Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 18

El divuitè concert de GÀRGOLA va ser el 9 de setembre a la sala GAS-GAS de Tortosa, tocàvem sols, amb un caixet de 20.000 ptes, i va ser apoteòsic! Aquell mateix dia hi havia un festival de rock a l’altra punta de Tortosa, amb BARON ROJO com a cap de cartell. Les nostres expectatives eren minses, ja que ningú no ens coneixia, només comptàvem en què érem lluny del festival. En arribar per muntar i provar so, el tio del local ja es va treure un gramet de farla i el va dividir en quatre ratllots enormes! Aquell paio estava boig! Li vaig dir que jo m’aniria fotent la meva part al llarg de la nit, però ell va dir que tot o res! I ja ens veus a tots tres enfarlopats fins les tranques dues o tres hores abans de començar el concert. Després de provar so, no sabíem on fotre’ns! Per sort hi havia una màquina de joc d’aquelles de bar i matàvem el temps allà. Però l’espera per tocar se’ns feia infinita, i mitja hora abans de mitjanit li vem dir que començàvem el bolo, malgrat que no hi havia gaire gent. Vem començar, doncs, amb un subidon suprem i una canya bestial. De mica en mica el local s’anava omplint, i nosaltres cada cop estàvem més espitosos. El concert d’una hora va durar 50 minuts o menys, i quan vem acabar, amb la sala ja plena, no ens van deixar plegar. Cada cop arribava més penya, i ens demanaven bisos sense parar; i nosaltres, com que encara estàvem on fire , vem anar tocant fins que ja havíem tornat a fer tot el repertori, hahaha.. Aleshores, de cop van entrar una munió de heavies xops de dalt a baix. Resulta que hi havia hagut diluvi universal i que s’havia suspès el festival amb BARON ROJO, i que algú havia dit que al GAS-GAS hi havia un grup metal. A partir d’aquell moment no van parar d’entrar heavies, i gairebé ens van exigir que tornéssim a tocar. I com que anàvem ben servits, vem fer tot el repertori dos cops més, perquè no parava d’arribar més i més penya.  Tot els heavies de la comarca devien haver anat cap allà! Fins que els vem suplicar que ens deixessin en pau, perquè ja no podíem més.  Aquell dia també van venir amics a veure’ns, el Berna i la Pili (que va fer les fotos), i la Sunsi i el Fantito (guitarra de VATS).