Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 136

El cent trenta sisè concert de GÀRGOLA va ser el 8 de setembre de 1996 al Pabellón la Sindical de Salamanca, i com a quart bolo amb DEEP PURPLE. La nit anterior havíem tocat a Granada, i només havíem tingut quatre hores per descansar. A més, anàvem estressats perquè el Jose s’havia adormit i ens havia deixat tancats en un pis. Portàvem més d’una hora de retard i anàvem amb la directa posada. Quan vem arribar a Salamanca, no sabíem on havíem d’anar, només ens havien dit que era un camp de futbol, i per això vem començar a preguntar a la gent del carrer. Però ningú no ens feia cas. No vem saber si eren les nostres pintes o el fet que portéssim la matrícula de Barcelona, però tothom es va comportar estúpidament amb nosaltres. Fins que vem trobar uns estudiants catalans que ens van guiar fins al lloc amb la condició que no els parléssim en català, perquè allà no érem ben rebuts (!!). Realment tocàvem en un camp de futbol que era dins d’un gran recinte esportiu, i els camerins eren barracons d’obra. La prova de so va anar molt bé, com sempre, el Tom i L’Ignorant ens feien sonar de collons cada nit, la gent del públic ens deien que sonàvem com PURPLE (segur que no, però sonava molt bé), o sigui que millor impossible. Aquella tarda-vespre es va posar a ploure i es va mullar una mica l’escenari, que com cada dia estava entapissat de color lila (igual que el seu camerí). Aleshores, per donar temps que s’assequés, ens van regalar 15 minuts més d’actuació! Ho vem tornar a passar genial! Aquell dia, l’Ignorant ens va gravar l’audio del concert (que es pot escoltar aquí: https://bestiar.org/gargola-antologia-1988-1996/ ). I com cada nit, després del bolo anàvem a veure els PURPLE a primera fila i després ens acomiadàvem fins a l’endemà. A Salamanca i voltants no teníem cap conegut que ens pogués allotjar aquella nit, ja que l’endemà teníem dia lliure. Per això jo havia buscat un lloc ben barat per passar la nit. Però quan vem arribar a l’Hostal La Liebre, a la una o les dues de la nit, ens vem cagar. Allò era una mena de lloc de pel·lícula de por. Una mena de ‘barraques’ antigues enmig del no-res, amb una mala pinta bestial. Vem pensar que si entràvem allà l’endemà no tindríem instruments ni furgoneta ni res. Així és que vem prémer el gas i vem conduir fins a trobar un lloc per dormir, que ens va costar una pasta fora del pressupost. Sort en teníem de l’Udri i l’Albert i la seva parada de discos, k7 i samarretes de GÀRGOLA. Fotos by Udri (llàstima que en aquelles èpoques no s’acostumaven a fer fotos, per sort l’Udri portava la seva mini camèra, i el Jordi de DR MUSIC també ens en va fer, però es van perdre les més guapes).

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 135

El cent trenta cinquè concert de GÀRGOLA va ser el 7 de setembre de 1996 al recinte de la Fira de Mostres d’IFAGRA, a Granada, i com a tercer bolo de la gira amb DEEP PURPLE. Va ser just l’endemà del de Vila-real, amb el qual, després del concert vem haver de tirar cap a Granada sense poder dormir, ja que l’endemà al migdia provàvem so. Per sort, sóc noctàmbula, i també l’Udri, que portava la furgoneta. Vem estar tota la nit animant-nos l’un a l’altre mentre els altres cinc dormien com podien enmig de tots els trastos. A primera hora del matí, vem arribar al recinte on tocàvem. Després de descarregar, tothom va voler anar a fer una birra per l’Albaicin (el barri més antic de Granada), menys el Vicius i jo, que estàvem fets pols i ens vem tirar per uns sofàs que vem trobar per dormir una estona. La prova de so va tornar a ser fantàstica. Teníem uns escenaris tan grans a tot arreu! Tot sortia perfecte, i GÀRGOLA vem tornar a fer un gran concert que va molar a la gent. I com cada dia, vem anar a veure els PURPLE des de primera fila, i després vem conversar amb ells una estona. Sempre eren molt amables. Aquella nit dormíem a casa d’una noia a qui no coneixíem, la filla d’una amiga d’un amic. Tenia un pis enorme al mig de Granada, i ens hi va encabir a tots, per ella marxar a dormir en una altra casa. Per suposat li vem passar dues invitacions. A nosaltres ens va fer pal deixar la furgoneta carregada d’instruments allà al mig, i el Jose ‘la Bèstia’ es va oferir per dormir-hi. Així que ens va tancar en aquell pis i es va endur la clau per si havia de pujar la lavabo. Ell ens havia de despertar a les cinc del matí per tirar cap a Salamanca. Però es va adormir! Per sort, algú de nosaltres es va despertar abans de les sis i ens va avisar. Ja anàvem tard! I el Jose no donava senyals de vida! Aleshores vem descobrir que des del balcó veiem la furgoneta aparcada, i ens vem posar a cridar-lo. Però res! Vem estar com mitja hora cridant (i patint pels veïns), pel carrer no passava ningú, i ja estàvem a punt de saltar pel balcó (era un segon pis) quan vem veure una dona que venia. De seguida li vem demanar auxili, i ella, molt amable, va anar a trucar a la furgoneta fins que la Bèstia es va despertar! Quin estrès! Havíem de marxar pitant, al migdia teníem la prova de so de Salamanca, i aquella furgo no passava dels noranta en baixada! Hahaha.. Fotos dels preparatius i la prova de so, i de l'escenari d'IFAGRA. Retall de premsa del diari Ideal de Granada.

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 134

El cent trenta quatrè concert de GÀRGOLA va ser el 6 de setembre de 1996 al Camp de Futbol El Madrigal de Vila-real. Era el segon concert de la gira amb DEEP PURPLE. L’endemà de Móstoles,  vem dinar amb la penya de Madrid que ens havia acollit a dormir, i després ja vem tirar cap a Vila-real, on teníem el concert el dia següent. De fet, però, no vem anar-hi directament, ja que dormíem a Vinaròs, on la gent que portava els dos pubs, l’Agus del Set (Metal) i el Fede de l’Últim (Punk) ens van acollir a casa seva. En altres concerts ja he explicat que quan anàvem a tocar al Set sortíem arrossegats, hehe.. imagina aquell dia, amb la celebració de la gira.. tothom estava eufòric! El pitjor és com vem acabar.. els tres GÀRGOLA no ens podíem queixar, vem anar a casa dels metaleros i vem dormir bé. Però els quatre de la nostra crew, molt més troneres, es van quedar fins al final i van anar a parar a casa del Fede, la cosa més punk que es podien trobar.. un pis caòtic amb algun matalàs i res més. L’endemà ens deien que havien arrancat les cortines per poder-se tapar a la nit.. hahaha.. Al matí vem marxar tots cap a  Vila-real, ja que teníem invites per a ells dos, i tot va continuar anat super bé, la prova de so, el tracte amb els PURPLE i l’organització.. Al migdia, durant la prova de so ens vem posar a tocar l’Schizoid Man de KING CRIMSON, i de cop va començar a sortir penya de tot arreu (currantes, tècnics, organització...) per venir-nos a veure, hahaha... vem flipar! Va ser un altre dia fantàstic, estàvem ‘on fire’ i ho vem donar tot a l’escenari. Potser va ser el millor dia, ja que teníem dos  coneguts que ens podien veure, l’Agus i el Fede! Però la gran sorpresa va ser sentir el crit de ‘GÀRGOLAAA’ típic de Teixi enmig del concert. No en teníem ni idea, però es veu que la nostra Mighty Maite, el Teixi (cantant d’ESKELA, PULSE OF DOWN...) i el Troll (baixista d’UFALS) van venir a  veure’ns des d’Igualada! Va ser genial! I després vem anar a veure PURPLE, de qui no em volia perdre el bis, ja que era Highway Star. I com el primer dia, van tornar a agrair-nos la nostra actuació! A sota, imatges de promo, premsa i fotos del directe.

  

    

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 133

El cent trenta tresè concert de GÀRGOLA va ser el 4 de setembre de 1996 a la plaça de Toros de Móstoles (Madrid), i com a primer concert de la gira 'PURPENDICULAR' de DEEP PURPLE. El Jordi Garcia de DR MUSIC ens havia proposat aquesta gira en un moment en què ja ni recordàvem els PURPLE (feia temps que no escoltàvem res nou, des del ‘Perfect Strange’ (84) que s’havia comprat el Vicius en el seu moment), una proposta que va arribar després de mig any d’haver-los deixat el nostre disc, o sigui que la sorpresa va ser bestial! Per suposat ens va fer una il·lusió immensa! I vem estar eternament agraïts al Jordi i a DR MUSIC per aquesta oportunitat.

Per a la gira, vem fer una bona crew amb músics amics, el Toni IGNORANT de tècnic de so, la Bèstia/@Josep de tècnic d’escenari, i l’Udri i l’Albertito de xofer i merchandising. Un viatge boig i divertidíssim d’onze dies per tot Espanya! El primer dia, quan vem arribar a la plaça de toros de Móstoles ja vem flipar, allò van ser paraules majors, la prova dels PURPLE sonava de collons, i nosaltres, després del bolo de Bikini, teníem mono d’aquell so.  Quan ens va tocar provar, l’Ignorant es va trobar una enorme taula amb un munt de canals a la seva disposició. Els PURPLE no ens escatimaven res i ens donaven molt més del que necessitàvem. Abans de començar ja ens estaven tractant rebé! Però no tot podia ser bo. Resulta que la taula de dins l’escenari també era una programable de rigorosa actualitat, que la Bèstia desconeixia totalment. Glups!! Ràpidament vem anar a explicar-ho al Jordi de DR MUSIC, i ell ens va aconseguir el tècnic de DEEP PURPLE, que va acceptar a canvi de les 150.000 ptes, per despeses de gira que teníem (malgrat que ell segur que cobrava deu cops aquella xifra, però es va enrotllar molt bé). La prova ja va ser apoteòsica. Teníem 10.000 W només per a l’escenari! Quan l’Antonio tocava el bombo rebotava el terra! Va haver de demanar que li afluixessin, i el Tom, el tècnic, és va disculpar dient que el GILLAN era mig sord, hehe.. Contentíssims amb la prova, vem anar al camerino. L’Ignorant, habituat a les gires, ens va alliçonar de com ens havíem de comportar, i ho vem aprendre bé. I va arribar l’hora del concert. Per a nosaltres era una gran responsabilitat, la plaça de toros era plena de gom a gom i no volíem decebre’ls. I no ho vem fer! Al moment de sortir, les cames em tremolaven, pensava que la gent ho veuria des de baix. Però en fer la primera nota, amb aquell so tan poderós, tot es va posar a lloc, i vem donar el millor de nosaltres. I la gent (que no ens coneixia de res) ho va agrair a cada tema, i van estar atents al nostre bolo en tot moment. Vem acabar contents i pletòrics, tot havia anat rebé! I just ho estàvem comentant al camerí, quan van trucar a la porta i van aparèixer el JOHN LORD i l’IAN PAICE a agrair-nos l’escalfament del públic. Va ser una sorpresa tan bèstia, increïble! Vaig trobar que era d’una educació extrema, digna d’uns lords com ells.. hehe.. En aquell moment ja vem fer una ‘amistat’ molt maca amb tots que va durar tota la gira, excepte amb el Gillan, que era com tímid i fins al darrer concert no es va deixar anar pel backestage. I també el Jordi de DR MUSIC ens va dir que el GLOBER i ell ens havien estat mirant des de la banda (i es veu que ho van fer cada dia!!). La cosa no podia començar més bé!! No teníem ni un duro, fèiem benzina i menjàvem amb els diners que treien l’Udri i l’Albert amb el merchandising, i dormíem a casa de col·legues (excepte a Salamanca), però no ho podíem passar millor!!  Va ser un tour fantàstic!! Aquell dia a Madrid, els GÀRGOLA vem dormir a casa del Rafa de PSILICON FLESH, l’Ignoranht, l’Udri i l’Albert, a casa del Lechugo (el xofer de Psilicon Flesh), i la Bèstia a casa d’uns amics seus. Però abans, vem sortir de birres per Madrid amb tota aquesta penya. A sota, entrada del concert de Móstoles i la crònica que en van fer al País (5/set/96), i fotos de la nostra ‘crew’, i nosaltres al camerí abans del bolo.

 

Anton Ignorant, tècnic de so de GÀRGOLA, gira amb DEEP PURPLE'96

Tom, tècnic so d'escenari    

Josep Martínez, roadie, muntant les pancartes

Albert, Udri (roadies) i Lechugo parlant amb John Lord

Jordi Garcia de DR MUSIC

GÀRGOLA al camerí de la plaça de toros de Móstoles

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 132

El cent trenta dosè concert de GÀRGOLA va ser el 31 d’agost de 1996 al pub/sala Subway de Calella, un concert que ens va organitzar el Xespi, de Ràdio Marina, després d’haver-nos entrevistat per al seu programa. Un tio molt interessant, amb qui vem parlar moltíssim de música, amic del Lluís Castellà, el nostre lletrista. Malauradament tots dos ja han deixat aquest món.  Aquell estiu no vem fer gaires bolos, sobretot perquè ens preparàvem per a la gira amb DEEP PURPLE que ens havien ofert a finals de juny. També havíem deixat de fer concerts si no hi havia un mínim de 30.000 ptes, que és el caixet que vem tenir aquest dia. Era un mínim!

GÀRGOLA by Salva Giribet

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 131

El cent trenta unè concert de GÀRGOLA va ser el 9 d’agost de 1996 al pub L’Últim de Vinaròs (Castelló), o el pub Set, no ho recordo bé. Aquell dia vem fer amistat amb la penya que portava el bar, l’Agus i l’Àngela, i també amb el de l’altre pub, el Fede, per això tinc confusió. Només en arribar, el tio del pub, l’Agus, ens va rebre amb un seguit de gots de ‘xupito’, des de tekila fins a bourbon, un bon començament que ens va deixar galdosos! Va ser una nit estrepitosa! Vem fer un bon concert, nosaltres estàvem ‘on fire’, i després del bolo, mentre érem per fora fent petes, van arribar els urbans, i l’Agus, que portava un pet exagerat, s’hi va tirar de cap i va entrar per la finestra del seu cotxe, hahaha.. Es van fotre un esglai de collons! La gent de les terres de l’Ebre eren molt bojos! A l’Agust li dèiem ‘el dimoni’, perquè sempre que el visitàvem sortíem fent tentines! Crec que també hi vem anar amb el Manolo i el seu Mercedes roig. A sota foto by Salva Giribet.

GÀRGOLA by Salva Giribet, 95

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 130

El cent trentè concert de GÀRGOLA va ser el 8 de juny de 1996 en una sala okupa de Renteria (Donostia), i com a darrer bolo amb LARRUA TRUK, un local punk ple de fotos de presos polítics que ocupaven totes les parets. Els dos o tres dies que vem estar per Donostia, aquella penya ens va portar als seus Totxos, les societats gastronòmiques familiars o d’amics tan habituals al País Basc, on es fotien fins el cul de bons menjars. La llàstima és que nosaltres érem de no menjar gaire, ni de variacions de menú, i el Manolo (el xofer) tampoc, sinó ens hauríem posat les botes cada dia. 

El mes següent va sortir una altra crítica del ‘SOMETHING’S BURNING’ a la revista Free Rock nº 47. Foto de LARRUA TRUK.

Crítica del ‘SOMETHING’S BURNING’ a la revista Free Rock nº 47

LARRUA TRUK, 1996