’altre mentre els altres cinc dormien com podien enmig de tots els trastos. A primera hora del matí, vem arribar al recinte on tocàvem. Després de descarregar, tothom va voler anar a fer una birra per l’Albaicin (el barri més antic de Granada), menys el Vicius i jo, que estàvem fets pols i ens vem tirar per uns sofàs que vem trobar per dormir una estona. La prova de so va tornar a ser fantàstica. Teníem uns escenaris tan grans a tot arreu! Tot sortia perfecte, i GÀRGOLA vem tornar a fer un gran concert que va molar a la gent. I com cada dia, vem anar a veure els PURPLE des de primera fila, i després vem conversar amb ells una estona. Sempre eren molt amables. Aquella nit dormíem a casa d’una noia a qui no coneixíem, la filla d’una amiga d’un amic. Tenia un pis enorme al mig de Granada, i ens hi va encabir a tots, per ella marxar a dormir en una altra casa. Per suposat li vem passar dues invitacions. A nosaltres ens va fer pal deixar la furgoneta carregada d’instruments allà al mig, i el Jose ‘la Bèstia’ es va oferir per dormir-hi. Així que ens va tancar en aquell pis i es va endur la clau per si havia de pujar la lavabo. Ell ens havia de despertar a les cinc del matí per tirar cap a Salamanca. Però es va adormir! Per sort, algú de nosaltres es va despertar abans de les sis i ens va avisar. Ja anàvem tard! I el Jose no donava senyals de vida! Aleshores vem descobrir que des del balcó veiem la furgoneta aparcada, i ens vem posar a cridar-lo. Però res! Vem estar com mitja hora cridant (i patint pels veïns), pel carrer no passava ningú, i ja estàvem a punt de saltar pel balcó (era un segon pis) quan vem veure una dona que venia. De seguida li vem demanar auxili, i ella, molt amable, va anar a trucar a la furgoneta fins que la Bèstia es va despertar! Quin estrès! Havíem de marxar pitant, al migdia teníem la prova de so de Salamanca, i aquella furgo no passava dels noranta en baixada! Hahaha.. Fotos dels preparatius i la prova de so, i de l'escenari d'IFAGRA. Retall de premsa del diari Ideal de Granada.

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 134

El cent trenta quatrè concert de GÀRGOLA va ser el 6 de setembre de 1996 al Camp de Futbol El Madrigal de Vila-real. Era el segon concert de la gira amb DEEP PURPLE. L’endemà de Móstoles,  vem dinar amb la penya de Madrid que ens havia acollit a dormir, i després ja vem tirar cap a Vila-real, on teníem el concert el dia següent. De fet, però, no vem anar-hi directament, ja que dormíem a Vinaròs, on la gent que portava els dos pubs, l’Agus del Set (Metal) i el Fede de l’Últim (Punk) ens van acollir a casa seva. En altres concerts ja he explicat que quan anàvem a tocar al Set sortíem arrossegats, hehe.. imagina aquell dia, amb la celebració de la gira.. tothom estava eufòric! El pitjor és com vem acabar.. els tres GÀRGOLA no ens podíem queixar, vem anar a casa dels metaleros i vem dormir bé. Però els quatre de la nostra crew, molt més troneres, es van quedar fins al final i van anar a parar a casa del Fede, la cosa més punk que es podien trobar.. un pis caòtic amb algun matalàs i res més. L’endemà ens deien que havien arrancat les cortines per poder-se tapar a la nit.. hahaha.. Al matí vem marxar tots cap a  Vila-real, ja que teníem invites per a ells dos, i tot va continuar anat super bé, la prova de so, el tracte amb els PURPLE i l’organització.. Al migdia, durant la prova de so ens vem posar a tocar l’Schizoid Man de KING CRIMSON, i de cop va començar a sortir penya de tot arreu (currantes, tècnics, organització...) per venir-nos a veure, hahaha... vem flipar! Va ser un altre dia fantàstic, estàvem ‘on fire’ i ho vem tornar a donar tot a l’escenari. Potser va ser el millor dia, ja que teníem dos  coneguts que ens podien veure, l’Agus i el Fede! Però la gran sorpresa va ser sentir el crit de ‘GÀRGOLAAA’ típic de Teixi enmig del concert. No en teníem ni idea, però es veu que la nostra Mighty Maite, el Teixi (cantant d’ESKELA, PULSE OF DOWN, etc.) i el Troll (baixista d’UFALS) van venir a  veure’ns des d’Igualada! Va ser genial saber que eren allà! I després del descans del subidon, vem anar a veure PURPLE, de qui no em volia perdre el bis, ja que era Highway Star. I com el primer dia, van tornar a agrair-nos la nostra actuació! Com anècdota, el Vicius m’ha recordat que l’IAN GILLAN tenia una dona que cada dia l’esperava a l’escenari després del xou per posar-li una bata, d’aquelles de boxejador, per baixar al camerí. Era la mateixa dona que cada dia li planxava aquella roba cutre que portava en aquesta gira, una samarreta negra i un pantaló curt desmanegat (hahaha..). També recordo que en algun concert vem veure com el LORD li arreglava el cabell abans de sortir. En aquesta gira, el GILLAN era molt tímid, i gairebé sempre es tancava al camerí (molt diferent de la que faríem amb ells el 2003).

  

    

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 133

El cent trenta tresè concert de GÀRGOLA va ser el 4 de setembre de 1996 a la plaça de Toros de Móstoles (Madrid), i com a primer concert de la gira amb DEEP PURPLE. El Jordi Garcia de DR MUSIC ens havia proposat aquesta gira en un moment en què ja ni recordàvem els PURPLE (feia temps que no escoltàvem res nou, des del ‘Perfect Strange’ (84) que s’havia comprat el Vicius en el seu moment), una proposta que va arribar després de mig any d’haver-los deixat el nostre disc, o sigui que la sorpresa va ser bestial! Per suposat ens va fer una il·lusió immensa! I vem estar eternament agraïts al Jordi i a DR MUSIC per aquesta oportunitat.

Per a la gira, vem fer una bona crew amb músics amics, el Toni IGNORANT de tècnic de so, la Bèstia/@Josep de tècnic d’escenari, i l’Udri i l’Albertito de xofer i merchandising. Un viatge boig i divertidíssim d’onze dies per tot Espanya! El primer dia, quan vem arribar a la plaça de toros de Móstoles ja vem flipar, allò van ser paraules majors, la prova dels PURPLE sonava de collons, i nosaltres, després del bolo de Bikini, teníem mono d’aquell so.  Quan ens va tocar provar, l’Ignorant es va trobar una enorme taula amb un munt de canals a la seva disposició. Els PURPLE no ens escatimaven res i ens donaven molt més del que necessitàvem. Abans de començar ja ens estaven tractant rebé! Però no tot podia ser bo. Resulta que la taula de dins l’escenari també era una programable de rigorosa actualitat, que la Bèstia desconeixia totalment. Glups!! Ràpidament vem anar a explicar-ho al Jordi de DR MUSIC, i ell ens va aconseguir el tècnic de DEEP PURPLE, que va acceptar a canvi de les 150.000 ptes, per despeses de gira que teníem (malgrat que ell segur que cobrava deu cops aquella xifra, però es va enrotllar molt bé). La prova ja va ser apoteòsica. Teníem 10.000 W només per a l’escenari! Quan l’Antonio tocava el bombo rebotava el terra! Va haver de demanar que li afluixessin, i el Tom, el tècnic, és va disculpar dient que el GILLAN era mig sord, hehe.. Contentíssims amb la prova, vem anar al camerino. L’Ignorant, habituat a les gires, ens va alliçonar de com ens havíem de comportar, i ho vem aprendre bé. I va arribar l’hora del concert. Per a nosaltres era una gran responsabilitat, la plaça de toros era plena de gom a gom i no volíem decebre’ls. I no ho vem fer! Al moment de sortir, les cames em tremolaven, pensava que la gent ho veuria des de baix. Però en fer la primera nota, amb aquell so tan poderós, tot es va posar a lloc, i vem donar el millor de nosaltres. I la gent (que no ens coneixia de res) ho va agrair a cada tema, i van estar atents al nostre bolo en tot moment. Vem acabar contents i pletòrics, tot havia anat rebé! I just ho estàvem comentant al camerí, quan van trucar a la porta, i el Vicius ens diu que hi ha uns homes grans (hehe..), i aleshores apareix el JOHN LORD, amb una pinta molt diferent de la que tenia amb la seva grenya fosca (duia el cabell curt i blanc). Era tan alt, elegant i guapo que a la primera impressió em va semblar que era el Sean Connery (hahaha...), és cert!! Però de seguida vaig reaccionar i el vaig reconèixer. Quin subidon! I darrera seu entraven l’IAN PAICE i l’IAN GILLAN per agrair-nos l’escalfament del públic. Va ser una sorpresa tan bèstia, tan increïble! Vaig trobar que era d’una educació extrema, digna d’uns lords com ells.. hehe.. En aquell moment ja vem fer una ‘amistat’ molt maca, que va durar tota la gira. I després el Jordi de DR MUSIC ens va dir que el GLOBER i ell ens havien estat mirant des de la banda (i es veu que ho van fer cada dia!!). La cosa no podia començar més bé!! No teníem ni un duro, fèiem benzina i menjàvem amb els diners que treien l’Udri i l’Albert amb el merchandising, i dormíem a casa de col·legues (quan en teníem), però no ho podíem passar millor!!  Va ser un tour fantàstic!! Aquell dia a Madrid, els GÀRGOLA vem dormir a casa del Rafa de PSILICON FLESH, l’Ignorant, l’Udri i l’Albert, a casa del Lechugo (el xofer de Psilicon Flesh), i la Bèstia a casa d’uns amics seus. Però abans, vem sortir de birres per Madrid amb tota aquesta penya. A sota, entrada del concert de Móstoles, el passe de músic i la crònica que en van fer al País (5/set/96). A  més, fotos de la nostra ‘crew’, i nosaltres al camerí abans del bolo.

 

Anton Ignorant, tècnic de so de GÀRGOLA, gira amb DEEP PURPLE'96

Tom, tècnic so d'escenari    

Josep Martínez, roadie, muntant les pancartes

Albert, Udri (roadies) i Lechugo parlant amb John Lord

Jordi Garcia de DR MUSIC

GÀRGOLA al camerí de la plaça de toros de Móstoles