Quadern de Bitàcola nº 75 - PETER HAMMILL, Mercè’88, Plaça de la Catedral, Barcelona, 25.9.88

Era el segon cop que podíem veure PETER HAMMILL, i també venia sol, amb la guitarra i el piano. Però ja sabíem que no ens calia res més, perquè només amb la seva veu ja transmetia una energia enorme, i deia tot el que havia de dir. És d’aquells autors que, malgrat que no els entengui per l’idioma, em poden posar de pell de gallina i portar-me amunt i avall els sentiments. Poca gent té aquest encant per mi!