Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 145

El cent quarantè-cinquè concert de GÀRGOLA finalment va ser el 13 de setembre de 1997 al Camp de Futbol de Piera, i en una altra gran festival, aquest cop en homenatge a Jose Rojas, bateria i després guitarra d’SPATEK, qui també ens havia deixat feia poc. Una festa on hi havia tots els grups de Piera, SPATEK, GÀRGOLA, MISERIA Y KOMPAÑÍA, KONTAINER, LADY MANUELA, D-KAMPO, MISTING BAND i FERRAN MARTIN, i moltes més ofertes. En aquell concert vem tornar a convidar el Kike de Castro al saxo per fer les versions del ‘Red’ de KING CRIMSON, per engegar el bolo, i el ‘21st Century Schizoid Man’ per acabar, i també ‘Digging The Grave’ de FAITH NO MORE  pel mig del repertori de GÀRGOLA. Ens va sorprendre molt com tot aquell públic punk i metal van flipar amb aquestes versions, ja que després del concert van ser molts els que ens van comentar que els havien agradat molt els temes amb saxo. Nosaltres també ho vem passar molt bé. Però malauradament, aquell seria el darrer concert de GÀRGOLA. Després de vuit anys de picar pedra sense parar, deixar-nos la pell, la pasta i la salut, finalment el shit business de la música ens va cremar del tot. Teníem molta il·lusió per aquell nou repertori que estava sortint, i vem lluitar uns mesos més pel grup, però el futur ruïnós que ens esperava ens va treure les ganes de continuar. I fi d’un altre capítol de la nostra vida!

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! NO-Concert nº 145

El cent quarantè-cinquè concert de GÀRGOLA havia de ser el 12 de juliol de 1997 al Dr. Music Festival d’Escalarre. Hi havíem entrat a darrera hora i com a suplents d’una banda americana que havia caigut del cartell. Però durant tot aquell any 97 jo havia estat molt dèbil de salut. Els nervis acumulats pels deutes del disc, de la promoció i de les gires em feien un mal viure nefast. A més, no sortien concerts amb un caixet decent, i jo no tenia força per moure’m com abans. A part, també ens havíem entregat molt amb el nou repertori que estàvem traient al local. Això va fer que no ens moguéssim gaire. Però l’oferta del Jordi Garcia de Dr. Music era totalment irrenunciable, i per suposat la vem acceptar. El pitjor va ser que uns dies abans del festival la meva salut va petar del tot i vaig haver d’ingressar d'urgència a l’hospital. Em feia tanta ràbia perdre’m aquella ocasió, que vaig demanar als metges que m’hi deixessin anar, just per fer el concert i tornar, però s’hi van negar en rodó. Allà va començar la decadència de GÀRGOLA. A mi em va costar recuperar-me, i tota la gestió de management va quedar aturada. Durant tot aquell estiu no vem fer res, ens vem tancar al local amb els nous temes, ja molt diferents i que derivaven cap a un estil encara més personal, que havia començat amb ‘Clamping Minds’, tret per al disc ‘SOMETHINGS BURNING’. El fet de no poder fer pasta amb els concerts per poder anar pagant deutes, i tot plegat ens va anar enfonsant de mica en mica. I es pot dir que tot allò va acabar amb GÀRGOLA. Però no sense abans haver fet el que seria el nostre darrer concert (aleshores no ho sabíem encara).

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 144

El cent quarantè-quatrè concert de GÀRGOLA va ser el 19 d’abril de 1997 a l’Ateneu de Martorell, en una gran festa homenatge al Jimmy Hendrix del Baix Llobregat, Santi Rueda (NAPALM, BRUTAL TRIP, THE WEST ANOIA RIDERS, NANCY MORALES AND THE OLD ANOIA ROCKERS, LATEX LOVER, NII, etc.), estimat amic que ens havia deixat feia poc. Una festa on també es van recordar tots els amics que havien anat marxant (tots massa joves), i per on van circular tots els grups de Martorell d’aquell moment, AMOR AUTISTA, B.B. BOX Y LA RUINA, GÀRGOLA, NANCY ANOIA RIDERS, MALSOÑANDO, PÒTULS MÍSTICS, LATEX LOVER, SISTER MIDNIGHT i COSMÈTICS. En aquella època, GÀRGOLA portàvem Kike de Castro, un saxo invitat en tres versions que havíem incorporat al repertori (deixant enrere les aclamades ‘War Inside My Head’ de ST i ‘Enter Sadman’ de METALLICA). Les noves versions van ser el ‘Red’ i ‘21st Century Schizoid Man’ de KING CRIMSON, per obrir i tancar el concert respectivament; i ‘Digging The Grave’ de FAITH NO MORE. Ho vem passar molt bé, feia temps que gaudíem dels bolos, i aquestes noves versions eren 'droga dura'.

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 143

El cent quarantè-tresè concert de GÀRGOLA va ser el 22 de març de 1997 a la sala La Llanterna de Móra d’Ebre, amb un caixet de 30.000 ptes., i compartint cartell amb GREW CREW. Aquell va ser un altre dels bolos bojos per terres de l’Ebre, perquè no recordo res de res. Anar a tocar per aquella zona era perillós! Hahaha.. Foto by Udri

GÀRGOLA (Vicius, Bet i Antonio)

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 142

El cent quarantè-dosè concert de GÀRGOLA va ser el 22 de febrer de 1997 al CCClub. Feia anys que no anotava els concerts al CCClub, però aquest va ser una macro festa de tres dies amb moltes bandes tocant. Resulta que un amic d’Igualada havia guanyat una pasta gansa amb la quiniela de futbol i va voler celebrar una festa a tot trap a casa nostra. Tres dies de menjar i beure sense parar, i de tot per a tothom! Va ser bestial! I a la nit, cada dia hi havia concerts, no puc recordar els grups que van tocar en aquelles tres nits, perquè no ho vaig apuntar.. massa passats de voltes tots plegats! Només recordo els ESKELA, que eren els amics del premiat, i que ens van ajudar amb una festa que va reunir tot el millor, o pitjor, del punk i metal d’Igualada. Només dir que la festa va acabar diumenge nit amb l’últim sopar i la sobredosi de carn que va patir un dels amics, que va sortir de casa de color fúcsia fosforescent i va haver d’ingressar a l’hospital; a més d’espatllat-se el meu ampli de baix i el super congelador, que van patir tres dies de tralla sense parar. A sota, una ressenya al METAL HAMMER Nº 109, de desembre del 96.

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 141

El cent quaranta-unè concert de GÀRGOLA va ser el 30 d’octubre de 1996 a la sala-discoteca KU Manises de València, i com a segon concert de la gira de BLIND GUARDIAN. Malgrat haver tornat a convocar la crew per aquesta gireta, no vem tenir tantes despeses, perquè podíem tornar a casa per dormir. La llàstima és que només ens van convocar per aquestes dues ciutats (les altres tres posaven el seu grup teloner). Però ho vem tornar a passar molt divertit tots junts! El concert va anar estupend i ho vem petar a l’escenari, perquè sonava millor que el Zeleste. I després, des del camerí, vem tornar a sentir la gent cantant BLIND GUARDIAN a tot pulmó. Allà també n’eren molt fans. Però tampoc aquell dia vem fer res per conèixer els germànics, no sé què ‘gastàvem’, però ho tinc tot tèrbol al cervell, hahaha.. ni tan sols vem fer fotos del viatge! A sota, el passe de músic i la disco KU Manises.

Discoteca-Sala KU Manises, València

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 140

El cent quarantè concert de GÀRGOLA va ser el 29 d’octubre de 1996 a la nova Zeleste de Barcelona, i com a primer concert de la gira amb BLIND GUARDIAN. En acabar la gira de DEEP PURPLE, DR Music ens va donar una altra gran oportunitat amb els telonatges de la banda germànica de heavy-speed-metal BLIND GUARDIAN, i ràpidament vem tornar a muntar la nostra crew amb el Toni Ignorant i Jose ‘la Bèstia’ (so), i l’Albert i l’Udri (roadies). He de dir que cap de nosaltres no teníem ni idea de qui eren, ni tan sols ens sonava el nom, però igualment ens va fer molta il·lusió poder tornar als grans escenaris. És clar que Zeleste no és un gran escenari i que el seu so no acostuma a ser bo, però teníem una sala plena de gom a gom (crec que no l’havia vista mai tan a petar), i és que BLIND GUARDIAN era una banda molt coneguda i estimada pel públic heavy (feia tan sols mig any ja havien actuat a Barcelona). Aquell dia ho vem descobrir! La qüestió és que a nosaltres el heavy tan clàssic de guitarres i veus tipus himnes no ens feia el pes (excepte JUDAS PRIEST, clar..), i durant la seva prova de so no ens van enganxar gens. Potser per aquesta causa, o potser perquè anàvem massa col·locats, la qüestió és que no vem fer res per sociabilitzar-hi (molt estrany en nosaltres..), i ells tampoc no van fer cap pas (amb el que es van perdre la nostra maria extra-lisèrgica, hehe..). El nostre concert va anar molt bé, perquè feia temps que estàvem on fire, i ens vem divertir molt, i el públic també s’ho va passar bé (malgrat que no sé si ens van entendre gaire aquells heavies-clàssics. Els fans de DEEP PURPLE tenien les orelles més obertes cap als 70s (que a nosaltres ens havien influenciat molt). I quan va ser l’hora de BLIND GUARDIAN, la sala va tremolar. Tothom n’era super fan i el públic no va parar de cantar tots els seus temes. Des del camerí flipàvem, no enteníem que no haguéssim sentit a parlar mai d’aquell grup tan conegut! Hahaha.. A sota, un fly del concert i el passe de músic.