La Memi ha marxat

La Memi ha marxat, de manera inesperada, intempestiva, esquinçadora.. Estimo la Memi des que ens vam conèixer, a finals dels noranta, quan ja era núvia del Pau Riba i portava l’Heliogàbal. Una persona extremadament creativa i humana, amb el seu caràcter aspre de vegades, que tots ja coneixíem i que formava part d’ella mateixa, però amb un cor enorme que no li cabia al pit, i amb una  simpatia i alegria desbordant i un humor sarcàstic que tots coneixíem bé. Com hem rigut amb la Memi!

La seva carrera ha estat un pou de projectes artístics. Ella, poeta, escriptora, productora, documentalista.. artesana de la plata i teixidora incansable, però sobretot mare, mare dels seus fills, Aina i Llull, però també mare de la seva gran tribu, aquesta gran família que ha anat formant al llarg dels anys, de manera imparable i incansable, amb qui compartim el seu amor i ara aquest terrible dolor.

Durant la seva vida, ha estat tan altruista, que va deixar en segon pla el seu neguit artístic per oferir el dels qui ella admirava. Primer, fent que el món poètic-musical de Barcelona tingués un lloc on expressar-se, quan va muntar la sala Heliogàbal el 1995 amb el Pietro. Buscant fins l’infinit artistes incògnits per mostrar-los a qui els volgués escoltar. Fent de pal de paller de tot un món artístic underground que va més enllà de Catalunya... I després, dedicant-se al Pau i a la seva obra -musical i literària- en cos i ànima, com a dona, però també com a creadora, inspiradora, productora, mànager i lligam d’ell amb la societat, tan personalment com artística.

La Memi ha estat una màgica per unir ments desconegudes i crear  projectes impossibles, com la presentació del disc ‘VIRUS LAICS’, on va reunir tots els grups dels darrers temps del Pau i molts músics convidats amb una cobla i una colla sardanista per muntar la gran orquestra ‘LA DIC ENSEMBLA’, amb un espectacle irrepetible i inoblidable. Els seus projectes amb el Pau o sense no s’acaben, perquè ha estat una dona imparable!

I forta i valenta, malgrat ser mare amb divuit anys i haver-se de buscar la vida, malgrat patir episodis de salut desagradables, malgrat topar amb unes institucions culturals nefastes, malgrat tants desacords.. no ha deixat mai de lluitar, fins i tot quan ja no li quedaven forces -ni ànims, ni esperança- després de la mort del Pau.

Agraeixo a la vida l’haver-la conegut, l’haver pogut compartir amb ella tants moments, bons i dolents, íntims i divertits, creatius i apàtics... D’haver format part d’aquesta gran família que ella ha creat. D’haver parit un fill a qui estimo com fill meu. D’haver cuidat el Pau i haver-nos cuidat a tots.

Memi, ets molt gran! T’estimem.  

A ma Memi

 

A la mare més mare de totes les mares..

Ma Memi

 

Capaç de lligar troques

Amb llanes de tots colors

Amb fils, cordills i plàstics

En una mateixa unió

 

Ha anat teixint la trama

D’aquest tan gran enteixinat

amb nusos d’amor

D’els uns i els altres

lligats dins del seu cabàs

 

Reina mare d’aquesta niada

Bonhomniosa dama punk

Filàntropa d’infinits

Creadora de nous mons

Angelot de tots nosaltres..

 

Deixa que t’acompanyem,

Magnànima ànima animada,

En el teu proper viatge

 

Que sentim la teva veu

 la teva rialla feliç i excitada.

Que brindem per a tu

Amb unes copes de cava!

 

Oh, ma Memi,

Estimada,

Com t’enyorarem!

 

Memiussshkaaaaa!!

El crit de guerra

Memiyúuu!!

 ‘lo-rol·ló-lo-looo’

com te cridarem ara?

 

Oh, ma Memi,

preada,

Quin goig tenir-te entre nosaltres!

 

Mercès, Mercè,

Merci per aquesta gran xàrcia

De vides creuades,

Per connectar-nos a tots

Amb la teva fabulosa màgia

 

Mercès per tant i tant

I encara més..

Per compartir el Pau amb nosaltres,

Per deixar-nos el teu fill,

Com només ho pot fer una Mare

 

Per fer tant i tant

I encara més..

 Sense voler ser premiada

Per estimar-nos a tots

I provocar aquesta gran niuada,

Ma Memi estimada!

Per a la Memi, Cal Cens, 07.07.25

La Memi (Mercè March) ens va deixar la matinada del 4 de juliol

I se’n va anar la matinada del dia 6.

 

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 145

El cent quarantè-cinquè concert de GÀRGOLA finalment va ser el 13 de setembre de 1997 al Camp de Futbol de Piera, i en un altre gran festival, aquest cop en homenatge a Jose Rojas, bateria i després guitarra d’SPATEK, qui també ens havia deixat feia poc. Una festa on hi havia tots els grups de Piera, SPATEK, GÀRGOLA, MISERIA Y KOMPAÑÍA, KONTAINER, LADY MANUELA, D-KAMPO, MISTING BAND i FERRAN MARTIN, i moltes més ofertes. En aquell concert vem tornar a convidar el Kike de Castro al saxo per fer les versions del ‘Red’ de KING CRIMSON, per engegar el bolo, i el ‘21st Century Schizoid Man’ per acabar, i també ‘Digging The Grave’ de FAITH NO MORE pel mig del repertori de GÀRGOLA. Ens va sorprendre molt com tot aquell públic punk i metal van flipar amb aquestes versions, ja que després del concert van ser molts els que ens van comentar que els havien agradat molt els temes amb saxo. Nosaltres també ho vem passar molt bé. Però malauradament, aquell seria el darrer concert de GÀRGOLA. Després de vuit anys de picar pedra sense parar, deixar-nos la pell, la pasta i la salut, finalment el shit business de la música ens va cremar del tot. Teníem molta il·lusió per aquell nou repertori que estava sortint, i vem lluitar uns mesos més pel grup, però el futur ruïnós que ens esperava (ple de deutes) ens va treure les forces per continuar amb el projecte. I fi d’un altre capítol de la nostra vida!

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! NO-Concert nº 145

El cent quarantè-cinquè concert de GÀRGOLA havia de ser el 12 de juliol de 1997 al Dr. Music Festival d’Escalarre. Hi havíem entrat a darrera hora i com a suplents d’una banda americana que havia caigut del cartell. Però durant tot aquell any 97 jo havia estat molt dèbil de salut. Els nervis acumulats pels deutes del disc, de la promoció i de les gires em feien un mal viure nefast. A més, no sortien concerts amb un caixet decent, i jo no tenia força per moure’m com abans. A part, també ens havíem entregat molt amb el nou repertori que estàvem traient al local. Això va fer que no ens moguéssim gaire. Però l’oferta del Jordi Garcia de Dr. Music era totalment irrenunciable, i per suposat la vem acceptar. El pitjor va ser que uns dies abans del festival la meva salut va petar del tot i vaig haver d’ingressar d'urgència a l’hospital. Em feia tanta ràbia perdre’m aquella ocasió, que vaig demanar als metges que m’hi deixessin anar, just per fer el concert i tornar, però s’hi van negar en rodó. Allà va començar la decadència de GÀRGOLA. A mi em va costar recuperar-me, i tota la gestió de management va quedar aturada. Durant tot aquell estiu no vem fer res, ens vem tancar al local amb els nous temes, ja molt diferents i que derivaven cap a un estil encara més personal, que havia començat amb ‘Clamping Minds’, tret per al disc ‘SOMETHINGS BURNING’. El fet de no poder fer pasta amb els concerts per poder anar pagant deutes, i tot plegat ens va anar enfonsant de mica en mica. I es pot dir que tot allò va acabar amb GÀRGOLA. Però no sense abans haver fet el que seria el nostre darrer concert (aleshores no ho sabíem encara).

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 144

El cent quarantè-quatrè concert de GÀRGOLA va ser el 19 d’abril de 1997 a l’Ateneu de Martorell, en una gran festa homenatge al Jimmy Hendrix del Baix Llobregat, Santi Rueda (NAPALM, BRUTAL TRIP, THE WEST ANOIA RIDERS, NANCY MORALES AND THE OLD ANOIA ROCKERS, LATEX LOVER, NII, etc.), estimat amic que ens havia deixat feia poc. Una festa on també es van recordar tots els amics que havien anat marxant (tots massa joves), i per on van circular tots els grups de Martorell d’aquell moment, AMOR AUTISTA, B.B. BOX Y LA RUINA, GÀRGOLA, NANCY ANOIA RIDERS, MALSOÑANDO, PÒTULS MÍSTICS, LATEX LOVER, SISTER MIDNIGHT i COSMÈTICS. En aquella època, GÀRGOLA portàvem Kike de Castro, un saxo invitat en tres versions que havíem incorporat al repertori (deixant enrere les aclamades ‘War Inside My Head’ de ST i ‘Enter Sadman’ de METALLICA). Les noves versions van ser el ‘Red’ i ‘21st Century Schizoid Man’ de KING CRIMSON, per obrir i tancar el concert respectivament; i ‘Digging The Grave’ de FAITH NO MORE. Ho vem passar molt bé, feia temps que gaudíem dels bolos, i aquestes noves versions eren 'droga dura'.

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 143

El cent quarantè-tresè concert de GÀRGOLA va ser el 22 de març de 1997 a la sala La Llanterna de Móra d’Ebre, amb un caixet de 30.000 ptes., i compartint cartell amb GREW CREW. Aquell va ser un altre dels bolos bojos per terres de l’Ebre, perquè no recordo res de res. Anar a tocar per aquella zona era perillós! Hahaha.. Foto by Udri

GÀRGOLA (Vicius, Bet i Antonio)

Bitàcola GÀRGOLA en Directe! Concert nº 142

El cent quarantè-dosè concert de GÀRGOLA va ser el 22 de febrer de 1997 al CCClub. Feia anys que no anotava els concerts al CCClub, però aquest va ser una macro festa de tres dies amb moltes bandes tocant. Resulta que un amic d’Igualada havia guanyat una pasta gansa amb la quiniela de futbol i va voler celebrar una festa a tot trap a casa nostra. Tres dies de menjar i beure sense parar, i de tot per a tothom! Va ser bestial! I a la nit, cada dia hi havia concerts, no puc recordar els grups que van tocar en aquelles tres nits, perquè no ho vaig apuntar.. massa passats de voltes tots plegats! Només recordo els ESKELA, que eren els amics del premiat, i que ens van ajudar amb una festa que va reunir tot el millor, o pitjor, del punk i metal d’Igualada. Només dir que la festa va acabar diumenge nit amb l’últim sopar i la sobredosi de carn que va patir un dels amics, que va sortir de casa de color fúcsia fosforescent i va haver d’ingressar a l’hospital; a més d’espatllat-se el meu ampli de baix i el super congelador, que van patir tres dies de tralla sense parar. A sota, una ressenya al METAL HAMMER Nº 109, de desembre del 96.